Cicle: "Filosofia i clínica de la subjectivitat", organitza Enric Novella (IILP-UV)

Seminari impartit per Josep Maria Esquirol Calaf (Universitat deBarcelona)

CICLE DE SEMINARIS: FILOSOFIA I CLÍNICA DE LA SUBJECTIVITAT

Coordinació: Enric Novella, Institut Interuniversitari López Piñero, Universitat de València

Per sorprenent que puga resultar en uns temps de furor numèric, afanys taxonomistes i intensa fascinació cultural per la neurociència, en els últims anys s'està assistint a una important revitalització de la reflexió filosòfica en l'àmbit de la psiquiatria i la psicopatologia. Sense dubte, el principal motiu d'aquest fenomen ha de veure's en la persistent inestabilitat epistemològica i clínica d'unes elaboracions discursives i unes pràctiques assistencials que, en opinió d'un contingent cada vegada més gran de professionals, defugen completament les dificultats –o, gairebé es podria dir, la impossibilitat– que planteja l'estudi de la subjectivitat amb els mètodes i els pressupostos de la ciència natural i no fan justícia, per tant, a la complexa realitat fenomenològica i psicosocial dels trastorns mentals. En aquest sentit, hi ha un ampli consens en assenyalar que els discursos i les pràctiques psiquiàtriques es troben actualment molt condicionades per una sèrie de supòsits teòrics, constriccions institucionals i interessos econòmics que, d'una banda, retallen notablement la dimensió hermenèutica de l'activitat psicopatològica, i, de l'altra, tendeixen a prioritzar el diagnòstic i el tractament –preferentment farmacològic– d'un nombre creixent de condicions davant de la indagació humil, detinguda i pacient de casos i experiències individuals. Prenent com a punt de partida aquestes consideracions, el present cicle de seminaris pretén donar la paraula a dos dels autors (un filòsof i un psiquiatra) que han lliurat al nostre entorn les contribucions recents potser més rellevants en aquest àmbit, les quals ha posat novament de relleu el paper central de la indagació antropològica i històrica de la subjectivitat com l’element nuclear de la reflexió filosòfica al voltant de la bogeria i el patiment psíquic.

DESCARREGAR PROGRAMA

Dijous 16 de novembre a les 16:30 hores. Saló d'actes, Palau Cerveró.

Seminari a càrrec de Josep Maria Esquirol Calaf (Universitat deBarcelona)

Zoom https://uv-es.zoom.us/j/92497156895

RESUM

Al llarg de la sessió, l’autor tractarà d’exposar la idea de flexió del sentir i d'afectació infinita que ha intentat desenvolupar, sobretot, en el seu darrer llibre Humà, més humà. Una antropologia de la ferida infinita (2021), del qual recollim a continuació un fragment de la seua presentació editorial.

Preguntes aparentment senzilles, com ara ¿què et passa?, ¿com et dius? o ¿d’on vens?, ens van acostant de mica en mica al centre més profund de la nostra ànima, allí on es descobreix la ferida originada per les quatre infinituds essencials: vida, mort, tu i món. No serem mai massa humans: si cap horitzó té sentit és el d’arribar a ser més humans. No es tracta, doncs, d’anar més enllà de l’humà, com va voler Nietzsche, sinó d’intensificar i d’aprofundir en el que és més humà. D’aquest solc en l’ésser humà n’emergeix l’acció més beneficiosa, que ens orienta i ens enforteix perquè sap ajuntar sense confondre la gravetat i la lleugeresa, el dia i la nit, el cel i la terra, el present i l’esperança.

BIO

Josep Maria Esquirol és catedràtic de filosofia a la Universitat de Barcelona, on imparteix classes de filosofia contemporània i dirigeix el grup de recerca Aporia (dedicat a la relació entre filosofia i psiquiatria). Ha publicat una dotzena de llibres, entre els quals: La resistència íntima (2015), que fou Premi Ciutat de Barcelona i Premio Nacional de Ensayo; La penúltima bondat (2018); Humà, més humà (2021). Obres que s’estan publicant també en italià, portuguès, anglès i alemany.