Logo de la Universitat de València Logo Institut Interuniversitari López Piñero Logo del portal

.

Institut Interuniversitari López Piñero. Palau de Cerveró

.

Col·lecció cientificomèdica permanent en el Palau Cerveró

.

Dibuix de S. Ramón y Cajal

.

Biblioteca Historicomèdica "Vicent Peset Llorca"

.

Professors de la Facultat de Medicina de València (1922)

.

Cal·ligrafies de la malaltia

Ciència i cultura en la guerra. L'Institut d'Estudis Valencians. 1937-1938

Palau de Cerveró. Sala «José Puche»

Comissaris: Francesc Pérez Moragón i Edelmir Galdón Casanoves

Organitza: Vicerectorat de Cultura i Igualtat de la Universitat de València i Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero (UV- CSIC)

Col·labora: Acadèmia Valenciana de la Llengua, SANHISOC (Grup d’Investigació Sanitat, Història i Societat) i Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (UV)

Ciència i cultura en la guerra. L'Institut d'Estudis Valencians. 1937-1938

L'Institut d'Estudis Valencians, que va actuar en unes circumstàncies extraordinàries entre 1937 i 1938, va ser un ambiciós projecte que va implicar un repte per a la reorganització de la ciència i la cultura valencianes. Va ser creat per iniciativa de Francesc Bosch Morata, conseller de Cultura del Consell Provincial de València —organisme que substituïa a la Diputació Provincial—, on representava el Partit Valencianista d'Esquerra, i va comptar com a primer president amb José Puche Álvarez, rector de la Universitat de València.

Carnet Sanchis Guarner

Seguint el model de l'Institut Estudis Catalans, amb el qual va establir relacions, l'IEV volia reunir en les seues seccions les diverses branques del coneiximent, sobre la base d'organismes existents, com per exemple el Servei d'Investigacions Prehistòriques de la Diputació de València, el Centre d'Estudis Econòmics o el Laboratori d'Idiomes de la Universitat de València. Per a açò van participar especialistes de tendències polítiques molt diverses, que en alguns casos estaven frontalment oposades: entre la dreta que després seria franquista, el comunisme o el sindicalisme llibertari. Com a resultat de l'esforç per estudiar i potenciar la identitat i el coneixement, les quatre seccions que formaven l'Institut van ser: Historicoarqueològica, Filològica, Ciències i Estudis Econòmics.

Des de l'Institut es van llançar projectes d'infraestructura cultural d'un ampli abast que tardarien molts anys a realitzar-se, entre els quals destaquen la Biblioteca del País Valencià, el Museu de Ciències Naturals o la instal•lació adequada de l'Arxiu del Regne de València. Aquesta exposició reuneix alguns dels documents i imatges que van configurar aquell moment. Així mateix, l'espai per a la presentació d'aquest projecte és, a més, resultat de la recuperació de la memòria, ja que aquell organisme va estar instal•lat a l'antic Palau de Cerveró. Des de 2008 l'edifici alberga un centre cultural de la Universitat de València, seu de l'Institut d'Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero (UV-CSIC), consolidat com a un espai destacat per a la divulgació i la recerca. La Universitat de València, amb la col•laboració de diversos organismes, ha volgut recordar a través d'aquesta mostra l'elevat valor d'aquella proposta cultural.