El professor de la Universitat de València i investigador de l’IILP Enric Novella ha dirigit l’edició de Ilustraciones de la locura, de John Haslam, per a la Col·lecció de Llibres d’Història de l’Associació Espanyola de Neuropsiquiatria (AEN). Adjuntem una breu presentació d’aquesta obra que enriqueix aquesta prestigiosa sèrie amb un nou títol fonamental.
Moltes raons fan d’aquest llibre un document excepcional. Una de les primeres monografies consagrades a l’estudi d’un cas clínic psiquiàtric, la seua elaboració es va deure a la exemplar confrontació que van mantenir un metge particularment obstinat i un pacient singularment creatiu en un moment crucial de la història europea. El procedir de John Haslam, “apotecari” del mític hospital londinenc de Bethlem, i la trajectòria de James Tilly Matthews, les experiències del qual es consideren comunament com la primera encarnació documentada del esquinçament interior que encara avui coneixem com esquizofrènia, cobren així un significat molt precís: el d’una amarga i, en gran mesura, estèril disputa entre les institucions tradicionals de la raó i les noves formes de bogeria que acompanyen la irrupció del món modern.
Així, d’una banda, Haslam no és (encara) un psiquiatre, i la seua és una lògica binària segons la qual la bogeria és una condició essencialment diàfana que es denuncia a si mateixa només amb prendre la paraula; la seua identificació, per tant, és una qüestió de sentit comú (i bona fe) que no requereix ni la mirada entrenada ni les subtileses esotèriques que, poc després, reivindicaran els primers alienistes per avalar la seua expertesa. Però, d’una altra banda, Matthews és (ja) un subjecte arrabassat per la passió política i fascinat amb els productes més conspicus de la cultura científica del seu temps (la química pneumàtica, el magnetisme, l’electricitat, etc.), de manera que, al mateix temps que aspira a prendre part dels esdeveniments desencadenats per la Revolució Francesa, se sent manipulat en el cos i la ment per un espectacular prototip (el sinistre “Teler d’Aire”) del que, més d’un segle després, el psicoanalista austríac Victor Tausk denominarà “màquines d’influència”.
La present edició incorpora l’important estudi introductori que li va dedicar el gran Roy Porter (1946-2002), que va tenir accés a l’apassionant material d’arxiu sobre el cas conservat a la Biblioteca Britànica i el mateix Hospital de Bethlem.
