Logo de la Universitat de València Logo Institut Interuniversitari López Piñero Logo del portal

NOTICIA 72 de 100. NOVA ENTRADA DE “SABERS EN ACCIÓ”: "Els apotecaris com a productors i dispensadors de medicaments” per Carles Vela Aulesa (Universitat de Barcelona)

  • 18 de juliol de 2023
Image de la noticia

 

Segon volum de “sabers en acció”: https://sabersenaccio.iec.cat/

Categoria "El medicament en el galenisme mèdic"

Espais i protagonistes en la fabricació dels medicaments galenistes en temps medievals.

 

 “Com en lo dit hospital sia stada construhida e ordonada una casa o obrador d’especiayria, e aquesta casa o obrador necessàriament se haja a comanar a una persona àbil en l’art d’especiayria, per fer exerops, conserves, compostes de materials e totes altres coses medecinals.”

Ordinacions de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona (1417)

 Foren els especiers i apotecaris d’època medieval els principals productors i dispensadors de medicaments? És realment difícil respondre aquesta pregunta. Les fonts ens mostren que existia una important tradició de medicina domèstica, de remeis fets a casa per a les afeccions més comunes. Cal no oblidar que aleshores, com encara ara, hom trobava la primera instància de cura de la salut a la pròpia casa, en la família, molt sovint en les seves dones, que atresoraven un saber antic empíric de coneixement de tractaments i remeis “naturals”. També està documentada l’existència d’una medicina de remeiers i remeieres, de persones sense una formació reglada, però que coneixien les propietats de plantes i altres substàncies. A aquest sanadors hi acudien no només els estaments populars, sinó fins i tot a vegades els monarques, si el curandero o la curandera anaven precedits de bona fama. Finalment, consta el recurs a curacions vinculades a la religió: entre els registres dels notaris no resulta estrany trobar-hi de tant en tant alguna recepta anotada per a utilitat de la família, però encara són més freqüents els eixarms, oracions destinades a guarir de “malalties” tan diverses com els cucs intestinals o la luxúria.

Totes aquestes altres formes d’aconseguir remeis se sap que existien, però pel seu caràcter privat o alternatiu han deixat un rastre petit i difícil de resseguir. Per contra, de l’existència d’especiers i apotecaris i de la seva dedicació a la producció de medicines sí que n’hi ha constància i documentació abundant, que ens permet saber força detalls del funcionament dels seus obradors.

Per a continuar llegint:

https://sabersenaccio.iec.cat/els-apotecaris-com-a-productors-i-dispensadors-de-medicaments/