Els dijous a les 18 hores en el saló d'actes del Palau de Cerveró.
L’Aula de Cinema de la Universitat de València comença al Palau de Cerveró un cicle dedicat a l’assetjament escolar i el terror amb què alguns alumnes van cada dia al col·legi. Les sessions, com sempre, seran d’accés lliure i gratuït. Les pel·lícules s’exhibiran en versió original subtitulada, estaran precedides d’una petita presentació i seran comentades en el col·loqui posterior.
Tractarem el cicle titulat “Turment a les aules”. El bullying és un terme que ha guanyat popularitat al llarg dels últims anys, encara que en realitat respon a un fenomen que ha existit sempre: l’assetjament escolar. El terme s’utilitza per denominar els típics perdonavides de classe. És a dir, els maltractadors, ja siga de forma física o psicològica. L’assetjador gaudeix sentint-se superior a l’assetjat i s’alegra amb el sofriment d’aquest. L’exposició repetida d’aquesta condició per la víctima pot portar amb si conseqüències greus de tipus psicològic. En alguns casos, els alumnes que han sigut víctimes d’assetjament escolar poden arribar al suïcidi.
El 31 de maig començarem amb una pel·lícula de Yasujiro Ozu de 1932, Y sin embargo hemos nacido (Umarete wa Mita Keredo), que ens demostra que aquest ha estat un problema des que va nàixer l’escola.
El 7 de juny seguirem amb una pel·lícula nord-americana Bienvenidos a la casa de muñecas (Welcome to the Dollhouse, Todd Solondz, 1995). Dawn és una xiqueta d’onze anys que se sent incompresa tant en l’institut com a la seua casa. Lletja, descurada i enamoradissa, la xiqueta intentarà tirar endavant malgrat viure en un ambient bastant enrarit.
El 14 de juny projectarem la pel·lícula The Tribe (Roxy Shih, 2014). Un adolescent sordmut ingressa en un internat especial on, per sobreviure, ha de formar part d’una organització salvatge, "la tribu", dedicada a tot tipus d’actes delictius. El seu amor per una de les concubines del líder el portarà a desafiar les regles no escrites en la jerarquia de la banda. Una pel·lícula que no necessita doblatge ni subtítols, on tota la comunicació és mitjançant el llenguatge de signes, perquè l’amor i l’odi no necessiten traducció.
Acabem el cicle el 21 de juny amb la projecció de la pel·lícula danesa En un mundo mejor (Hævnen (Civilization), Susanne Bier 2010), que ens mostra la relació entre pares i fills, incomunicació entre les parts, pervivència de residus autoritaris; l’orfandat, la viduïtat, el dolor que fermenta en el buit, els conflictes conjugals, l’horitzó de la reconciliació, l’assetjament escolar, la miopia de les autoritats. Una poderosa dissecció de la directora Susanne Bier per a descriure i mostrar els sentiments que ens toquen directament el cor.
Organització: IHMC i Aula de Cinema
