“Sabers en acció”: https://sabersenaccio.iec.cat/.
Volum 2. Temes
Controvèrsies sobre el llegat civil i militar dels residus des dels albors de l’era atòmica fins a un incert futur nuclear.
Des de principis del segle XXI, els representants de la indústria nuclear, els responsables de política energètica i altres experts han destacat els beneficis de l’energia nuclear com a font d’energia neta i sostenible necessària per fer front al canvi climàtic. Sens dubte, l’energia nuclear és ecològica des del punt de vista de no produir gasos d’efecte hivernacle com el CO2 i el metà. Tanmateix, no és una panacea. Primer, el cost capital de l’energia nuclear s’ha disparat i el temps de construcció de noves centrals s’ha duplicat. En segon lloc, accidents com el de Txernòbil (1986) i Fukushima (2011) van estendre la radiació per tot arreu i han costat milers de milions de dòlars, euros i iens en neteja i altres despeses.
Igual d’important és el problema dels residus radioactius i la seva gestió. Quasi tots els residus radioactius romanen en un compàs d’espera, sense un emmagatzematge segur permanent; un exemple és el combustible gastat dipositat en piscines de refrigeració o emmagatzemat en cofres secs a prop de les centrals nuclears. Gran part dels residus radioactius mundials s’han eliminat a l’atzar, utilitzant mesures ad hoc que semblaven adequades en un moment donat, o que es van considerar necessàries sota secret militar. Per suposat, des del final de la Guerra Freda hi ha hagut un debat més gran sobre la naturalesa i l’abast dels residus. Però el cost de disposar de solucions per al seu emmagatzematge adequat, especialment dels residus militars, s’ha disparat en tot el món. Només la quantitat global de combustible nuclear gastat (SNF, per les seves sigles en anglès) ha assolit ja les 400 000 tones i està creixent cada any. Quin és l’estat dels residus nuclears i com ha evolucionat?
Per a continuar llegint:
https://sabersenaccio.iec.cat/residus-radioactius/
