Organitzadors:

Carmel Ferragud, (Institut Interuniversitari López Piñero, UV) i Juan Vicente García Marsilla (Dep. d'Història Medieval i Ciències i Tècniques Historiogràfiques,

Facultat de Geografia i Història, UV)

Dimarts 10 d’abril de 2024. Facultat de Geografia i Història, Aula F 0.1.

ZOOM:  https://uv-es.zoom.us/j/93177407351?pwd=ZXpHeEVTSEtIZXdicDRVT1lNUzNFUT09#success

10.00 h. Vicent Pons Alós:  El malalt mental en la societat medieval valenciana. El testament de misser Joan Mercader (1462-1464).

Els processos són una documentació extraordinària per tal d’analitzar algunes actituds de la societat medieval valenciana com és el concepte i les accions enfront de la bogeria. L’any 1462, arran que en misser Joan Mercader deixara com hereva a la seua segona esposa en les seues últimes voluntats, s’inicià un procés, per part de la seua filla, per tal d’invalidar el testament per bogeria. En el procés participaren 190 testimonis als quals se’ls preguntà per l’estat mental de Mercader. Les respostes dels testimonis sobre la seua malaltia mental són d’una vàlua excepcional per tal d’analitzar les actituds i respostes enfront de la bogeria a la València del segle XV.

10.45 h Preguntes i discussió.

11.00 h. Elena Carrera: Locura, imaginación y pasiones en la Europa de los siglos XVI y XVII.

Entre les formes de bogeria sobre les quals es va escriure a l'Europa dels segles XVI i XVII, cal destacar les que es manifestaven com una pertorbació de la imaginació. En alguns casos, la imaginació es fixava en un sol objecte, que es desitjava de manera obsessiva. En altres casos, aquesta havia esdevingut hiperactiva i aparentment incontrolable. El més interessant és que, des del punt de vista de la medicina galènica que predominava a l'època, la imaginació no s'entenia com a fenomen mental, independent de l'estat del cos, sinó que es creia que el seu funcionament depenia d'una sèrie de factors interrelacionats, que tenien a veure amb l’estil de vida. Se sabia que la imaginació desperta i alimenta passions, i s'intentava controlar la imaginació de les persones pertorbades amb mètodes que alteraven l'estat fisiològic o despertaven passions contràries. En aquesta conferència oferiré una anàlisi comparada dels mètodes emprats als segles XVI i XVII per intentar dominar les passions i apaivagar la imaginació de diverses persones la bogeria de les quals es va considerar «curable».

11.45 h. Preguntes i discussió.

Ponents:

Vicent Pons Alós és professor Titular jubilat de Ciències i Tècniques Historiogràfiques de la Universitat de València. Premi extraordinari de llicenciatura, amplià estudis en 1986 a la Universitat de Lió, amb una beca del Govern francés. Es doctorà en 1987 amb la tesis: Testaments i mentalitats: la societat de València en la Baixa Edat Media. Des de 1990 fins el 2008 ha estat membre del Consell Tècnic d'Heràldica i Vexil·lologia de la Generalitat Valenciana, i des de 2010 a 2022 del Consell Assessor d'Arxius. És acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Carlos de València. Des de el 2008 és canonge arxiver-bibliotecari de la Catedral de València. La seua investigació ha estat centrada en els arxius valencians, la història de l’Església, diplomàtica notarial, noblesa i heràldica medieval. Ha estat becat pel CNR-Estudis sobre el Mediterrani amb seu a Càller i pel Centre Espanyol d’Estudis Eclesiàstics de Roma per realitzar una investigació a l’Arxiu Apostòlic Vaticà, i altres sobre presència de valencians en Itàlia.

En l’actualitat és vicedegà i director de l’Arxiu de la Catedral de València, capellà del Centre d’Internament d’Emigrants de València i president del patronat del Col·legi Imperial de xiquets Orfes de Sant Vicent Ferrer.

Elena Carrera, doctorada per la Universtat d’Oxford, és Directora del Centre d’Història de les Emocions de la Queen Mary University of London, on és Professora d’Història Cultural Comparada i Humanitats Mèdiques. Les seues publicacions inclouen un llibre sobre l’autobiografia de Teresa d’Àvila en el seu context sociocultural (2005), un monogràfic sobre bogeria i malenconia en l’Espanya dels selges XVI i XVII (2009), i un volum d’assajos sobre emocions i salut, Emotions and Health, 1200-1700 (2013). El seu darrer llibre, Boredom (Cambridge University Press, 2023), és una història de l'avorriment basada en l'anàlisi comparada de la seua representació textual i visual a França, Alemanya, Anglaterra i Espanya des del 1500, i dels plantejaments canviants oferts per la psicologia, la psiquiatria i la psicoanàlisi a banda i banda de l'Atlàntic des del 1900.