Investigadors membres del Departament de Prehistòria, Arqueologia i historia Antiga de la Universitat de València han recuperat en les Coves de Santa Maira (Marina Alta, Alacant), fins a trenta restes humanes que daten del 102000 i 9000 anys abans del present i evidencien pràctiques caníbals entre els grups de caçadors mesolítics.
30 de de gener de 2017
Varios arqueólogos del Departamento de Prehistoria, Arqueología e Historia Antigua de la Universitat de València han recuperado treinta restos humanos en les Coves de Santa Maira (Castell de Castells, Marina Alta, Alacant) que evidencian prácticas caníbales entre los grupos de cazadores mesolíticos. Estos restos están datados entre 102000 y 9000 años antes del presente y pertenecen al menos a tres individuos (dos adultos y un niño de dos años). Las excavaciones están dirigidas por J. Emili Aura Tortosa, profesor del Máster en Arqueología.
Diversos arqueòlegs del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Historia Antiga de la Universitat de València han recuperat trenta restes humanes en les Coves de Santa Maira (Castell de Castells, Marina Alta, Alacant), que evidencien pràctiques caníbals entre els grups de caçadors mesolítics. Aquestes restes daten de 102000 i 9000 anys abans del present i pertanyen almenys a tres individus (dos adults i un xiquet de dos anys). Les excavacions estan dirigides per Emili Aura Tortosa, professor del Màster en Arqueologia.
Juan V. Morales-Pérez, Domingo C. Salazar-García, Carles Miret i Estruch C., Carlos Verdasco Cebrián y Manuel Pérez Ripoll, han dut a terme l'estudi i anàlisis amb l'aportació de Mª Paz de Miguel Ibañez, del departament de Prehistòria, Arqueologia i Historia Antiga, Filologia Grega i Filologia Latina de la Universitat d'Alacant i Jesús F. Fordá Pardo, del Laboratori d'Estudis Paleolítics de la Universitat Nacional d'Educació a Distància.
Este estudio evidencia del comportamiento antropográfico entre grupos de cazadores recolectores del Mesolítico
En aquest estudi, publicat en Journal of Anthropological Archaeology, els investigadors presenten l'evidència del comportament antropogràfic entre grups de caçadors recol·lectors del Mesolític. Aquestes conclusions s'obtenen a partir de la identificació de diferents marques sobre les restes humanes (marques de talls realitzades amb útils lítics, dentals, de percussió i de foc). Com explica J. V Morales Pérez, "les marques trobades en aquestes restes segueixen un ordre lògic d'un procés de carnisseria i consum".
En la investigació també es presenta el context arqueològic i els diferents patrons de subsistència dels grups mesolítics en la regió. Està la possibilitat que aquestes pràctiques foren puntuals, amb una finalitat estrictament alimentària, resultat d'una falta d'aliment en la regió, encara que no es descarten "pràctiques socialment instaurades, resultats de violència individual o grupal", tal com va explicar J. Emili Aura Tortosa. A més a més, l'època a la qual pertanyen les troballes coincideix amb un procés de canvi a la regió: la transició de l'Epipaleolític al Mesolític.
