El frau fiscal dut a terme a través de paradisos fiscals és una xacra per a les autoritats de molts països. Després de l'escàndol dels 'Papers de Panamà' moltes d'aquestes pràctiques han quedat al descobert. Per a evitar-les, els estats signen acords i convenis d'intercanvi d'informació sobre l'activitat econòmica dels seus ciutadans.
6 april 2016
L'escàndol de la revelació dels anomenats Panamà Papers ha causat un gran enrenou internacional. La filtració dels documents del despatx d'advocats Mossack Fonseca va deixar descobertes societats opaques de líders polítics i personalitats internacionals de tots els àmbits. Entre els implicats es troba el primer ministre islandés Sigmundur David Gunnlaugsson, el president rus Vladimir Putin o el jugador de futbol Lionel Messi. Entre els espanyols estan el director de cinema Pedro Almodóvar o la tia del rei Felip VI, Pilar de Borbó.
En lloc d'altres mètodes com posseir comptes en paradisos fiscals, es pot inscriure una societat opaca en llocs com Panamà on existeixen molts beneficis fiscals. Mitjançant aquesta possibilitat, que en ocasions compta amb un procés burocràtic no gaire complex, es poden facturar a Panamà sumes de diners obtingudes en qualsevol altre lloc on s'haurien de pagar elevades taxes d'impostos. El Consorci Internacional de Periodistes de Recerca que ha tret a la llum tot l'entramat explica els processos i les formes de frau fiscal que es poden dur a terme en aquest enllaç.
Paradís en el punt de mira
A la fi de febrer el govern panameny va transmetre als països membres del G20 en una reunió celebrada en el país la seua intenció de crear un sistema automàtic propi d'intercanvi d'informació fiscal. D'aquesta manera el govern pretén afermar el tràfic financer i assegurar, entre altres coses, la confidencialitat dels usuaris sobre la base d'un marc normatiu legal.
Després de conèixer les intencions del govern panameny, l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) va tornar a incloure al país en la llista grisa on s'inclouen les nacions que no compleixen amb les condicions i el compromís de cooperar per a evitar fraus fiscals com l'evasió d'impostos o el blanqueig de diners. Una de les exigències de l'OCDE per a evitar està situació era que Panamà intercanviara informació fiscal automàticament, una mesura que suposadament s'aplicaria a partir de 2018 segons el país llatinoamericà.
Aquesta postura no beneficia la reputació financera del país que ara en el punt de mira internacional després de l'escàndol dels Papers de Panamà. Just al febrer havia aconseguit eixir de la llista grisa del Grup d'Acció Financera Internacional (GAFI), però després dels últims esdeveniments països com França s'ha sumat a la línia de l'OCDE i han tornat a classificar a Panamà com a paradís fiscal.
Formes de control
- Convenis de doble imposició: El control de capitals es realitza mitjançant regulacions i convenis intergovernamentals. Espanya va retirar al país llatinoamericà de la seua llista de paradisos fiscals en 2011 després de la signatura de l'acord per a evitar la doble imposició, mitjançant el qual s'aconseguia facilitar l'intercanvi d'informació fiscal. Un fet que no ha comportat a la detecció de l'evasió d'impostos i possible blanqueig de capitals que s'ha perpetuat fins a la revelació dels Panamà Papers. L'Agència Tributària manté quasi un centenar de convenis d'aquest tipus amb diferents països.
- Llei Fatca: En el cas dels Estats Units, la llei Fatca (Foreign Account Tax Compliance Act) es va aprovar en 2010 i va entrar en vigor fa tres anys amb l'objectiu de controlar delictes d'evasió fiscal duts a terme per ciutadans nord-americans. Amb aquesta legislació s'exigeix a les institucions dels països que signen el compromís d'informar de les activitats financeres de les persones amb nacionalitat nord-americana. Per a assegurar l'adhesió i l'aplicació de la llei Fatca, l'autoritat fiscal d'Estats Units estableix sancions a les entitats que no complisquen amb la normativa, com a retencions del 30% dels actius que provinguen de l'exterior o prohibició de realitzar negocis en el país nord-americà.
