Tots els motius i conseqüències de l'eliminació dels bitllets de 500. A part d'atallar el finançament del crim organitzat també pot afavorir determinades polítiques monetàries del BCE.
20 may 2016
El Banc Central Europeu va anunciar aquest mes la seua intenció de retirar els bitllets de 500 euros del mercat d'una manera progressiva en els pròxims anys. Encara que la decisió no és definitiva, el president de la institució, Mario Draghi, va afirmar que el BCE està valorant prendre aquesta mesura sota la justificació que aquests bitllets faciliten la consecució d'actes delictius com el blanqueig de capitals o el finançament de grups terroristes i organitzacions criminals.
Les autoritats competents van informar a l'Eurocambra sobre el fet que els bitllets morats acaben en mans equivocades o s'utilitzen per a delinquir. Així mateix, la preocupació creixent de l'opinió pública sobre aquest tema també és un fet que espenta a les institucions a prendre mesures.
Altres motius
No obstant açò, alguns crítics afirmen que existeixen més raons aparte evitar els usos ombrívols dels bitllets de 500. L'eliminació d'aquestes formes de moneda amb tant valor suposaria més dificultats perquè els ciutadans emmagatzemaren una major quantitat de diners de forma física, sense cap cost econòmic afegit i evitant així qualsevol interès financer. Un fet que afavoriria a les polítiques dels tipus d'interès negatius cada vegada més populars en molts estats econòmics, segons afirma l'expert financer, Richard Woolnough, en un article publicat en el portal Funds People.
El BCE està duent a terme una política monetària en la qual propicia els tipus d'interès negatius en el sistema bancari de l'eurozona. D'aquesta manera, segons els experts, l'eliminació dels bitllets acabaria beneficiant a l'establiment dels tipus negatius per un major període de temps.
Aquesta relació entre l'eliminació dels bitllets de 500 i la política de tipus negatius del BCE va ser criticada pel president del Bundesbank alemany, Jens Weidmann, qui es va oposar en un primer moment a aquesta mesura al·legant que els bancs centrals “podrien imposar tipus d'interès negatius durant més temps”. A més, el pagament metàl·lic és la forma de pagament més estesa en el país.
Cultura monetària
Encara que esborrar del mapa uns bitllets amb tant valor supose per a molts ciutadans un canvi dràstic i important, molts dels països europeus que formen part de la zona euro no han tingut una tradició monetària amb bitllets de tan elevat valor en comparació de la seua equivalència a l'euro abans d'introduir la moneda única.
- Espanya. El bitllet més gran era el de 10.000 pessetes que equivaldrien a 60 euros aproximadament.
- França. Els 500 francs correspondrien a poc més de 70 euros.
Així i tot, països com Alemanya, Àustria o Luxemburg si que disposaven de monedes d'alt valor comparat a l'equivalència actual. En el cas d'Alemanya, un bitllet d'1.000 marcs seria un de 500 euros actuals, de forma aproximada. Un fet que també explicaria la reticència dels germans a la retirada d'aquests bitllets. La cultura monetària encara té un gran pes en les generacions que han conviscut amb ambdues monedes.
