La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha publicat en la seua pàgina web un informe amb les dades més rellevant del sector de les telecomunicacions i l'audiovisual corresponents al 2015. En aquest post ens centrem en la banda ampla i en el desplegament de xarxes de nova generació.
18 de de maig de 2016
L'Informe econòmic sectorial de les telecomunicacions i l'audiovisual 2015 assenyala que a Espanya els ingressos del sector van disminuir un 6%, continuant amb la tendència de decreixement de preus a nivell nacional, europeu i mundial. Tot el contrari succeeix amb les inversions, la taxa de les quals de creixement interanual se situa en el 30% gràcies en part al desplegament de les xarxes fixes de nova generació.
La necessitat de finançar inversions i la caiguda dels ingressos de forma generalitzada han provocat diversos processos de concentració en el mercat, com la compra per part de Vodafone d'Ono en 2014, la de Jazztel per part d'Orange en 2015 i la de DTS per part de Movistar aqueix mateix any. Aquestes adquisicions els permeten als operadors diferenciar-se de la seua competència i contrarestar la disminució d'ingressos.
Banda ampla
La recuperació econòmica europea es deu en part al desenvolupament de la banda ampla, i més concretament a la banda ampla d'alta i molt alta velocitat. Dins de l'Estratègia Europea 2020 que el seu objectiu és el creixement sostenible i sostingut dels Estats membres, l'Agenda Digital Europea planteja diversos plans específics a desenvolupar a Espanya:
- Pla de telecomunicacions i xarxes ultraràpides;
- Pla de TIC en PIME i comerç electrònic;
- Pla d'impuls a l'economia digital i els continguts digitals;
- Pla d'internacionalització d'empreses tecnològiques;
- Pla de confiança en l'àmbit digital;
- Pla de desenvolupament i innovació del sector TIC;
- Pla d'inclusió digital i empleabilitat;
- Pla de serveis públics digitals;
- Pla Nacional de Ciutats Intel·ligents.
L'Agenda Digital Europea preveu l'accés universal a la banda ampla a 10 Mbps en 2017 i a 30 Mbps en 2020. També preveu que en 2020 un 50% de les llars espanyoles disposarà d'una velocitat superior o igual als 100 Mbps.
La Llei 9/2014 General de Telecomunicacions de maig de 2014 ha suposat un gran impuls al desenvolupament de la banda ampla. Aquesta llei contempla:
- Simplificar el règim de llicències i autoritzacions administratives municipals per a desplegar xarxes;
- Facilitar els drets d'ocupació del domini públic i privat;
- Eliminar diferents traves en el desplegament de noves xarxes de comunicacions electròniques.
Gran part de la recuperació econòmica europea es deu al desenvolupament de la banda ampla d'alta i molt alta velocitat
Desplegament de xarxes de nova generació
Les xifres d'inversió de 2014 revelen que les telecos espanyoles de xarxa fixa es decanten per desenvolupar xarxes de fibra fins a la llar o FTTH. Vodafone i Jazztel van dedicar un 66% dels seus ingressos a invertir en aquest tipus de xarxes. Movistar, per la seua banda, va concloure l'any amb 10,3 milions d'accessos FTTH instal·lats. En l'actualitat, existeixen 13.234 km de subconductes compartits.
No obstant açò, el desplegament de les xarxes fixes dista d'oferir cobertures similars a les de les tradicionals. El motiu principal és el costós de la construcció i instal·lació de la infraestructura civil.
Març de 2016
La CNMC ha fet públic un breu informe sobre el sector de les telecomunicacions corresponent a març de 2016. Alguns de les dades més rellevants són els següents:
- Les línies FTTH van augmentar en 159.316 i s'eleven ja a 3,6 milions de línies;
- Les línies DSL van patir una pèrdua de 141.165 i 1,4 milions des de març de l'any anterior;
- El parc de línies mòbils va augmentar al març en 45.933 línies;
- El total de línies fixes va augmentar en 14.440, açò situa la xifra total en 18,85 milions de línies, la qual cosa suposa una penetració de 40,6 línies per cada 100 habitants.
