En aquest post us expliquem les similituds i diferències entre les principals xarxes utilitzades per a connectar ordinadors i dispositius.
26 de de febrer de 2016
Les utilitzem diàriament en qualsevol àmbit per a agilitar les comunicacions. Les xarxes de computadores són un conjunt d'ordinadors i softwares connectats entre si per a compartir recursos i informació. Aquestes xarxes es poden classificar en funció de la seua grandària, mig físic i topologia. A continuació us descrivim algunes de les xarxes més comunes.
LAN
Local Area Network. Les Xarxes d'Àrea Local són les més utilitzades en l'intercanvi de dades i recursos entre ordinadors. Habitualment s'utilitzen per a connectar equips en espais relativament xicotets. El seu principal característica és que permeten la interconnexió de múltiples nodes (unitats d'emmagatzematge, impressores i altres dispositius) encara que no estiguen connectats físicament als nostres ordinadors. El principal inconvenient és que els nodes que es poden connectar a una LAN són limitats.
WAN
Wide Area Network. Quan diverses xarxes LAN es connecten entre elles li les coneix pel nom de Xarxes d'Àrea Àmplia. Les connexions WAN més comunes són la línia telefònica i els satèl·lits. Les grans companyies i els proveïdors de servei d'Internet (ISP, per les seues sigles en anglès) utilitzen freqüentment aquest tipus de xarxes.
MAN
Metropolitan Area Network. Quant a la cobertura geogràfica, les Xarxes d'Àrea Metropolitana tenen major abast que les LAN però menys que les WAN, per açò s'empren principalment en àmbits més reduïts com a ciutats i pobles. El principal mig conductor que s'empra en la transferència d'informació és la fibra òptica, la qual cosa permet no solament una connexió més ràpida, sinó també taxes d'errors i latència (la suma de retards temporals d'un xarxa) més baixes que altres xarxes. A més, també són més estables i resistents a les interferències radioelèctriques.
WLAN
Wireless Local Network. A diferència de les Xarxes d'Àrea Local o LAN, en les xarxes d'Àrea Local l'intercanvi d'informació es realitza a través d'ones de ràdio. El principal inconvenient és la inseguretat: qualsevol persona amb una terminal sense fil pot connectar-se a un altre punt d'accés privat si aquest manca de les mesures de seguretat apropiades.
WMAN
Wireless Metropolitan Network. La Xarxa Metropolitana Sense fil és la versió sense fil de les Xarxes d'Àrea Metropolitana convencionals. La principal diferència amb les MAN és que el seu abast és molt major. Aquesta tecnologia està present en estàndards de comunicació com el WiMAX (Interoperabilitat Mundial per a Accés amb Microones, per les seues sigles en anglès).
WWAN
Wireless Local Area Network. La Xarxa Sense fil d'Àrea Àmplia té una cobertura geogràfica molt més àmplia que la que ofereixen les xarxes WMAN. En comptes d'usar tecnologies de comunicacions mòbils com WiMAX, UMTS, GPRS, EDGE, CDMA2000, GSM, CDPD, Mobitex, HSPA i 3G; utilitza sistemes com el wifi i el LMDS (Sistema de Distribució Local Multipunt, per les seues sigles en anglès).
SAN
Storage Area Network. La Xarxa d'Àrea d'Emmagatzematge és un tipus de xarxa molt utilitzada per les empreses de major grandària perquè permet connectar diverses unitats d'emmagatzematge a les Xarxes d'Àrea Local o LAN. Aquest tipus de xarxes s'utilitzen en els ordinadors centrals encarregats de processar gran quantitat de dades de companyies com a IBM, SUN i HP.
PA
Personal Area Network. La Xarxa d'Àrea personal connecta els dispositius propers a l'usuari en un entorn reduït. Ordinadors, punts d'accés a Internet, telèfons mòbils, PDA i impressores es poden connectar a una xarxa PA.
