El sistema EDRS (European Data Relay System) pot transmetre informació en temps real a 1,8 Gb/s i interconnectar dues terminals situats a 75.000 quilòmetres de distància. Els experts ho consideren la fibra òptica de l'espai.
19 de de febrer de 2016
L'Agència Espacial Europea (ESA) ha engegat el primer sistema capaç de transmetre dades a alta velocitat entre satèl·lits, la qual cosa en l'espai equivaldria a la fibra òptica de la Terra. El projecte EDRS pot transferir informació pràcticament en temps real a una velocitat d'1,8 Gb/s (Gigabite per segon).
Va ser el passat 30 de gener quan l'ESA va llançar a l'espai el primer terminal làser integrat en el satèl·lit de comunicacions Eutelsat-9B. En l'actualitat, es troba en òrbita geoestacionària a quasi 36.000 quilòmetres d'altura sobre la superfície terrestre. L'Agència Espacial Europea preveu que el pròxim estiu el sistema estarà preparat per a començar a transmetre informació des de la Terra als diferents satèl·lits amb els quals mantinga connexió per làser.
“L’autopista espacial d'informació ja no és ciència ficció”, afirma Evert Dudock, responsable d'Airbus Defense and Space, una divisió del gegant de l'aviació i l'espai. El sistema EDRS “revolucionarà les comunicacions de satèl·lits i vehicles aeris no tripulats, i contribuirà al fet que la indústria espacial europea es mantinga en l'avantguarda dels serveis tecnològics i industrials”, va sentenciar.
La NASA (Administració Nacional de l'Aeronàutica i de l'Espai) ja va realitzar els primers assajos al juny de l'any passat en el marc de l'experiment OPAL (Optical Payload for Lasercomm Science). La prova va consistir en la transmissió d'un vídeo d'alta definició entre la ISS (Estació Espacial Internacional) i una estació receptora a Califòrnia en tres segon, enfront dels 10 minuts habituals.
Amb els seus 50 terabytes de dades al dia, el sistema europeu solucionaria l'actual problema del coll de botella generat pel gran volum de transmissió de dades. “El sistema de comunicació per làser té un ample de banda 40 vegades major (que el que s'utilitza actualment), la qual cosa significa que poden portar-te un mapa Google de tota la superfície marciana en nou setmanes en lloc de nou anys”, afirma Don Cornwell, director de Comunicacions Avançades i Tecnologies de Navegació de la NASA. I és que una dels principals avantatges de l'EDRS és que podria agilitar la recuperació de dades d'observació de la Terra i enviar en poc temps imatges d'alta resolució a meteoròlegs, oceanògrafs i climatòlegs.
El seu funcionament és el següent: la connexió entre satèl·lits es realitza via làser, mentre que la transmissió d'informació del satèl·lit en òrbita geoestacionària al receptor situat en la superfície funciona per radiofreqüència. Gràcies a aquest sistema se superen els problemes d'interrupció del senyal dels satèl·lits d'òrbita baixa.
Des d'Airbus Defense and Space sostenen que la tecnologia d'apuntadors làser que ha desenvolupat la seua filial Tesat Spacecom “permet interconnectar amb una elevada precisió dos terminals làser situats a 75.000 quilòmetres de distància l’u de l'altre”. Un projecte que comporta una enorme dificultat a causa de la gran distància i la velocitat de desplaçament dels satèl·lits. Evert Dudock posa el següent exemple: “Seria com anar conduint un esportiu a Europa i apuntar el fes làser a una moneda de dos euros a Nova York; i no solament cal apuntar amb gran precisió, sinó també seguir el satèl·lit o no es podrà mantenir la comunicació”.
El sistema EDRS es completarà amb dos artefactes més que se sumaran al ja existent: el segon ampliarà la cobertura entre el continent europeu, Àfrica, Orient Mitjà i la costa oriental d'Amèrica, i està previst que comence a funcionar en 2017. El segon arribarà en 2020 i donarà cobertura a la regió Àsia-Pacífic. El cost del projecte ascendeix a 500 milions d'euros.
El Màster en Enginyeria de Telecomunicació prepara als seus estudiants perquè siguen capaços de desplegar xarxes (cable, fibra, ràdio) i dissenyar, gestionar, planificar i operar xarxes i serveis de telecomunicació.
