En la matinada del 28 al 29 d'abril va tenir lloc el llançament, des del nou cosmòdrom rus Vostochny, del telescopi espacial Ultra-Fast Flaix Observatory (UFFO), que estudiarà els esclats de rajos gamma, fenòmens molt breus que constitueixen les explosions més extremes de l'univers.
29 de d’abril de 2016
La Universitat de València ha col·laborat en aquest projecte amb el desenvolupat del programari, la màscara codificada i la mecànica del telescopi espacial. Els treballs s'han dut a terme en el Laboratori de Processament d'Imatges (LPI-Parc Científic) i en l'empresa Trinats Vacuum Projects, a Paterna.
UFFO és fruit d'una col·laboració internacional liderada per Corea, i de la qual també formen part Rússia, Espanya, Taiwan i Dinamarca. La participació espanyola ha sigut gestionada des de l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia (IAA-CSIC) i la Universitat de València, que ha desenvolupat el maquinari de vol d'UBAT.
El telescopi espacial forma part de la càrrega de pagament del satèl·lit Lomonosov, el llançament del qual és el primer realitzat des del nou cosmòdrom de Vostochny, pròxim a la península de Kamchatka.
UFFO/Lomonosov és un telescopi de seguiment ràpid que detectarà l'emissió en rajos X, llum visible i ultraviolada associada als instants inicials dels esclats còsmics de rajos gamma (coneguts com GRBs, de l'anglés Gamma-ray bursts), la qual cosa obrirà un nou horitzó en l'estudi i enteniment de l'univers extrem i de l'univers primerenc.
El telescopi UFFO escodrinyarà l'espai profund des d'una altura de 490 quilòmetres, amb una vida nominal de tres anys, després d'un període inicial de tres mesos de testeo i calibratge. "Ha sigut un esforç titànic que ha requerit la col·laboració de moltes institucions per a completar-ho en la meitat de temps (5 anys) del que haguera sigut necessari per a les grans agències espacials amb períodes de desenvolupament típics de deu anys%o201D, assenyala el Prof. Víctor Reglero, investigador de la Universitat de València.
“La coordinació amb Soomin Jeong (gestora del projecte), qui ha estat amb nosaltres els tres últims anys a Granada, ha sigut fonamental i ara arriba el moment d'arreplegar els fruits: capturar aqueixa primera llum dels GRBs és un anhel per a tots els investigadors del camp i es farà realitat en breu", apunta el Prof. Alberto J. Castro-Tirado, investigador de l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia (IAA-CSIC), que participa en el projecte.
El processament de dades d'Alta Energia en el seu vessant de localització de les fonts serà un treball continu per al Laboratori de Processament d'Imatges de la UV en cooperació amb el IAA.
Més informació:
Lomonosov pàgina web: http://lomonosov.sinp.msu.ru/en/
Vostochny pàgina web: http://vostokdrom.ru/
Roscosmos TV online: http://www.tvroscosmos.ru/5129/ y http://www.tvroscosmos.ru/5323/
