Ferran Palero és Doctor en Biologia (Universitat de Barcelona, 2008) i MSc en Investigació Matemàtica (UPV, 2009). Ha realitzat estades post doctorals en Àustria (Institute of Science and Technology, 2009-2011), França (Institut National de la Recherche Agronomique, 2012-2014), Blanes (Centre d'Estudis Avançats de Blanes, 2014-2016) i Polònia (University of Lodz, 2017-2019). Actualment desenvolupa el seu projecte de recerca BIOPACKS com a Investigador "CIDEGENT" a l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBIBE, Universitat de València). El projecte BIOPACKS (BIOdiversity PAtterns of Crustacea from Karstic Systems) es centra en l'estudi de la fauna aquàtica subterrània incorporant nous mètodes moleculars per tal de descobrir les adaptacions de l'estigofauna i nous enzims amb potencial aplicació biotecnològica.

Doctora en Farmàcia per la Universitat de València (1991), vaig realitzar una estada postdoctoral de més de 3 anys a l'Eccles Institute of Human Genetics (Universitat de Utah, USA). Després de 15 anys dedicada a l'estudi del llevat Saccharomyces cerevisiae des de gairebé qualsevol punt de vista (estudi de la paret cel·lular, sistema model per a l'estudi de gens supressors de tumors humans, anàlisi d'estrès i contaminació en llevats cervesers o l'expressió gènica global en llevats vínics), em vaig incorporar al camp de l'evolució genòmica bacteriana, en què treballe des de 2001 com a membre del grup de Genètica Evolutiva de la Universitat de València, en la qual actualment sóc Catedràtica de Genètica.

Faig la meva investigació a l'Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio), centre mixt UV-CSIC ubicat al Parc Científic de la Universitat de València (Paterna). Des del 2001, m'he dedicat principalment a l'estudi del genoma de bacteris endosimbionts, que viuen dins de cèl·lules especialitzades d'insectes amb dietes restringides (com pugons, corcons o cotonets), per comprendre la relació entre estes bactèries i els seus hostatgers, la reducció del genoma bacterià en estes condicions i les conseqüències per a la xarxa metabòlica inferida. Com a complement a aquests treballs, he participat també en estudis sobre la definició del genoma mínim, fonamental per al manteniment d'una cèl·lula viva, i les seves implicacions en el camp de la Biologia Sintètica.

En els darrers anys, el nostre sistema model consolidat per estudiar interaccions simbiòtiques és la panderola alemanya Blattella germanica. Les panderoles són especialment interessants perquè en cada individu coexisteixen dos sistemes simbiòtics, un endosimbiont obligat i una complexa microbiota intestinal. Hem desenvolupat estratègies per comprendre millor la implicació de cada sistema en el benestar de l'hostatger i el suposat diàleg entre els participants en la relació. Actualment ens estem centrant en l'estudi dels mecanismes moleculars utilitzats per l’hostatger per controlar els simbionts, prestant especial atenció als pèptids antimicrobians i als microRNAs.

Projectes d’investigació actuals

- Host-symbiont communication and its utility in biological pest and pathogen control (SYMB-CONTROL, PID2021-128201NB-I00; co-financed MICIN-UEFEDER-AEI)
- Temperature and antibiotics stress: effects on phage bacteria interactions in the gut microbiota of Blatella germanica (CIPROM/2021/042; Generalitat Valenciana).
- RNA communication across kingdoms: new mechanisms and strategies in pathogen control (exRNA-PATH, CA20110; COST action, EU)

Publicacions recents i seleccionades

Cazzaniga, M., R. Domínguez-Santos, J. Marín-Miret, R. Gil, A. Latorre, C. García-Ferris (2023). Exploring gut microbial dynamics and symbiotic interaction in Blattella germanica using rifampicin. Biology 12:955. doi: 10.3390/biology12070955

Latorre, A., R. Domínguez-Santos, C. García-Ferris, R. Gil (2022). Of cockroaches and symbionts: recent advances in the characterization of the relationship between Blattella germanica and its dual symbiotic system. Live 12: 290. doi: 10.3390/life12020290

Garzón, M.J., M. Reyes-Prieto, R Gil (2022). The minimal translation machinery: what we can learn from naturally and experimentally reduced genomes. Front. Microbiol. 13:858983. doi: 10.3389/fmicb.2022.858983

Solana, J., E. Garrote-Sánchez, R. Gil (2021). DELEAT: gene essentiality prediction and deletion design for bacterial genome reduction. BMC Bioinformatics 22:444. doi:10.1186/s12859-021-04348-5 doi: 10.1186/s12859-021-04348-5

Domínguez-Santos R, A.E. Pérez-Cobas, P. Cuti, V. Pérez-Brocal, C. García-Ferris, A. Moya, A. Latorre, R. Gil (2021). Interkingdom gut microbiome and resistome of the cockroach Blattella germanica. mSystems 6:e01213-20. doi: 10.1128/mSystems.01213-20

Reyes-Prieto, M., R. Gil, M. Llabrés, P. Palmer-Rodríguez, A. Moya (2021). The metabolic building blocks of a minimal cell. Biology 10:5. doi: 10.3390/biology10010005

Gil, R., A. Latorre (2019). Unity makes strength: a review on mutualistic symbiosis in representative insect clades. Life 9:21; doi:10.3390/life9010021.

Gil, R., C. Vargas-Chavez, S. López-Madrigal, D. Santos-García, A. Latorre, A. Moya (2018). Tremblaya phenacola PPER: An evolutionary beta-gammaproteobacterium collage. ISME J. 12:124-135. doi: 10.1038/ismej.2017.144

López-Madrigal, S., R. Gil (2017). Et tu, Brute? Not even intracellular mutualistic symbionts escape horizontal gene transfer. Genes 8:247. doi: 10.3390/genes8100247

Lloréns-Rico, V., J. Cano, T. Kamminga, R. Gil, A. Latorre, W. H. Chen, P. Bork, J. I. Glass, L. Serrano, M. Lluch-Senar (2016). Bacterial antisense RNAs are mainly the product of transcriptional noise. Sci. Adv. 2:e1501363. doi: 10.1126/sciadv.1501363

Klein, A., L. Schrader, R. Gil, A. Manzano-Marín, L. Flórez, D. Wheeler, J. H. Werren, A. Latorre, J. Heinze, M. Kaltenpoth, A. Moya, J. Oettler (2016). A novel intracellular mutualistic bacterium in the invasive ant Cardiocondyla obscurior. ISME J. 10:376-388. doi: 10.1038/ismej.2015.119

Gil, R., J. Peretó (2015). Small genomes and the difficulty to define minimal translation and metabolic machineries. Front. Ecol. Evol. 3:123. doi: 10.3389/fevo.2015.00123

López-Madrigal, S., A. Latorre, A. Moya, R. Gil (2015). The link between independent acquisition of intracellular gamma-endosymbionts and concerted evolution in Tremblaya princeps. Front. Microbiol. 6:642. doi: 10.3389/fmicb.2015.00642

Gil, R. (2014). The minimal gene-set machinery. In Encyclopedia of Molecular Cell Biology and Molecular Medicine: Synthetic Biology, 2nd edition. Meyers RA (ed.). Wiley-VCH Verlag GmbH & Co. pp. 1-36. doi: 10.1002/3527600906.mcb.20130079

López-Madrigal, S., A. Beltrà, S. Resurrección, A. Soto, A. Latorre, A. Moya, R. Gil (2014). Molecular evidence for ongoing complementarity and horizontal gene transfer in endosymbiotic systems of mealybugs. Front. Microbiol. 5:449. doi: 10.3389/fmicb.2014.00449

Oakeson, K. F.*, R. Gil*, A. L. Clayton, D. M. Dunn, A. C. von Niederhausern, C. Hamil, A. Aoyagi, B. Duval, A. Baca, F.J. Silva, A. Vallier, D. G. Jackson, A. Latorre, R. B. Weiss, A. Heddi, A. Moya, C. Dale (2014). Genome degeneration and adaptation in a nascent stage of symbiosis. Genome Biol. Evol. 6:76-93. doi: 10.1093/gbe/evt210 *Equal contribution.

López-Madrigal, S., A. Latorre, M. Porcar, A. Moya, R. Gil (2013). Mealybugs nested endosymbiosis: going into the ‘matryoshka’system in Planococcus citri in depth. BMC Microbiol. 13:74. doi: 10.1186/1471-2180-13-74

Moya, A., R. Gil, A. Latorre., J. Peretó, M.P. Garcillán-Barcia, F. de la Cruz (2009). Towards minimal bacterial cells: evolution versus design. FEMS Microbiol. Rev. 33:225-235. doi: 10.1111/j.1574-6976.2008.00151.x

Moya, A., J. Peretó, R. Gil, A. Latorre (2008). Learning how to live together: genomic insights into prokaryote-animal symbioses. Nature Rev. Genet. 9:218-229. doi:10.1038/nrg2319 

Tamames, J.*, R. Gil*, A. Latorre, J. Peretó, F.J. Silva, A. Moya (2006). The frontier between cell and organelle: genome analysis of Candidatus Carsonella ruddii. BMC Ecol. Evol. 7:181. doi: 10.1186/1471-2148-7-181 *Equal contribution.

T. Gabaldón, J. Peretó, F. Montero, R. Gil, A. Latorre, A. Moya (2007). Structural analyses of a hypothetical minimal metabolism. Phil. Trans. R. Soc. B. Biol. Sci. 362:1751-1762. doi:  10.1098/rstb.2007.2067

Pérez-Brocal, V., R. Gil, S. Ramos, A. Lamelas, M. Postigo, J. M. Michelena, F. J. Silva, A. Moya, A. Latorre (2006). A small microbial genome: the end of a long symbiotic relationship? Science 314:312-313. doi: 10.1126/science.1130441

Gil, R., F. J. Silva, J. Peretó, A. Moya (2004). Determination of the core of the minimal bacterial gene set. Microbiol. Mol. Biol. Rev. 68: 518-537. doi: 10.1128/MMBR.68.3.518-537.2004

Gil, R., B. Sabater-Muñoz, A. Latorre, F. J. Silva, A. Moya (2002). Extreme genome reduction in Buchnera spp.: towards the minimal genome needed for symbiotic life. Proc. Natl. Acad. Sci. USA 99: 4454-4458. doi: 10.1073/pnas.062067299