L'accés a la sanitat encara presenta nombroses barreres per a moltes persones en diversos països del món. Les diferències econòmiques configuren les possibilitats de les famílies per a accedir a serveis sanitaris bàsics i de qualitat.
29 de de febrer de 2016
La cobertura sanitària bàsica com l'atenció a embarassades, la prevenció de malalties com el tètan o el tractament adequat d'infeccions tan esteses i conegudes mundialment com la tuberculosi o la diftèria encara està fora de l'abast de moltes persones en gran part del món. Mentre en moltes zones la vacuna per al tètan està consolidada i concebuda socialment com un ritual per a nounats, en països amb pitjor situacions econòmiques no es facilita aquest servei, perpetuant les desigualtats entre països amb alts ingressos i estats amb ingressos baixos o mitjans. Un informe de l'Organització Mundial de la Salut i el Banc Mundial indica que fins a 400 milions de persones no tenen accés a serveis sanitaris essencials i un 6% de la població mundial s'acosta a la pobresa extrema per la despesa en sanitat al que realitzen.
L'estudi es basa en vuit indicadors per a avaluar el nivell d'accés a la sanitat en les regions dels països analitzats i han sigut triats per la seua relació amb les intervencions sanitàries de les quals qualsevol persona hauria de beneficiar-se com per exemple la planificació familiar, l'atenció a nounats, la immunització infantil de malalties com el tètan o la diftèria o el tractament de malalties infeccioses com la tuberculosi. A més, també es tenen en compte factors de fora del sector sanitari, però que són determinants per a la salut com pot ser l'accés a aigua potable.
La diferència de percentatges d'aquests indicadors que fan referència als serveis sanitaris prestats continua sent molt gran entre països desenvolupats i estats amb ingressos mitjans o baixos. L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) assegura que els països desenvolupats cobreixen quasi tots els serveis sanitaris essencials mentre que en l'Àfrica Subsahariana va molt per darrere en les prestacions bàsiques. Un exemple és l'indicador d'atenció reproductiva i de nounats. En els països rics la cobertura mitjana de seguiment prenatal d'almenys quatre visites mèdiques es compleix en el 83% de les embarassades, en canvi aquest percentatge no arriba al 50% en alguns dels 37 països en desenvolupament o subdesenvolupats que s'han analitzat en l'estudi.
La inversió en serveis sanitaris realitzats directament pels ciutadans va aconseguir el 32% de la despesa en sanitat en 2013, una xifra que no té en compte el finançament per part de l'estat que pot variar segons les polítiques econòmiques de cada país. A partir d'un 25% de despesa en sanitat per llar suposa unes expenses elevades, anomenat com a "catastròfiques" en l'estudi. Aquesta xifra espenta a un total del 6% de la població a superar el llindar de pobresa al no poder fer front als altres despeses a causa del desemborsament en serveis sanitaris.
SOLUCIONS
La millora de la salut i l'accés de la sanitat és un dels principals reptes establits pel cim del Desenvolupament Sostenible celebrat en 2015 a càrrec de les Nacions Unides. Entre la llista de 17 problemes mundials com la fam, la pobresa o el canvi climàtic, les millores en sanitat s'estableixen com el tercer objectiu més important que s'ha de solucionar en un termini de 14 anys.
Per a revertir la situació en els països que pateixen desigualtats econòmiques i no poden accedir a la sanitat es requereixen canvis en els sistemes sanitaris i en la forma de proporcionar aquests serveis. L'Institut McKinsey estima en un estudi recent que es poden aconseguir notables millores reduint costos en la cadena de subministraments de serveis sanitaris i medicaments. Segons l'informe, un 25% de les despeses farmacèutiques es desprenen de les cadenes de subministrament i més del 40% dels dispositius mèdics. Tot açò suposa una despesa de fins a 352.000 milions de dòlars, una xifra que podria descendir fins a 130.000 milions amb les següents mesures que suggereix l'institut nord-americà:
- Una millor segmentació de productes, mercats i clients.
- Major agilitat, per a reduir costos i augmentar la flexibilitat.
- El mesurament continu i l'avaluació comparativa.
- L'aliniació amb els estàndards globals.
- La col·laboració en tota la cadena de valor de la salut.
