La convocatòria de vagues i el nombre de treballadors que les secunda està descendint tal com marca la tendència de les últimes dècades. Exercir aquest dret continua sent un recurs per al col·lectiu de treballadors d'àmbits com el sector públic o serveis.
3 de de juny de 2016
Una de les principals formes de conflicte laboral és la vaga. La decisió de parar la producció de treball amb l'objectiu d'exercir pressió per a aconseguir forçar un acord és una de les alternatives als problemes laborals que es tradueixen en els conflictes laborals.
El nombre de vagues ha descendit un 2% durant el primer quadrimestre de 2016 respecte al mateix període de l'any passat
Tendència
Al llarg de la història espanyola, hi ha hagut diferents períodes en els quals les vagues han sigut més freqüents. A partir de 1975 amb l'entrada de la democràcia, es va produir un augment considerable de conflictes laborals que van descendir en els anys posteriors. Des de llavors, el nombre s'ha mantingut en uns paràmetres estables amb unes 700 vagues a l'any des de l'any 2000, segons un estudi sobre l'evolució de la conflictivitat laboral a Espanya.
El descens dels conflictes laborals es porta produint des de les últimes tres dècades. Un estudi publicat en 2007 indica que des de la dècada dels vuitanta es convoquen “un menor nombre de vagues que a més són seguides per una menor proporció de treballadors”.
En els últims anys els conflictes laborals estan descendint malgrat la crisi. De gener a abril d'aquest mateix any, hi ha hagut 326 vagues secundades per un total de 73.641 treballadors, segons les dades de la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE). En total s'han perdut 2,3 milions d'hores de treball, la qual cosa suposa un descens del 56,8% respecte al mateix període de l'any anterior. Així mateix, el nombre de vagues s'ha reduït un 2% i el total de treballadors que les ha recolzat ha baixat un 61%.
- Gener – abril de 2016
- 326 vagues
- 73.641 treballadors van exercir aquest dret
- 2,3 milions d'hores perdudes
Vagues per sectors
Al llarg del primer quadrimestre d'aquest mateix any s'han dut a terme 69 vagues en empreses o institucions del sector públic. Entre elles van tenir un gran impacte les relacionats amb Educació contra la Lomce i el decret 3+2 o les de Sanitat celebrades en diverses comunitats autònomes, segons reflecteix l'informe de la CEOE.
El sector de la indústria ha sigut en el qual més vagues s'han produït entre els anys 1986 i 2006
Malgrat que el nombre de vagues dins d'aquest sector ha augmentat un 30% respecte a l'any passat, han disminuït tant els treballadors que les secunden com les hores de treball perdudes en un 66% i 68% respectivament.
En les dècades dels 80 i 90, el sector en el qual més vagues es convocaven era el sector de la indústria. De les 18.534 vagues que es van produir entre 1986 i 2006, més de la meitat (56%) van ser derivades d'aquest àmbit. El sector serveis acumulava al voltant de 7.000 vagues en aqueix mateix període de temps, amb el gradual descens de la conflictivitat en la indústria, els serveis han augmentat els problemes amb els treballadors.
