18 de de maig de 2016

Espanya va viure un període de bonança des de mitjans dels anys noranta centrat en el sector de la construcció fins a 2008, quan l'esclat de la bambolla immobiliària va fer trontollar l'economia espanyola. A partir del 2010, diferents governs han perpetuat mesures d'austeritat fins a l'actualitat.

Després de sis anys, aquestes mesures han tingut una sèrie d'efectes sobre la població que en moltes ocasions no reflecteixen l'afany reparador amb el qual suposadament es van dur a terme. Aquestes mesures s'apliquen sota la idea de “potenciar el creixement augmentant l'eficiència”, tal com explica el Center for Economic and Policy Research en un informe sobre les conseqüències de l'austeritat a Espanya. Així i tot, diversos estudis realitzats al llarg d'aquests anys han qüestionat l'eficiència d'aquestes mesures.

Aquestes són algunes de les conseqüències que els crítics amb l'austeritat han apuntat al llarg dels últims sis anys:

Ocupació

La desocupació juvenil va ascendir a 51,8% en 2014 i el 60% del total dels aturats eren de llarga durada

Les reformes laborals no van tenir una gran repercussió en l'ocupació. Des de la implantació de la reforma laboral de 2012 es van perdre 610.000 llocs de treball. En total, després dels primers quatre anys d'austeritat es van perdre 1,6 milions d'ocupacions.

A més, s'han desenvolupat diferents tendències en el mercat laboral que precaritzen el treball, com per exemple el dràstic descens dels contractes indefinits i el conseqüent augment del treball temporal.

Un altre dels problemes més importants és la desocupació juvenil arribava al 51,8% en 2014, encara que es va reduir 5,5 punts l'any passat.  Al voltant del 60% dels aturats són aturats de llarga durada, una xifra que també es va reduir en 2015 un 14%.

Caiguda salarial

Després de les reformes iniciades en 2010, al llarg dels dos anys següents la remuneració real d'assalariats va caure un 14,8% i va situar a Espanya en el segon país de la Unió Europea on més havien caigut els salaris per darrere de Grècia amb un descens del 30,9%.

Desigualtat

Un informe d'Intermón Oxfam publicat en 2013 adverteix un increment de la desigualtat social en observar que abans de la crisi el 20% dels espanyols més rics guanyaven 5,3 vegades més que el 20% de la població més pobra, mentre que en 2011 els primers guanyaven 7,5 vegades més.

Despesa social

Les partides pressupostàries destinades al manteniment dels serveis socials també es van veure afectades per les mesures d'austeritat. En Sanitat es van reduir els pressupostos regionals un 13% de mitjana en 2014. Així mateix, les prestacions per desocupació van passar d'un 78% en 2012 a un 61% dos anys després.

Risc de pobresa

La fundació Friedrich Ebert Stiftung advertia en un informe de 2013 els efectes que havien tingut les decisions dels últims anys en la població. Segons els autors, la reducció de la despesa social havia tingut conseqüències adverses sobre la cohesió social i la pobresa. Encara en 2015 Espanya era el segon país de la Unió Europea amb major risc de pobresa i exclusió social amb un 25,4%, segons l'últim informe publicat per Eurostat a la fi de 2015.