Logo de la Universitat de València Logo Màster Universitari en Política, Gestió i Direcció en Organitzacions Educatives Logo del portal

Educar una nova ciutadania mediática

L'avanç dels mitjans de comunicació fa inevitable un nou panorama educatiu en el qual els docents i els centres hauran de plantejar-se noves pautes per a preparar noves generacions més crítiques i democràtiques.

4 de de maig de 2016

Els mitjans de comunicació són una potència imparable i la seua rellevància en la nostra societat ja no es pot negar més. Les societats modernes funcionen amb, i a través, de mitjans audiovisuals. El contingut multimèdia està allà on mirem; és una realitat de la qual no podem escapar.

Com tot el que té tant poder d'influència sobre una societat, és important que tinguem en compte com afecten els mitjans a l'educació i la ciutadania. Molts són els que critiquen la seua força en la nostra societat, però, és realment una batalla que hauríem d'estar lluitant? O, en lloc de rebutjar-ho completament, hauríem d'adaptar-nos a aquest nou panorama i usar-ho en el nostre favor?

El professor del Màster en Polítiques, Gestió i Direcció d'Organitzacions Educatives, Vicente Gozálvez Pérez, reflexiona sobre aquestes qüestions en el llibre ‘Ciutadania mediàtica: una mirada educativa’. En l'obra Gozálvez ressalta la necessitat imperant que existeix d'adaptar els models educatius a aquesta nova realitat mediatitzada.

Els centres educatius, així com els docents, han de prioritzar el desenvolupament d'una educació audiovisual moderna com a eina per a aconseguir una ciutadania integral i democràtica; una ciutadania crítica, capaç de diferenciar entre informació i adoctrinament.

‘Parlar de ciutadania audiovisual suposa parlar de llibertat responsable, d'autonomia, no solament en l'esfera televisiva o cinematogràfica, sinó també en l'àmbit mediàtic en general i en el de les noves tecnologies’ – Vicente Gozálvez Pérez

Gozálvez recupera la idea il·lustrada que un flux constant d'informacions i comunicacions pot ser el motor per a una ciutadania més lliure. El problema no radica en la informació en si mateixa, sinó en l'ús que es fa d'ella. Els mitjans de comunicació poden actuar sota els seus propis interessos, però és deure de la ciutadania l'estar educada en aqueix camp per a saber què part pot utilitzar i com.

Una societat educada en motius comunicatius suposa una societat crítica, una societat millor formada i més preparada. De la mateixa manera, una educació de base que tracte aquests temes suposa uns professionals més preparats en el futur, capaços de trencar amb certs comportaments deslleials.

Les postures anticomunicatives s'han convertit ja en postures nostàlgiques o escapistes. En una societat de la informació és impossible rebutjar aquesta informació, al que hem d'aspirar és a educar generacions millors, i més preparades, capaces de crear noves rutines i nous mecanismes capaços de construir una societat més justa i més crítica.