28 de d’abril de 2016

Interculturalitat i multiculturalitat són dos termes que escoltem amb freqüència últimament però, què signifiquen?

Es pot definir a la interculturalitat, com un procés de comunicació i interacció entre persones i grups amb identitats culturals específiques, on no es permet que les idees i accions d'una persona o grup cultural estiga per sobre de l'altre, afavorint en tot moment el diàleg, la concertació i amb açò, la integració i convivència enriquida entre cultures.

El multiculturalisme designa la coexistència de diferents cultures en una mateixa entitat política territorial, però pot tenir un sentit prescriptiu o normatiu i designar diferents polítiques. D'altra banda, el multiculturalisme és també una teoria que cerca comprendre els fonaments culturals de cadascuna de les nacions caracteritzades per la seua gran diversitat cultural.

Aquests conceptes són de màxima importància en el camp de l'educació, i, a poc a poc, s'estan tornant ineludibles per a tots els docents i directors de centres escolars. El procés de globalització ha afavorit els moviments migratoris que estan fent cada dia més freqüent el compartir una classe o una oficina amb persones de cultures radicalment diferents a les nostres.

Aquest procés pot ser profundament enriquidor per a les societats modernes, però és important fomentar, paral·lelament, un procés d'educació inclusiva i respectuosa que elimine  els antics models conservadors. Natividad López Rodríguez, professora del Màster en Polítiques, Gestió i direcció d'Organitzacions Educatives; aprofundeix sobre aquesta qüestió en l'article ‘Repensar les polítiques educatives: repte per a una educació intercultural’.

López Rodríguez planteja 3 formes d'enfrontar-se al repte de la integració cultural per part dels directius d'un centre:

• Postura assimiliacionista: la qual persegueix l'homogeneïtzació cultural, sent les minories absorbides per la cultura hegemònica.
• Postura interculturalista: la qual suposa un reconeixement de la diversitat i el mestissatge, sense accepta jerarquització cultural ni etnocentrisme.
• Postura multiculturalista: la qual contribueix al reconeixement dels grups oprimits i promou una tolerància i un respecte mutu que facilite les situacions d'exclusió.

És important generar un debat respecte a les pràctiques que els centres i els docents siguen capaços de dur a terme per a aconseguir una educació intercultural. Els centres han de convertir-se en llocs molt flexibles en termes curriculars i pedagògics, la qual cosa requereix una major flexibilitat de temps i espai en les estructures de l'escola.

L'educació democràtica ha de fer possible la compatibilitat de les institucions escolars com a espais públics, com són les escoles, vàlides per a tots, en les quals és possible el manteniment de les llibertats individuals i la diversitat cultural.