Logo de la Universitat de València Logo del portal

  • Estudiant a la biblioteca

Presentació

Oportunitat i viabilitat estratègica del Màster i connexió amb l'entorn econòmic i social.

Des dels treballs pioners de l'últim mig segle, la psicopatologia clínica perinatal i infantil no ha deixat de desenvolupar-se. Avui dia ocupa un lloc epistemològic privilegiat per a afrontar els desafiaments d'una clínica rica per la seua diversitat.

Primer, perquè està centrada sobre les mil i una variacions psicològiques i psicopatològiques del trobament fundador de l'esdevenir parental i el nàixer humà. Els períodes de la gestació, del naixement i de l'edat del lactant constitueixen les etapes d'una metamorfosi generacional capital per a la inscripció subjectiva del subjecte en la comunitat humana.

Després, perquè es desenvolupa en múltiples enquadraments no institucionals i institucionals: en maternitats, en centres de reproducció assistida, en serveis de ginecologia, de diagnòstic prenatal, en serveis d'adopció, de neonatologia, de pediatria, de psiquiatria adulta i infantil, de psicologia clínica infantil, en centres d'atenció mèdic-socials, de treball social, de logopèdia, de protecció materna i infantil i diversos llocs d'acolliment, en els centres educatius etc…

En fi, en el cor de la trobada interdisciplinària entre tots els professionals de l'escena perinatal (obstetres, metges generalistes, matrones, ecografistes, infermeres, puericultores, pediatres, psiquiatres, psicòlegs, psicoanalistes, treballadors socials...), la psicologia clínica perinatal i infantil representa un coneixement científic que no procedeix d'un monopoli corporativista exclusiu, sinó més aviat d'una construcció comuna interactiva i innovadora.

De fet, la "salut mental perinatal" és avui dia objecte de creixents dotacions financeres per part dels poders públics europeus que reconeixen així la validesa dels arguments científics en favor de les estratègies profilàctiques mèdic-psico-socials. Des del punt de vista assistencial els serveis Matern-Infantils estan comprovant la importància i rendibilitat dels programes de prevenció i atenció a la mare embarassada i al nounat sobretot en poblacions de risc biològic, psicològic i social.

En aquesta dinàmica, la psicopatologia clínica perinatal és una biga mestra de la formació en aqueix context, ja que aporta les eines pertinents, d'una part, per a la prevenció primària i secundària dels sofriment parentals i de les disharmonies relacionals precoces/pares/fetus/bebè i, d'altra banda, per implicar una reflexió clínica i ètica sobre les condicions d'existència d'una funció cuidadora ben tractant en aqueix entorn específic.

Interès i rellevància acadèmica, científica i professional.

L'interès d'aquesta proposta està lligada a la rellevància dels treballs de recerca desenvolupats pels professors investigadors del Màster Universitari en Psicologia i Psicopatologia Perinatal i Infantil, per les nombroses recerques internacionals i especialment europees, que s'han produït en les dues últimes dècades en les diferents disciplines que s'ocupen de la salut mental perinatal i infantil, tant en l'àmbit de la recerca bàsica com en el de la recerca clínica, i en la gran importància de formar especialistes capaços de seguir promovent, de manera transdisciplinar, la recerca en els seus respectius camps professionals per a augmentar la cura de la salut en les etapes perinatal i infantil.

Des dels treballs pioners de l'últim mig segle, la psicopatologia clínica perinatal i infantil no ha deixat de desenvolupar-se, ocupant avui dia un lloc privilegiat per a afrontar els desafiaments d'una clínica rica per la seua diversitat.
S'ocupa de les múltiples facetes i variacions psicològiques i psicopatològiques que inclouen el naixement de la vida humana i el desenvolupament de la parentalitat, des de la concepció. Els períodes de la gestació, del naixement, de l'edat del lactant i del xiquet xicotet, constitueixen les etapes d'una metamorfosi generacional fonamental per a la inscripció subjectiva del subjecte en la comunitat humana i els fonaments garants d'una evolució saludable en l'adolescència i l'adultesa.
Es desenvolupa en múltiples enquadraments institucionals i no institucionals: en maternitats, en centres de reproducció assistida, en serveis de ginecologia, de diagnòstic antenatal, en serveis d'adopció, de neonatologia, de pediatria, de psiquiatria adulta i infantil, de psicologia clínica infantil, en centres d'atenció mèdic-socials, de treball social, de logopèdia, de psicomotricitat, de rehabilitació, d'atenció primària, en els centres educatius de protecció materna i infantil i diversos llocs d'acolliment, etc.
En el cor de la trobada interdisciplinària entre tots els professionals de l'escena perinatal (obstetras, metges generalistes, matrones, ecografistas, infermeres, puericultores, pediatres, psiquiatres, psicòlegs, psicoanalistes, treballadors socials...), la psicologia clínica perinatal i infantil representa un camp de coneixement científic, que no procedeix d'un monopoli corporativista exclusiu sinó més aviat d'una construcció comuna interactiva i innovadora entre els diferents professionals i investigadors que s'ocupen de la vida perinatal, infantil i parental.

La creixent consciència social i científica sobre la importància de cuidar la salut mental perinatal, per a cuidar al xiquet, a l'adolescent i a l'adult, està promovent l'augment de dotacions financeres per part dels poders públics europeus que reconeixen així la validesa dels arguments científics en favor de les estratègies profiláctiques metge-psicosocials des de la concepció.
Des del punt de vista assistencial els serveis Matern-Infantils estan comprovant la importància i rendibilitat dels programes de prevenció i atenció a la mare embarassada, al nounat i al pare en dificultats, sobretot en poblacions de risc biològic, psicològic i social.

Així doncs, la psicopatologia clínica perinatal constitueix un pilar fonamental per als àmbits de la formació compromesos en aquest context posat que aporta les eines pertinents, d'una part per a la prevenció primària i secundària dels sofriments parentals i de les disharmonies relacionals precoces/pares/fetus/bebè i, d'altra banda, per implicar una reflexió clínica i ètica sobre les condicions d'existència d'una funció cuidadora ben tractant en aquest entorn específic.
En aquest camp tan apassionant com a capital per a la prevenció i la cura de la salut mental perinatal i infantil, la voluntat investigadora de la Universitat de València s'inscriu en l'esforç d'altres Universitats Europees com la Université Laval, Paris7 Denis-Diderot, Université de Lió2, Université de Provence - Centre d´Aix, Université de Paris X Nanterre, Université Paris 5 René Descartes, Université Franche-Comté, Université Paris 10-Ouest i la Universidade Do Minho, en les quals, entre altres universitats internacionals, es desenvolupen estudis doctorals relacionats amb el camp de la Psicologia i de la Psicopatologia Perinatal i infantil.

La qualitat formativa del Màster Oficial en Psicologia i Psicopatologia Perinatal i Infantil de la Universitat de València, que integra actualment a professors de 6 països europeus, Llatinoamèrica i Israel, i el programa de Doctorat en la mateixa àrea d'especialització, genera una important sol·licitud multidisciplinària de formació acadèmica i investigadora procedent de diferents països europeus i llatinoamericans i contribueix, d'aquest manera, al desenvolupament de la disciplina en tercers països.
Donada la importància que suposa la integració en aquest programa de Doctorat de Directors-investigadors de rellevància i procedència internacional, la Comissió Acadèmica del Doctorat cuida l'eficàcia dels procediments que permeten una adequada relació de sustentació i seguiment entre els seus estudiants i els seus professors.

La naturalesa interdisciplinària i europea d'aquest programa, que requereix d'un marc investigador interactiu, flexible i integrador dels diferents camps professionals i investigadors que s'ocupen del fetus/xiquet/a i de la parentalitat, des del període de la concepció, representa en si mateixa una originalitat pròpia i té molt present el respecte als drets fonamentals i el principi d'igualtat entre homes i dones.
Homologable a altres programes impartits per universitats estrangeres pels seus continguts, professorat, objectius i metodologia, en el marc de la col·laboració científica actual amb investigadors de Bèlgica, Xile, Espanya, França, Itàlia, Noruega, Portugal i Suïssa, aquest programa de Doctorat, amb una orientació teòrica integrativa, ofereix un marc formatiu i investigador de qualitat en l'àrea de la Psicologia i de la Psicopatologia Perinatal i Infantil i s'emmarca, des del seu origen, en la voluntat de desenvolupar la col·laboració i la participació investigadora amb diferents institucions europees interessades en la perinatalitat i la infància.

L'estreta i compromesa relació científica d'aquests investigadors/as té un doble origen per a la major part d'ells: el seu gran interès per l'àrea de coneixement del Doctorat i la seua compromesa pertinença a associacions internacionals cuidadores de la perinatalitat i de la infància, com la WAIMH i a la AEPEA (Association Européene pour la Psychopathologie de l´Enfant et de l´Adolescent), decidides promotores de l'especialització i de la recerca universitària en aquest camp.
Aquest doctorat és promogut i organitzat per la Universitat de València i la “Associació per a la Salut Mental Infantil des de la gestació” ASMI, Filial espanyola de la WAIMH (World Association for Infant Mental Health), en desenvolupament del Conveni Marque existent entre ambdues institucions. Aquest projecte ha sigut organitzat i coordinat per Pascual Palau Subiela, President fundador de ASMI WAIMH Espanya.

Per què és necessari:

Des de les primeres setmanes de la seua existència intrauterina, el bebè serà vigilat, mesurat, ecografiat i sotmès a proves en alguns casos; el seu naixement serà programat en funció de criteris tècnics i ètics pels seus pares, però també per diferents actors del camp sanitari i social: psicòlegs, treballadors socials, metges, genetistes… i s'espera que nasca sa i que desenvolupe totes les seues potencialitats. Però no sempre és així. En alguns casos haurà de passar llargs períodes en l'hospital i haurà de fer-se el possible perquè la seua estada no li afecte psíquicament de manera greu. Els pares hauran de ser ajudats per a sobreposar-se del seu desemparament i ser guiats perquè el xiquet desenvolupe al màxim les seues possibilitats.

D'altra banda, encara que nasca aparentment sa, el xiquet pot patir, molt ràpid, una psicopatologIa en el seu desenvolupament: Com reconèixer les interaccions disharmòniques entre la mare i el xiquet? Quan ha de diagnosticar-se una depressió en el lactant o com detectar els signes premonitoris de l'autisme? Què sostingues psicoterapèutic podem oferir a les famílies afectades per una patologia primerenca? Com reconèixer el sofriment psíquic lligat a l'aparició de l'asma o d'una colopatia funcional? Què signifiquen els crits o els trastorns del somni? Quines intervencions psicoterapèutiques són possibles per a tractar les anorèxies primàries del bebè? Existeixen lactants més vulnerables que uns altres? És possible identificar les famílies de risc? Quines conseqüències pot tenir la mort intraúter o la mort perinatal d'un bebè per als seus pares i els seus germans? Com pot afectar als quals naixeran després? És possible detectar i tractar preventivament factors de risc de desajustament mare-bebè en el període prenatal? És possible prevenir la psicopatologia materna i paterna des del temps de la concepció?, Com detectar la psicopatologia parental postpart? Com podria afectar al xiquet, a l'adolescent i a l'adult la psicopatologia del bebè? És possible una prevenció i un tractament?; De quina manera?

El camp d'estudi d'aquesta nova ciència, que és la psicopatologia del bebè i del xiquet, des del temps de la gestació, és immens i comença a ser desxifrat des d'una multiplicitat de vies de recerca bio-psico-social: les ciències humanes, epidemiològiques, clíniques i de la recerca bàsica. Camp de recerca que ha de ser confrontat i desenvolupat des d'una reflexió ètica profunda, lligada al dret que té qualsevol xiquet de convertir-se en un adolescent i un adult sa, no mutilat en la seua afectivitat o en la seua intel·ligència. Objectiu major al que és difícil arribar sense cuidar de la seua vida psíquica i la dels seus pares des dels temps de la seua concepció. L'estudi d'una perinatalitat complexa va en profit de totes les altres edats de la vida.

Algunes de les temàtiques de recerca significatives d'aquest camp són: la psicopatologia dels processos perinatals de maternitat i paternitat; la psicopatologia de les relaciones pares/embrió-fetus-lactant en el grup família i la dels professionals/embrió-fetus-lactant en les institucions; la consulta terapèutica perinatal pares/embrió-fetus-lactant (especificitats de l'enquadrament i avaluació dels processos de canvi); la parentalitat exposada al diagnòstic prenatal (clínica de l'anticipació i del traumatisme; ètica clínica del "consentiment informat"); el paradigma ecogràfic (la trobada de l'esdevenir pare del nàixer humà i del ser cuidador; l'anunci i l'acompanyament en la discapacitat; la preparació al naixement i a la parentalitat (grupal, conjugal i individual); els trastorns psicosomàtics de la primera infància; els trastorns precoços del desenvolupament; la condició cuidadora en perinatalitat (no institucionals, membres de xarxes); els grups de reflexió clínica, etc.

Aquest Màster proposa estudiar el camp de la psicologia i de la psicopatologia perinatal i infantil en els seus aspectes clínics, teòrics i científics, en un context pluridisciplinar amb especialistes integradors del psíquic i del somàtic, per a contribuir a la renovació de les aproximacions diagnostiques, nosològiques i terapèutiques.

La seua naturalesa pionera a Espanya, en clara coincidència amb les iniciatives més avançades de diverses Universitats de la Unió Europea, col·loca a aquest Màster universitari en Psicologia i Psicopatologia Perinatal i Infantil, en una posició destacada.

Raons de projecció professional que justifiquen la implantació del Màster.

Els seus objectius:

En crear aquest Màster es desitja assegurar la competència dels professionals que s'ocupen de la cura psíquica en el camp de la psicologia i de la psicopatologia clínica perinatal i infantil així com complementar la formació dels altres professionals implicats en aquest camp.

L'objectiu teòric-clínic d'aquest Màster és instaurar un model d'ensenyament que permeta compartir les seues respectives experiències als especialistes del somàtic que intervenen des de la concepció fins a la infància, i als quals cuiden de la salut psíquica en aqueix mateix període.

L'objectiu pràctic és el de proposar uns models de prevenció i d'abordatges terapèutics per als diferents àmbits professionals que s'ocupen del xiquet i de la seua família, des del temps de la concepció i al llarg de tota la infància. En aquest sentit s'inscriu en el camp de les intervencions dels especialistes en ginecologia- obstetrícia, pediatria, psiquiatria i psicologia, infermeria pediàtrica, treballadors socials, matrones, logopèdia, rehabilitació i fisioteràpia, atenció primerenca, educació infantil, psicomotricitat i teràpia ocupacional.

Aquests especialistes van a renovar i augmentar la seua competència gràcies a la constitució d'un equip de docents que exerceixen en diferents països de la Comunitat Europea i de Suïssa. Es tracta de professionals de pediatria, obstetrícia, matrones, psicologia, psiquiatria, psicoanàlisi, educació, neurociències, intervenció social, infermeria pediàtrica, interessats en la formació dels professionals i dels equips cuidadors des de la perinatalitat fins a la infància.

En el marc de l'interès, per homogeneÏtzar i enriquir les pràctiques, inaugurat l'any 2000 amb la declaració de Bolonya, aquest Màster pretén estendre aquesta motivació al camp de la formació postgrau, proposant una iniciativa, original en la disciplina, que té per objecte la posada en comú i l'enriquiment de la formació que existeix actualment en els diferents països, i de manera especial en el que concerneix a l'aproximació pluridisciplinar de la psicologia i de la psicopatologia de la perinatalitat i de la infància.

Les cures dispensades als xiquets i a les seues famílies a Espanya i en altres països Europeus tenen finalitats complementàries, motiu pel qual és indispensable, avui dia, confrontar els seus efectes terapèutics. És per açò que resulta necessari completar, en aqueix domini, la formació dels professionals en suport de la diversitat de les teories a les quals es refereixen, així com als fonaments de les seues pràctiques.

Qui promou el Màster:

Aprovat per la Universitat de València, promogut i organitzat per l'Associació per a la Salut Mental Infantil des de la gestació” ASMI, Filial espanyola de la WAIMH (World Association for Infant Mental Health), en desenvolupament del Conveni Marque existent entre l'associació científica ASMI WAIMH Espanya i la Universitat de València.

Amb el suport del Departament de Personalitat, Avaluació i Tractaments Psicològics de la Facultat de Psicologia de la Universitat de València i amb la col·laboració estreta de la Universitat Paris Descartes (P5), de la Universitat Paris VII, de la WAIMH Francòfona, de la AEPEA (Associació Europea de Psicopatologia del Xiquet i de l'Adolescent) i de les Filials Europees de la WAIMH. Aquest projecte ha sigut creat i coordinat per Pascual Palau Subiela, President fundador de ASMI WAIMH Espanya.

La seua voluntat d'unió:

Al juny de 2007 es va celebrar en Lugano una reunió Internacional d'experts Europeus en Psicologia clínica i Psiquiatria Infantil i en Psicopatologia Perinatal, al costat de l'Associació Europea de Psicopatologia del Xiquet i de l'Adolescent AEPEA i al costat dels representants de les Filials Europees de la WAIMH (Espanya, Itàlia, França, Suïssa, Bèlgica, Alemanya) entre les quals es trobava ASMI WAIMH Espanya, a qui li va ser encarregada la coordinació Europea del projecte de promoure en tota la Unió Europea la realització d'un Màster de "Psicologia i Psicopatologia Perinatal i Infantil”.

Aquest Màster de la Universitat de València naix doncs amb la intenció d'arribar a ser Europeu i s'emmarca en una iniciativa en la qual participen, en la seua primera edició, professors d'Espanya, Bèlgica, França, Itàlia i Suïssa, pertanyents a les Universitats de Lió, Ginebra, Lausanne, Lovaina, Pàdua, Paris V (Univ. Descartes), Paris VII (Univ. Denis Diderot), Madrid, Bilbao, Barcelona, Alacant i València.

La participació de professors de diferents Universitats europees va a permetre un intercanvi fructífer de docents i d'estudiants, fomentar un millor desenvolupament d'aquest camp d'estudi i acumular una experiència universitària d'intercanvi i col·laboració europea que permeta convertir-ho, més endavant, en un Erasmus Mundus.

En següents edicions podran unir-se a aquest projecte, les Universitats d'aquells països Europeus que ja ho van manifestar en Lugano i les Universitats d'altres països que ho manifesten en el futur.

En conclusió.

Per tot l'anteriorment indicat, el Màster universitari en Psicologia i Psicopatologia Perinatal i Infantil, del Departament de Personalitat, Avaluació i Tractaments Psicològics de la Facultat de Psicologia de la Universitat de València i de ASMI WAIHM Espanya, queda plenament justificat tant a nivell acadèmic com a professional, ja que suposa una resposta institucional al cos de recerca i coneixement generat en aquesta disciplina i a la demanda real de professionals d'Espanya i de la majoria dels països europeus, que sol·liciten una formació específica que els permeta respondre a la necessitat de cuidar adequadament la salut mental perinatal, infantil i parental, en els seus respectius camps professionals d'intervenció.

 
Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies