La regió orofacial es considera una de les més complexes de l'organisme: pell, vasos sanguinis, dents, glàndules o músculs són potencials fonts de dolor, el processament del qual a nivell cerebral i posterior interpretació individual implica una sèrie de complexos mecanismes, alguns encara desconeguts. És per això que l'avaluació i el maneig d'aquesta condició requereix la col·laboració i la participació de diverses especialitats mèdiques, entre elles, els odontòlegs. Tot i això, el diagnòstic i maneig del dolor en general, i de l'orofacial en particular, presenta nombroses dificultats i no sempre s'aconsegueix amb èxit.
El dolor orofacial avui dia continua éssent una condició prevalent i debilitant amb un important impacte social i econòmic. Segons l'Acadèmia Americana de Dolor Orofacial, més del 81% de la població pateix almenys un episodi de dolor intens al llarg de la vida. Un dels tipus de dolor més freqüent és el d’origen dental.
El dolor és, doncs, un dels principals motius de demanda de consulta odontològica i és el símptoma de presentació d'un ampli espectre de patologies de diversa etiologia (neurològiques, oncològiques, musculoesquelètiques, psicofisiològiques, infeccioses, etc.).
En un estudi realitzat a Alemanya entre odontòlegs i estudiants d'Odontologia es va observar que el 92% dels estudiants se sentien “gens” o “una mica” preparats per al diagnòstic i tractament del dolor orofacial no odontogènic, i només el 23% dels odontòlegs se sentia “amb confiança” o “amb molta confiança” per diagnosticar el dolor no odontogènic. Altres estudis duts a terme entre estudiants d'Odontologia indiquen que la formació primària sobre dolor orofacial l'han adquirida en el grau però més del 90% escullen cursos específics sobre dolor orofacial com a font principal font de coneixement quan ja están exercint la seua activitat profesional i se n’adonen de les mancances en aquesta vessant de l’atenció odontològica.