Logo de la Universitat de València Logo Postgrau Títols propis de la Universitat de València Logo del portal

Màster de Formació Permanent en Neurocriminologia

Dades generals
Objectius
Els principals objectius del Màster són els següents:
1-Comprensió de la conducta violenta com a part del comportament adaptatiu de les espècies, així com de les bases neurobiològiques que la regulen.
2-Coneixement dels factors tant biològics com socials que predisposen a la violència.
3-Coneixement dels mecanismes neurals que controlen la violència.
4-Comprensió general dels diferents perfils de violència i criminalitat a partir dels indicadors biològics, incloent-hi la seua epidemiologia i etiopatogènia, així com les seues principals manifestacions clíniques.
5-Diagnòstic dels principals perfils d'individus violents i/o criminals en funció dels marcadors neurobiològics. S'estudiaran, principalment, els perfils d'assassins, violadors, delinqüents, pederastes i maltractadors.
6-Maneig de les principals eines que s'utilitzen per al diagnòstic, avaluació i exploració psicobiològica dels diferents perfils estudiats.
7- Capacitació per a identificar un perfil violent o criminal mitjançant la utilització de marcadors biològics, així com per a realitzar un diagnòstic diferencial amb altres problemàtiques tant biològiques com psicològiques.
8- Domini de l'evolució i el pronòstic general dels diferents trastorns que cursen amb increment de la violència amb la finalitat d'aplicar-ho en la pràctica clínica. També es capacitarà per a conéixer i entendre els mecanismes psicobiològics que subjauen a aquesta mena de trastorns.
9-Capacitació per a recomanar i/o posar en contacte amb altres professionals de la salut els casos en els quals es requerisca una intervenció multidisciplinària.
10-Capacitació per a poder detectar, mitjançant el coneixement dels primers indicadors conductuals i els seus correlats neurobiològics, el risc que es produïsquen conductes violentes per a, així, poder treballar en la seua prevenció i reincidència.
11-Establiment de les pautes de maneig adequades per al tractament de la violència.
12-Coneixement de les principals teràpies farmacològiques que s'estan utilitzant en l'actualitat.
13-Identificació dels principals marcadors neurocriminològics en les víctimes de la violència.
14-Capacitació per a promoure estratègies empàtiques i prosocials per al previndre les conductes violentes.
15-Adquisició d'una una visió de conjunt de la violència i el crim, amb especial atenció als factors neurobiològics de predisposició.
16-Capacitació general per a poder treballar en la prevenció, diagnòstic, tractament i risc de perillositat i/o reincidència de la violència, considerant per a això els marcadors neurocriminològics.
Curs acadèmicCurs 2025/2026
Tipus de cursMàster de Formació Permanent
Modalitat:On-line
Preu matrícula 1.850 € (Importe preu al públic)
Preu general1.250 € (Importe preu al públic)
Per alumnes que hajan realitzat amb aprofitament l'Expert Universitari en Neurcriminologia de la UV925 € (Importe preu al públic)Per alumnes que hajan realitzat amb aprofitament el Diploma d'Especialització en Neurocriminologia o en Perfils Neurocriminològics de la UV
Termini de preinscripció16/01/2026
Data d'inici curs febrer 2026
Data de finalització curs desembre 2026
Edició8 ª
Codi títol25521210
Crèdits:60.00 Crèdits ECTS
Horari Online
Lloc d'imparticióAula Virtual UV
Eixida professional
Algunes de les aplicacions concretes del Màster de Formació Permanent en Neurocriminologia que es vinculen amb diferents eixides professionals són: - Investigació pública en universitats i centres d'investigació i/o investigació privada. - Professors universitaris i docents en ciències criminològiques i qualsevol disciplina relacionada amb la violència i la criminalitat. - Divulgadors i formadors en Neurocriminologia per als magistrats, advocats, metges i psicòlegs, entre altres professions relacionades amb la prevenció, el diagnòstic i el tractament de la violència. - Professionals de l'àmbit del neurodret, tant des d'una perspectiva acadèmica i investigadora com d'una més aplicada i social. - Elaboració d'eines com a qüestionaris i altres proves d'avaluació relacionades amb la violència i la criminalitat. - Criminòlegs assessores en matèria de legislació penal (indispensables per a avaluar les pròximes reformes del Codi Penal). - Per a contemplar determinades variables com a influents en la conducta violenta- delictiva, i per tant, incorporar els casos que s'identifiquen en aquest sentit dins de les circumstàncies atenuants de la responsabilitat criminal. - Especialistes en Política Criminal - Col·laboració amb els advocats i fiscals en els interrogatoris de possibles criminals. - Consultors tècnics psicològics en procediments civils i penals - Criminòlegs i psicòlegs - Professionals en l'àmbit de l'Administració de Justícia - Perits Criminòlegs de part - Mediadors - Jutges - Indicat per a professionals que breguen amb el maltractament infantil, abandó familiar o similars; atés que aquestes conductes repercuteixen en el procés de formació del menor. Així mateix, podrien aplicar els seus coneixements per a ordenar una sèrie de proves que posen en relleu l'afectació del menor i les probabilitats que desenvolupe una conducta violenta posterior. - Treballadors socials - Detecció de conductes violentes-antisocials de manera incipient, prèviament al desenvolupament de la conducta delictiva. D'aquesta manera, es tindrien coneixements mínims sobre quins professionals estan habilitats per a procedir amb el diagnòstic de possibles alteracions biològiques de l'individu; així com el consegüent tractament oportú. Aquesta podria ser una mesura (preventiva) que evitaria la intrusió massiva d'individus violents en l'àmbit de la justícia penal. - Criminòlegs en ajuntaments - Projectes d'intervenció en comunitats concretes (fills de famílies desestructurades, conflictives). Si estiguera permés accedir a informació genètica, biològica, fisiològica, podria detectar-se la predisposició al desenvolupament de conductes violentes en ambients determinats. En aquest sentit, seria viable conjuminar esforços per a previndre en contraposició a les repercussions socials que la violència comporta. - Membres de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat - Treball en rehabilitació de criminals - Psiquiatria i psiquiatria forense. - Pedagogia i Magisteri.
Direcció
OrganitzadorDepartament de Psicobiologia
DireccióLuis Moya Albiol
Catedrático de Psicobiología. Departamento de Psicobiología, UNiversitat de València. Neurocientífico, Conferenciante y Escritor
Més Informació
Telèfon 96 160 3000
E-mail formacion@adeituv.es
Admissió i matrícula
Termini preinscripció16/01/2026

Documentació electrònica a adjuntar

 

Normes generals

  • En cas de voler presentar la preinscripció i la documentació en suport paper, haurà de descarregar, seguir les instruccions i omplir el següent formulari.
  • No s'admetrà cap sol.licitud d'inscripció que no siga omplida degudament.
  • La persona sol.licitant ha d'acceptar sotmetre's a les proves i/o a l'entrevista que convoque prèviament el comitè de selecció.
  • La selecció la realitzarà la comissió que s'establirà en cada cas seguint les directrius del director del curs.
  • En cas de renúncia a la plaça l'alumne haurà de comunicar-ho a la Fundació Universitat-Empresa de València - ADEIT.

És interessant que consulte el reglament que regula els Títols Propis de Postgrau i Programes de Formació Contínua de la Universitat de València en l'apartat corresponent d'esta mateixa pàgina web.

Important: La taxa d'expedició de Títols i Certificats no està inclosa.

Programa
Introducció a les neurociències
 1.1. Neuroanatomia i neurobiologia
Cèl·lules del sistema nerviós: estructura i funció. Comunicació química. Anatomia del sistema nerviós. Relació del SN amb altres sistemes de control. Mètode i tècniques dels estudis neurocientífics.

1.2 Neuroquímica i Psicofarmacologia
Història, concepte i metodologia de la psicofarmacologia. Bases biològiques i tractament
psicofarmacològic dels diferents trastorns mentals.

1.3. Psicoendocrinologia
Història, concepte i metodologia de la psicoendocrinologia. Organització general del sistema endocrí. Hormones i metabolisme. Desenvolupament i cicle vital. Orientació i identitat sexual. Conducta sexual, vinculació afectiva i hormones implicades. Interacció social, conflicte i hormones. Indicadors psicobiològics de l'estrés. Correlats hormonals de l'estat d'ànim.

1.4. Psicoinmunologia
Introducció al sistema immunològic. Principals indicadors immunològics analitzats.
Interaccions entre el sistema immune i els sistemes nerviós i endocrí. Psiconeuroimmunologia dels processos patològics. Futurs estudis.

1.5. Genètica de la conducta
Bases cel·lulars i moleculars de l'herència. Tipus de transmissió gènica. Herència mendeliana. Herència poligènica: interacció gens/ambiente.
 
Introducció a la Neurocriminologia
 1.1.- Introducció fenomenològica. En aquest tema s'aborda la conducta violenta al llarg de tota la vida de l'ésser humà i en tots els contextos en tots els contextos en els quals es desembolica. A més, també s'estudia la seua aparició en la ficció i en l'àmplia gamma que ofereixen les noves tecnologies.

1.2.- Concepte i tipus de violència. Aquest tema se centra en mostrar que la violència no és un sol tipus de conducta, sinó que adopta formes molt diferents, és perpetrada tant per individus aïllats com per grup organitzats, duta a terme contra un mateix o una multitud, i es realitza en contextos molt diferents que varien des del domicili particular a una ciutat. Per això, s'estudien les diferents definicions de violència, així com les diferents classificacions de la tipologia de la conducta violenta.

1.3.- Estadístiques de violència. En aquest tema es fa una aproximació als estudis que es duen a terme per a determinar la incidència de les diferents conductes violentes en les societats, així com les institucions que les duen a terme, com entendre les diferents dades estadístiques que ofereixen i quines són les fonts per a obtindre els estudis estadístics.

1.4.- Estudi científic de la violència. En aquest tema s'aborda l'estudi científic de la conducta violenta que s'anirà desenvolupant en les altres assignatures del Diploma. A més, s'estudien les diferents teories que han sorgit per a explicar les causes de la violència i les diferents aproximacions actuals per a abordar l'estudi científic des del mètode biopsicosocial.

2.- Aplicació de la investigació neurocriminològica

2.1.- Principals Aplicacions de la Neurocriminologia.

2.2.- Comunicació No Verbal: Llenguatge corporal. Parallenguatge. Proxèmica. Artefactes. Hàptica, cronèmica i olfàctica.

2.3.- Introducció a la detecció d'enganys: La mentida i altres enganys. Els grans mentiders. autodelacions i inconsistències. Indicis conductuals de la mentida.
 
Bases neurobiològiques de la violència
 3.1. Cervell i violència: Sistema Nerviós Central i Sistema Nerviós Autònom Estructures neuroanatòmiques implicades en la violència. Primeres aproximacions i estudis de neuroimatgeria. Models explicatius.

3.2. Neuroquímica de la violència: Serotonina, Catecolamines i altres substàncies
El rol de la serotonina en la violència. Catecolamines i agressió. GABA i altres substàncies implicades. Interacció dels neurotransmissors amb els esteroides gonadals.

3.3. El sistema endocrí: Testosterona, cortisol i altres hormones implicades en la violència Testosterona i violència: una complexa interacció. Eix hipotàlem-hopófiso-adrenal i violència. Estrògens i progestàgens: el seu rol en la violència humana. Altres hormones i violència.

3.4. Gens i violència: principals marcadors genètics
Cromosomes sexuals i violència. Polimorfismes genètics. Herència poligènica: la importància de l'ambient en l'expressió dels gens de la violència.

3.5. El paper de la immunitat en la violència: marcadors més destacats
Immunitat i violència. Principals indicadors immunològics analitzats. Futurs estudis.
 
Mètodes i tècnica aplicats a la neurocriminologia
 4.1. Tècniques de diagnòstic i intervenció
Tècniques de Neuroimatgeria Estructurals. Tècniques de Neuroimatgeria Funcionals. Tècniques Psicofisiològiques. Tècniques Neuroendocrines i Immunològiques. Tècniques Genètiques. Qüestionaris i/o autoinformes Psicològics. Avaluació Neuropsicològica. Informe Neurocriminològic.

4.2. Tractament en Neurofeedback (NFB) en pacients impulsius i/o agressius adults Procediment clínic pre i post intervenció en Neurofeedback segons estàndards internacionals de pacients impulsius. Resum en imatges del procediment. Breu descripció de les ones elèctriques cerebrals.

4.3. Intervenció amb Maltractadors
Orígens i història dels programes d'intervenció amb maltractadors. Models i estratègies d'intervenció amb agressors. Alguns programes d'intervenció amb maltractadors al nostre país. Programa context, departament de Psicologia social, Universitat de València. Reptes i perspectives de futur en la intervenció amb maltractadors.
 
Perfils neurocriminológics
 5.1.- Perfils segons la causa de la violència
5.1.1.- Trastorns Mentals, psicofàrmacs i violència
5.1.1.1.- El cervell del psicòpata i l'assassí en sèrie
5.1.1.2.- Trastorns de personalitat i violència
5.1.1.3.- Psicosi, neurolèptics i violència
5.1.1.4.- Trastorns de l'estat d'ànim i violència: antidepressius i estabilitzadors
5.1.1.5.- La violència en els trastorns d'ansietat: el rol dels ansiolítics
5.1.1.6.- Fonaments neurobiològics del trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat
5.1.1.7.- La violència en els trastorns de l'espectre autista
5.1.2.- Patologia cerebral i violència
5.1.2.1.- Demències: la malaltia d'Alzheimer
5.1.2.2.- Epilèpsies del lòbul temporal
5.1.2.3.- Tumors cerebrals i dany cerebral sobrevingut
5.1.2.4.- Altres patologies cerebrals
5.1.3.- Substàncies d'abús i violència
5.1.3.1.- La rellevància de l'alcohol
5.1.3.2.- Cocaïna, Amfetamines i altres psicoestimulantes
5.1.3.3.- Esteroides anabolitzants
5.1.3.4.- Altres substàncies d'abús
5.2.- Perfils segons l'edat i el gènere de l'agressor
5.2.1.- Homes que infringeixen maltractaments
5.2.2.- Agressors sexuals
5.2.3.- Dones violentes
5.2.4.- Joves i menors violents
5.3.- Perfils segons el context
5.3.1.- En l'esport
5.3.2.- En el context laboral: assetjament psicològic
5.3.3.- En el context escolar: cyberbullying
 
Víctimes de la violència
 6.1.- Impacte de la violència en la salut de les víctimes
En aquest tema s'estableixen les principals troballes relacionades amb les conseqüències nocives que té la violència sobre la salut de les víctimes de la violència. Per a això s'emprarà una perspectiva integral, que permeta adoptar una visió global del problema.

6.2.- Conseqüències neurobiològiques del maltractament infantil
Aquest tema introdueix les principals conseqüències de la violència en el neurodesenvolupament dels xiquets exposats a diferents tipus de maltractaments i de quin mode aquest maltractament podria facilitar la transmissió intergeneracional de diferents tipus de violència o el que s'ha denominat com el `cicle de la violència.

6.3.- Dones víctimes de la violència de parella
En aquest tema s'ha centrat en el tema que més extensament ha sigut estudiat, que és el de les conseqüències psicobiològiques de la violència en les dones víctimes de violència contra la dona en les relacions de parella.

6.4.- Altres víctimes
Igual que en el tema anterior, en aquest es realitza una primera introducció de la simptomatologia principal o de les conseqüències de la violència en diferents tipus de víctimes que no han sigut tan extensament estudiats en la literatura científica com les víctimes de cyberbulling, assetjament psicològic, violacions sexuals, etc.
 
Neurocriminologia positiva
 7.1.- Conductes prosocials, empatia i violència

- Definició i mesurament de l'empatia.
Concepte i evolució històrica de l'Empatia. Empatia i Simpatia. Tenen els animals empatia? Mesurament de l'Empatia. Els avantatges de ser empàtic.

- Gènere i empatia
Són les dones més empàtiques? Neuroimatgeria cerebral en les diferències de gènere. Investigació en les diferències de gènere.

- Qui manca d'empatia?
Trastorns que manquen d'empatia. Trastorns de l'Espectre Autista. Trastorns de la personalitat i Esquizofrènia. Depressió i Ansietat.

- El cervell empàtic.
Empatia davant situacions carregades d'emoció. Empatia en vivenciar fàstic. Empatia al dolor. Empatia del perdó. Fonaments biològics de l'empatia. De què depén ser empàtic? El contagi de les emocions. Les neurones espill.

- Cooperació i empatia
Què fa que s'ajude a una altra persona? Altruisme. Avaluació de la Cooperació. Estudis de laboratori en Cooperació. Cooperació i societat.

- Empatia i violència. Dues cares de la mateixa moneda?
Els menors maltractats: el cicle de la violència. Estudis de laboratori en empatia i violència. Genètica en empatia i violència. L'empatia com a camí cap a la no violència. Com millorar l'empatia?

- Neurofelicidad i violència
Neuroplasticidad i neurofelicidad. La força del jo. El plaer dels sentits. Les relacions amb els altres. Aspectes a evitar.

7.2.- Criminologia positiva
7.3.- La substància blanca i l'empatia
 
Tre all fi de Màster
 1.- Elecció del perfil violent a realitzar o del tema relacionat sobre la Neurocriminologia sobre el qual versarà el TFM.

2.- Cerques informàtiques de la temàtica impartida en els temes anteriors en relació al tema triat per al treball.

3.- Realització del perfil neurocriminal o del treball teòric o empíric sobre les temàtiques seleccionada amb la tutela del professor.

4.- Lliurament, valoració i feedback del treball.
 
Professorat
Nom Cognoms Vinculació + info
Concepción Blasco Ros Doctora en Psicología. Psicoterapeuta. Profesora Asociada de Universidad, Departament de Psicobiologia, Universitat de València + info
Natalia Bueso Izquierdo Profesora Contratada Doctora Indefinida Facultad de Educación y Psicología. Universidad de Extremadura Departamento de Psicología y Antropología. ÁREA: Personalidad, Evaluación y Tratamiento Psicológico.
Javier Comes Fayos Doctor en Neurociencias y profesor de la Universidad Internacional de Valencia
Andrea Antonio Gheorghe Investigador/a en Formación Prometeo. Departamento de Psicobiología. Universitat de València + info
Agar Marín Morales Doctora en Psicología, Centro de Investigación Mente, Cerebro y Comportamiento (CIMCYC) Facultad de Psicología Universidad de Granada
Raquel Marquino Fernández Master en Psicología Jurídica y Práctica Forense. Master en Neurocriminología. Peritaje neurocriminológico.. Grado en Psicología
Manuela Martínez Ortiz Catedrática de Universidad, Departament de Psicobiologia, Universitat de València + info
Patricia Mesa Gresa Profesora Titular Departamento de Psicobiología Universitat de València + info
Luis Moya Albiol Catedrático de Psicobiología. Departamento de Psicobiología, UNiversitat de València. Neurocientífico, Conferenciante y Escritor + info
Amaya Nagore Casas Psicóloga Forense en el Instituto de Medicina Legal y Ciencias Forenses de Segovia. Ministerio de Justicia
Isabel Rodríguez Moreno Grado en Criminología
Ángel Romero Martínez Dr Neurociencias. Investigador Postdoctoral. Departament de Psicobiologia. Universitat de València + info
María Sánchez Vilanova Profesor/a Permanente Laboral PPL + info
Stephen Schnerby Profesor/a Asociado de Universidad. University of Illinois in Springfield
Ryan Williams Profesor/a Asociado de Universidad. University of Illinois in Springfield
Hugo Alberto Yam Chalé Profesor/a Titular de Universidad. Universidad Iberoamericana Ciudad de México
Metodologia
Metodologia
La metodologia consistirà en una modalitat en línia, que permetrà comptar amb alumnat de qualsevol part del món, ja que es tracta del primer Màster en Neurocriminologia oferit a nivell mundial per una universitat de prestigi. En tot moment es podran emprar diversos mètodes d'interacció amb els professors responsables de l'assignatura per a les tutories, tant a través de correu electrònic com a través de videoconferències, amb l'objectiu de resoldre dubtes o qüestions referents al contingut de l'assignatura. La modalitat en línia inclou l'emissió de conferències i classes sincròniques que poden ser seguides a través de l'aula virtual, les classes asincròniques que quedaran gravades, els fòrums de discussió, les propostes de tasques, les tutories en línia o a través de l'aula virtual, el seguiment personalitzat del Treball Final de Màster, les pràctiques voluntàries i altres fòrums complementaris, així com espais per a compartir notícies, actualitzacions, bibliografia rellevant i qualsevol material relacionat amb la Neurocriminologia, com per exemple la realització de congressos, seminaris, publicació de llibres, etc.
FAQ

TIPUS DE TÍTOLS I CRÈDITS

 
QUINA DIFERÈNCIA HI HA ENTRE UN MÀSTER OFICIAL I UN MÀSTER DE FORMACIÓ PERMANENT DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA?
 
S'entén per màster oficial el conjunt d'ensenyaments reglats de postgrau amb validesa a tot el territori nacional i a l'espai europeu d'ensenyament superior (EEES) que han superat un procés d'elaboració i aprovació d'acord amb les normes legals dictades pel Govern i les comunitats autònomes (lleis, decrets, ordres), reconegut en el marc de les normes i acords de l'EEES.

El màster de formació permanent es refereix a estudis que han de superar un procés normatiu intern més flexible i diversificat (a la Universitat), pensat per a oferir un tipus de formació que s'adiga amb les demandes de la societat. En determinats supòsits, aquests estudis propis poden servir per a l'exercici d'activitats professionals, sempre que la normativa legal així ho establisca.
 
 
QUÈ ÉS UN CRÈDIT ECTS?
 
ECTS és l'acrònim d'European Credits Transfer System. És una manera de mesurar la duració dels estudis universitaris que preveu diferents factors, com ara l'assistència a sessions teòriques, l'elaboració de treballs pràctics o la dedicació a pràctiques.

Cada crèdit suposa 25 hores de càrrega de treball de l'estudiant. En els títols propis de la Universitat de València, 1 crèdit ECTS està reconegut amb 10 hores de docència. Per exemple, un curs de 3 crèdits ECTS està reconegut amb 75 hores de dedicació de l'estudiant, de les quals 30 hores són de docència.
QUINS TÍTOLS PROPIS OFEREIX LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA? REQUISITS D'ACCÉS
La Universitat de València renova anualment la seua oferta de títols propis. En aquesta oferta podem trobar els títols de postgrau següents: màsters de formació permanent (60, 90 o 120 crèdits ECTS), diplomes d'especialització (entre 30 i 59 crèdits ECTS) i experts universitaris (entre 15 i 29 crèdits ECTS).
 
Tipus de títols propis Crèdits Requisits d'accés
Màster de formació permanent 60,90 o 120 ECTS Titulats universitaris amb titulació oficial o equivalent (*)
Diploma d'Especialització 30-59 ECTS Titulats universitaris amb titulació oficial o equivalent (*)
Expert/a universitari/ària 15-29 ECTS Titulats universitaris amb titulació oficial o equivalent (*)

(*) S'hi permet l'accés, condicionada a l'obtenció del títol universitari de grau en el mateix curs acadèmic, a les persones a les quals els falte menys d'un 10% dels crèdits per a acabar aquests estudis
 
 
QUINS TÍTOLS DE FORMACIÓ CONTÍNUA OFEREIX LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA? REQUISITS D'ACCÉS
 
En aquesta oferta podem trobar els títols de formació contínua següents: certificats de formació contínua (15 - 30 crèdits ECTS), i microcredencials universitàries (fins a 15 crèdits ECTS).
 
Tipus de formació contínua Crèdits Requisits d'accés
Certificat de formació contínua 15-30 ECTS No cal acreditar titulació
Microcredencial universitària Fins a 15 ECTS Es pot requerir o no titulació universitària prèvia (*)


(*) Els requisits d'accés s'especifiquen en la memòria del curs.

 

CONVALIDACIÓ D'ESTUDIS

 
HI HA LA POSSIBILITAT D'OBTENIR ALGUN TIPUS DE CONVALIDACIÓ D'ESTUDIS?
 
Pel que fa als títols propis, les ofertes formatives es renoven anualment i no són convalidables.

En els títols propis no hi ha la possibilitat de convalidació acadèmica, excepte en el cas dels màsters de formació permanent amb estructura modular, que són aquells que poden estar integrats per diplomes d'especialització i/o experts/es universitaris/àries. La matrícula a un màster de formació permanent d'estructura modular pot ser del curs complet o de cadascun dels seus mòduls per separat, i és possible cursar-los en diferents anys acadèmics.

En cap cas no permeten l'accés als estudis oficials de doctorat.
 

SOL·LICITUD D'INFORMACIÓ

 
ON PUC OBTENIR INFORMACIÓ D'UN CURS EN CONCRET?
 
En la pàgina web https://postgrado.adeituv.es/ca-valencia/home.htm trobarás tota la informació referent a cadascun dels títols oferits.
 

ADMISSIÓ I MATRÍCULA

 
COM PUC REALITZAR LA PREINSCRIPCIÓ A UN CURS?
 
Pots fer la preinscripció a un títol propi electrònicament a través de l'apartat que trobaràs en la web de cada curs. També pots imprimir la FITXA DE PREINSCRIPCIÓ , omplir-la i enviar-la juntament amb tota la documentació sol·licitada a l'adreça de correu electrònic informacion@adeituv.es o per correu (o en persona) a: Fundació Universitat Empresa de València (plaça de la Mare de Déu de la Pau, 3 - 46001 València).
 
 
POT UN ESTUDIANT ESTRANGER AMB UN TÍTOL NO HOMOLOGAT ACCEDIR A AQUESTS ESTUDIS?
 
Sí, sempre que siga autoritzat per la direcció del curs.
 
 
EL PAGAMENT QUE REALITZE EN LA MATRÍCULA, QUÈ INCLOU?
 
El pagament del preu públic de la matrícula inclou:

- L'accés a totes les accions formatives del curs i/o a la plataforma virtual que el suporte.

- El dret a l'obtenció del carnet universitari.

- Tot el material que la direcció del curs estime oportú.

- Una assegurança de responsabilitat civil i d'accident a l'entorn del curs.

Les taxes d'emissió del certificat estan incloses en els cursos de formació contínua (certificat de formació contínua i microcredencial universitària). En els títols propis, les taxes d'emissió de títols i certificats NO estan incloses.
 
 
COM SOL·LICITAR EL CARNET UNIVERSITARI?
 
Passos a seguir per sol·licitar el carnet universitari per primer cop.

Paso 1
https://secvirtual.uv.es/

Paso 2
Punxar a Accedir Secretària Virtual

Paso 3
Introduir usuari i contrasenya de la universitat. És el que et va sortir quan et vas matricular a la Universitat.

Paso 4
Punxar a canviar la fotografia

Paso 5
Pujar foto amb la mida indicada

Paso 6
A partir d'aquell moment ja es disposarà de la targeta virtual.

Paso 7
Descarregar la L'APP MÒBIL UV
 
ES POT FRACCIONAR EL PAGAMENT DE LA MATRÍCULA?
 
El pagament es pot fraccionar sempre que l'import de la matrícula supere la quantitat de 500 euros i la duració del curs siga superior a tres mesos:
 
  • Fins a 1.000 euros: dos terminis, la meitat en el moment de l'admissió i l'altra meitat als dos mesos de la data d'inici del curs.
  • Superior a 1.000 euros: tres terminis, un terç en el moment de l'admissió, un altre terç als dos mesos de la data d'inici del curs i el terç restant als quatre mesos.


Per als cursos de més de dos anys de duració, s'ha d'abonar el 50% de l'import total de la matrícula en el moment de l'admissió al curs i l'altre 50% a l'inici del segon any del curs.

*És requisit indispensable per al fraccionament lliurar el document d'ORDRE DE DOMICILIACIÓ DE DEUTE DIRECTE SEPA, emplenat i signat (*que es pot descarregar des del formulari de preinscripció).

*El primer pagament sempre s'ha de fer motu proprio per l'estudiant a través del procediment facilitat en l'admissió. Els pagaments següents es domicilien al compte bancari facilitat.

*L'impagament d'algun dels terminis comporta l'anul·lació de la matrícula de l'estudiant sense dret al reintegrament de la quantitat ja satisfeta.

 

EN QUINS CASOS ES POT RETORNAR L'IMPORT DE LA MATRÍCULA?
 
Les quantitats abonades en concepte de matrícula no es retornen una vegada s'ha iniciat el curs. Si l'estudiant causa baixa abans d'iniciar-lo, es retornaran dos terços del preu públic de la matrícula, en cas de pagament únic, després de la presentació de la corresponent sol·licitud. En cas de pagament fraccionat, s'abonarà la quantitat que excedisca d'un terç del preu públic de matrícula.

L'anul·lació de la matrícula després d'iniciar-se el desenvolupament dels estudis no dona dret a la devolució de les taxes pagades, excepte en casos excepcionals a causa de malaltia greu o fallida econòmica de la unitat familiar, degudament justificats documentalment.
 
 
HI HA ALGUN TIPUS DE DESCOMPTE A l'HORA D'ABONAR LA MATRÍCULA?
 
Els estudiants de títols propis de postgrau i formació contínua no es poden acollir a les exempcions que preveu el decret de la Generalitat Valenciana que regula les taxes per prestació de serveis acadèmics universitaris per a cada curs acadèmic.
 

AUTOMATRÍCULA

 
AJUDA AL PROCEDIMENT D?AUTOMATRÍCULA (NOMÉS PER A AQUELLES PERSONES QUE JA HAN SIGUT ADMESES)
 
Una vegada formalitzat el pagament, l'estudiant rebrà una notificació amb les instruccions per a realitzar l'acte de matrícula a través de la plataforma de la Universitat de València.

Per a obtenir el manual amb les instruccions del procediment, cliqueu ACÍ

En cas de tenir algun dubte sobre aquest tema, contacteu amb nosaltres mitjançant l'adreça
electrònica: informacion@adeituv.es
 

PRÀCTIQUES

 
HI HA LA POSSIBILITAT DE REALITZAR PRÀCTIQUES EN EMPRESES O INSTITUCIONS?
 
Sí, sempre que ho preveja l'organització dels estudis. Aquestes pràctiques poden formar part del pla d'estudis (curriculars), i en aquest cas les han de realitzar tots els alumnes matriculats, o poden ser un complement formatiu addicional a la programació acadèmica (extracurriculars), i en aquest cas no és necessari que les realitzen tots els alumnes matriculats. Es poden fer fins a 900 hores de pràctiques.

Més informació: https://www.adeituv.es/practicas/postgrado-propios/?lang=ca
 
 
CAL FORMALITZAR ALGUN CONVENI PER REALITZAR LES PRÀCTIQUES EN EMPRESES/INSTITUCIONS?
 
Sí, és necessari subscriure un conveni entre la Universitat i l'empresa/institució per al desenvolupament de les pràctiques. Aquest conveni, que el gestiona la direcció dels estudis a través d'ADEIT, Fundació Universitat-Empresa de València, ha de recollir les dades bàsiques de l'activitat que es desenvoluparà durant les pràctiques, així com les signatures de l'alumne/a, dels tutors o tutores de l'empresa i dels tutors o tutores de la Universitat.
 

AVALUACIÓ

 
QUIN ÉS EL SISTEMA D'AVALUACIÓ?
 
L'organització de cada curs indica els procediments d'avaluació específics. En qualsevol cas, però, és requisit necessari per a obtenir el títol aprovar totes les assignatures dels estudis corresponents d'acord amb el procediment que estableix la guia docent.

Només quan s'ha acabat el postgrau i les actes estan tancades i registrades per la Universitat de València, es pot sol·licitar el certificat o títol acreditatiu de la formació. L'estudiant rebrà, al seu moment, una notificació amb les instruccions per obtenir-lo.

La qualificació final dels títols propis de postgrau és el resultat de la mitjana ponderada de les notes obtingudes en cadascuna de les assignatures, inclòs el TFM (en el cas dels títols de màster).

En el cas dels cursos de formació contínua, s'atorguen únicament les qualificacions d'apte o no apte.
 

EXPEDICIÓ DE TÍTOLS PROPIS I CERTIFICATS

 
QUI EXPEDEIX ELS TÍTOLS DE POSTGRAU?
 
Els títols propis de la Universitat de València són expedits pel rector o la rectora segons un model normalitzat i en queda constància en el registre de títols de la Universitat. En aquests títols es fa esment exprés que no tenen caràcter oficial.
 
 
QUINA TITULACIÓ OBTINC?
 
Títols propis

El fet de superar els estudis de màster de formació permanent dona dret a l'obtenció del corresponent títol de màster de formació permanent en '...' per la Universitat de València.El fet de superar els estudis de diploma d'especialització dona dret a l'obtenció del corresponent diploma d'especialització en '...' per la Universitat de València.

El fet de superar els estudis d'expert/a universitari/ària dona dret a l'obtenció del corresponent títol d'expert/a universitari/ària en '...' per la Universitat de València.

Una vegada superats els títols propis és possible sol·licitar un certificat que inclou: matèries, crèdits, modalitat d'impartició i nota.

Formació contínua

El fet de superar els estudis de certificat de formació contínua dona dret a l'obtenció del corresponent certificat de formació contínua en '...' per la Universitat de València.

I el fet de superar els estudis de microcredencials universitàries dona dret a l'obtenció de la corresponent certificació de microcredencial universitària en '...' per la Universitat de València.

Aquestes certificacions són d'aprofitament i inclouen la denominació del curs i el nombre de crèdits.

Les taxes d'emissió de títol o certificat que acredita la realització del curs per part de la Universitat de València no estan incloses en l'import de la matrícula, excepte en el cas de la formació contínua (certificat de formació contínua i microcredencial universitària).
Accés i Resultats d'Aprenentatge
Requisits titulació
Grau o Llicenciatura en Criminologia, Psicologia, Dret, Ciències de l'Educació, Treball Social, Medicina i Infermeria. Altres titulacions en ciències de la seguretat, socials i de la salut o que guarden relació amb el diagnòstic, prevenció i tractament de la violència. Els requisits generals d'accés són:
- Títol oficial espanyol o estranger que atorgue accés a ensenyaments oficials de postgrau.
- Estudiants als quals els quede menys d'un 10% per a obtindre el seu títol de grau, condicionats a l'obtenció del títol en el mateix any acadèmic.
- Alumnat que haja cursat el "Diploma d'especialització en Neurocriminologia" o el "Diploma d'especialització en Perfils Neurocriminològics" i l'haja superat amb èxit.
Criteris admissió
Es tindrà en compte la motivació per la qual s'opta a la realització del màster, així com els coneixements previs relacionats amb la Neurocriminologia.
Resultats d'aprenentatge
Assignatura 1: Introducció a les neurociències.
RA.1.- Identificar les principals estructures del cervell i les seues funcions específiques.

RA2.- Descriure l'estructura cel·lular i neuronal bàsica del sistema nerviós central.

RA3.- Analitzar les connexions neuronals específiques involucrades en processos cognitius superiors.

RA4.- Enumerar les principals funcions del sistema nerviós autònom.

RA5.- Nomenar les glàndules principals del sistema endocrí i descriure les seues funcions.

RA6.- Definir el concepte de neurotransmissió i explicar el seu paper en la comunicació neuronal.

RA7.-Reconéixer els components clau del sistema immune relacionats amb el sistema nerviós.

RA8.- Analitzar les interaccions entre el sistema nerviós central, el sistema endocrí i el sistema immune, identificant com els senyals hormonals poden modular la resposta immunològica i neuronal i viceversa.

Assignatura 2: Introducció a la neurocriminologia.
RA.1.- Comprendre la fenomenologia de la conducta violenta, identificant les seues manifestacions i característiques fonamentals.

RA2.- Explicar els diferents tipus de violència i el seu impacte en la societat des d'una perspectiva fenomenològica.

RA3.- Relacionar les estadístiques de violència amb els factors que poden contribuir al seu augment o disminució.

RA4.- Relacionar les teories psicològiques de la violència amb casos concrets, identificant els seus punts de convergència i divergència.

RA5.- Classificar i explicar els conceptes fonamentals relacionats amb la neurocriminologia, destacant la importància de la comprensió neurocientífica en l'anàlisi de la conducta criminal.

RA6.- Aplicar dades provinents de les teories neurocientífiques en la interpretació de comportaments criminals, facilitant la resolució de casos pràctics.

RA7.- Realitzar una anàlisi crítica de les implicacions de la neurocriminologia en la presa de decisions sobre la penalització de la conducta criminal.

RA8.- Discriminar entre diverses aplicacions de la neurocriminologia, avaluant la seua eficàcia en la prevenció i predicció de la conducta delictiva. Assignatura 3: Bases neurobiològiques de la violència.
RA1.- Comprendre les bases neurobiològiques de la violència, destacant els aspectes fonamentals de la relació entre el cervell i el comportament agressiu.

RA2.- Explicar la connexió entre el sistema nerviós central i el sistema nerviós autònom en la manifestació de conductes violentes.

RA3.- Descriure la influència de la neuroquímica i l'endocrinologia en l'expressió i regulació de la violència.

RA4.- Aplicar coneixements sobre el sistema endocrí i immune per a explicar la influència d'aquests sistemes en la predisposició a la violència.

RA5.- Aplicar conceptes genètics per a analitzar la interacció entre gens i comportament violent.

RA6.- Realitzar una anàlisi crítica de les evidències neurobiològiques que recolzen les teories sobre les bases cerebrals de la violència.

RA7.- Discriminar entre diferents teories neurobiològiques de la violència, avaluant les seues implicacions per a la comprensió i prevenció de comportaments agressius.

RA8.- Analitzar la contribució relativa de factors biològics i ambientals en la manifestació de la violència.

RA9.- Sintetitzar informació sobre les bases neurobiològiques de la violència per a proposar noves estratègies interdisciplinàries d'investigació i prevenció en el camp de la neurocriminologia.

Assignatura 4: Mètodes i tècniques aplicades a la neurocriminologia.
RA1.- Comprendre les tècniques de diagnòstic neuropsicològic, identificant els procediments bàsics utilitzats en l'avaluació de la conducta violenta.

RA2.- Descriure els principis fonamentals de la Ressonància Magnètica i la seua aplicació en l'avaluació neuropsicològica en l'àmbit forense.

RA3.- Explicar la relació entre el registre psicofisiològic i l'avaluació hormonal en la comprensió de la conducta delictiva.

RA4.- Aplicar tècniques d'avaluació neuropsicològica en casos específics de neurocriminologia, seleccionant i utilitzant les eines adequades per a cada situació.

RA5.- Aplicar el registre psicofisiològic i l'avaluació hormonal per a identificar patrons específics en individus involucrats en conductes violentes.

RA6.- Realitzar una anàlisi crítica sobre informes pericials forenses psicològics, avaluant la qualitat de la informació proporcionada i la seua rellevància en casos específics de neurocriminologia.

RA7.- Discriminar entre diferents enfocaments en l'elaboració d'informes neuropsicològics forenses, identificant les fortaleses i limitacions de cada enfocament.

RA8.- Sintetitzar informació d'intervencions en homes penats per violència de gènere, proposant estratègies innovadores basades en el coneixement neuropsicològic.

RA9.- Desenvolupar informes neuropsicològics forenses, comprensibles per a diferents audiències, integrant dades de diverses fonts i enfocaments d'avaluació.

Assignatura 5: Perfils neurocriminològics.
RA1.- Comprendre els diferents perfils segons la causa de la violència, identificant les variables clau que influeixen en la conducta violenta.

RA2.- Descriure els perfils segons l'edat i el gènere dels qui perpetren actes violents, relacionant aquestes característiques amb la neurobiologia i factors socials.

RA3.- Explicar els perfils de violència segons el context, analitzant com factors ambientals afecten l'expressió de comportaments violents.

RA4.- Integrar la informació provinent de les neurociències en els perfils de violència.

RA5.- Explicar com els factors neurobiològics influeixen en la manifestació de comportaments violents, identificant patrons comuns i variacions individuals.

RA6.- Aplicar la classificació de perfils neurocriminològics en l'elaboració d'estratègies d'intervenció i prevenció, adaptant-les a situacions específiques. RA7.- Utilitzar el perfil neurocriminoògic per a l'elaboració d'estratègies de rehabilitació en diversos grups d'homes penats, considerant aspectes neurobiològics.

RA8.- Aplicar el perfil neurocriminològic en l'avaluació i tractament de violència de gènere, considerant la interacció entre factors biològics i psicosocials.

RA9.- Analitzar críticament el perfil neurocriminològic dels trastorns de personalitat, distingint entre diferents tipus i avaluant la seua rellevància en la conducta violenta.

RA10.- Discriminar entre els diferents perfils neurocriminolòógics associats als trets de personalitat i al consum de substàncies, identificant patrons comuns i diferències significatives.

RA11.- Sintetitzar informació per a desenvolupar un perfil neurocriminolòógic integral depenent del tipus de violència exercit, integrant dades biològiques, psicològics i socials.

Assignatura 6: Víctimes de la violència.
RA1.- Explicar les implicacions neurobiològiques de l'impacte de la violència en la salut de les víctimes.

RA2.- Descriure com el maltractament afecta neurobiolòógicament el desenvolupament i la conducta.

RA3.- Relacionar les característiques neurocriminològiques presents en dones víctimes de la violència de parella.

RA5.- Integrar la informació biològica, psicològica i social rellevant per a abordar i resoldre problemes relacionats amb la salut de les víctimes de la violència.

RA6.- Transferir i aplicar coneixements neurobiològics per a dissenyar intervencions que mitiguen les conseqüències del maltractament.

RA7.- Utilitzar principis neurocriminològics en l'avaluació i abordatge de la violència de gènere i el maltractament infantil.

RA8.- Realitzar una anàlisi crítica de les evidències neurocriminològiques relacionades amb l'impacte de la violència en la salut de les víctimes.

RA9.- Descompondre les connexions neurobiològiques involucrades en el maltractament per a entendre millor les seues manifestacions conductuals.

Assignatura 7: Neurocriminologia positiva.
RA1.- Descriure les característiques fonamentals de les conductes prosocials i la seua relació amb l'empatia.

RA2.- Explicar els principis bàsics de la Criminologia Positiva i el seu enfocament en la comprensió de la conducta delictiva.

RA3.- Relacionar conceptes clau de la neurocriminologia positiva amb la comprensió de la violència.

RA4.- Seleccionar i aplicar principis neurocientífics per a analitzar i comprendre les bases de les conductes prosocials.

RA5.- Analitzar críticament la influència de factors neurobiològics en el desenvolupament de conductes prosocials i violentes.

RA6.- Avaluar les evidències neurocientífiques que recolzen els conceptes de la neurocriminologia positiva.

RA7.- Utilitzar enfocaments de la neurocriminologia positiva per a proposar estratègies d'intervenció en contextos criminològics específics.

RA8.- Sintetitzar i combinar conceptes de la conducta prosocial, empatia, i neurocriminologia positiva per a proposar un marc integral de comprensió de la conducta violenta.
Contacte