Javier de Lucas de l'IDH reflexiona en "Nosaltres que vam voler tant Atticus Finch" sobre l'evolució del racisme als Estats Units.

El ministre de Cultura, José Manuel Rodríguez Uribes, presenta dilluns que ve, 19 d'abril, l'últim llibre del professor Javier de Lucas, 'Nosaltres que vam voler tant Atticus Finch: De les arrels de supremacisme a Black Lives Matter'. En l'acte intervindran també la professora Alicia García Ruiz i Luis García Montero, director de l'Institut Cervantes, en la seu del qual es presenta a les 19 h. l'obra. 
L'acte pot seguir-se en directe a través d'aquest  enllaç de Youtube.
Catedràtic de Filosofia del Dret de la Universitat de València, Javier de Lucas és president de la Comissió de Ciència, Innovació i Universitats del Senat. Autor de nombrosos llibres acadèmics, va ser el fundador i primer director de l'Institut de Drets Humans de la Universitat de València, al qual segueix vinculat com a investigador.
Durant generacions, la novel·la de Harper Lee 'Matar a un rossinyol' i la pel·lícula homònima de Robert Mulligan han atret a milions de persones a tot el món i, en particular, la figura d'Atticus Finch ha servit d'inspiració a professors i estudiants de Dret, així com a advocats i professionals del fòrum. En aquest llibre, el professor de Lucas que, al llarg de la seva trajectòria, ha dedicat especial atenció als problemes del racisme i de la lluita contra la discriminació que sofreixen diferents minories per motius etnoculturals, revisa la figura  d'Atticus Finch, un personatge a qui, al seu judici, defineixen sobretot dos trets: és un home de Dret i un demòcrata. Això li permet entrar en el debat sobre el deute històric de l'experiment democràtic nord-americà de 1776 amb l'esclavitud i després amb el racisme, el supremacisme i el segregacionisme, el lema del qual -separate but equal-, sembla continuar vigent en molts aspectes, pel que fa a la població afroamericana, però ara també, per exemple, respecte als llatins. En la segona part, l'autor recorre la història dels moviments que han reivindicat la fi d'aquesta discriminació, des dels anys 50, amb particular referència al moviment de drets civils i a la figura de Martin Luther King. Va ser el doctor King qui, en el seu cèlebre discurs en la Marxa sobre Washington, el 28 d'agost de 1963, va deixar l'extraordinària metàfora del xec incomplert que haurien signat els pares fundadors i fins i tot el president Lincoln, cent anys abans, en la seva Proclamació de l'Emancipació: una promesa a tots els nord-americans, però incomplerta reiteradament pel que fa als negres. King va afirmar que era hora de cobrar-ho, ja. No obstant això, com a mostra en els tres últims capítols del llibre, aquest deute no sols no s'ha pagat, sinó que s'eixampla, encara avui, en 2020. Les manifestacions contra la violència policial protagonitzades pel moviment Black Lives Matter, són un exemple clar. Però, segons el parer de l'autor, aquest moviment té un abast molt major, que entronca amb els moviments pels drets civils dels 60 i que podria contribuir decisivament a la fi d'una administració com la del president Trump, a qui de Lucas considera un exemple palès d'aquestes taques del racisme i el supremacisme que embruten profundament a tants països, però per descomptat de forma molt assenyalada a la societat nord-americana.
Javier de Lucas ha estat president de CEAR (Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat) 2008-2009 i membre de la Comissió de seguiment del Pla Nacional de drets humans (2009-2012). Ha estat director del Col·legi d'Espanya en Paris (Cité international universitaire de Paris), de 2005 a 2012. Per designació de la directora general d'UNESCO, des de juliol de 2011 és membre de l'UNESCO HPSD (High Panell on Science, Technology and Innovation for Development). És membre de Consells científics de nombrosos Instituts de recerca i de revistes científiques especialitzades, nacionals i internacionals. Forma part del consell de redacció de l'edició espanyola de Le Monde Diplomatique i del Consell Científic d'ATTAC. Director de la col·lecció Cinema i Dret (editorial Tirant lo Blanch) i de la sèrie Drets humans (editorial Tirant lo Blanch). Ha estat investigador principal en 14 projectes de recerca del programa R+D i en 4 Projectes de Programes europeus. Ha dirigit 20 tesis doctorals. Com a professor i investigador, ha publicat més de dos-cents cinquanta treballs (llibres i articles), en revistes espanyoles i estrangeres especialitzades, sobre problemes de Teoria i Filosofia del Dret i Drets Humans i també de Filosofia Política i de Crítica Legislativa, en particular sobre l'obediència a la llei, la legitimitat, la interpretació i argumentació jurídiques, la ciutadania, l'objecció de consciència i la insubmissió, i els problemes jurídics relacionats amb els drets de les minories, el multiculturalisme, la globalització, la solidaritat, el voluntariat, el racisme i la xenofòbia. Des de fa més de vint anys el seu camp de treball preferent són les polítiques d'immigració i els drets dels immigrants, i els problemes de la democràcia en el procés de globalització.