L'Institut de Drets Humans de la Universitat de València (IDH) ha organitzat al costat de Cabanyal Obert un debat sobre la criminalització del rap que comptarà amb la participació de la professora de dret constitucional, Ana Valero, del periodista Tomás Muñoz i del Chojin” que oferirà una “bitla” en el qual ‘rapeará’ diversos temes compostos per ell. L'acte se celebra el dimecres 13 de Junioa les 18:30h a la Fàbrica de Gel.

El músic d'hip-hop Domingo Antonio Edjang Moreno, més conegut com El Chojin, va impartir el 10 de desembre de 2014 una conferència en la Nau, organitzada per l'IDH, per a commemorar l'aniversari de la Declaració Universal de Drets Humans, que se celebra eixe dia. El mes anterior havia rebut el “Premi compromís contra la intolerància”, ja que una de les principals temàtiques que aborda en la majoria dels seus LP és la discriminació, el maltractament i la injustícia en general. La lluita contra la violència de gènere i la conscienciació de cara al fenomen de la immigració està també present en la seua obra. El Chojin va nàixer i es va criar a Espanya, però coneix perfectament esta problemàtica a causa de les seues arrels africanes i ha enarborat en multitud d'ocasions esta causa. Tal com reflectix en els temes “Jo no soc d'eixos”, “Mami el negre està rabiós” o “Cara bruta”, ell mateix ha patit esta discriminació en les seues pròpies carns a causa del color de la seua pell. En 2009 es va convertir “oficialment” en el rapper més ràpid del món en aconseguir un Rècord Guiness després de ser capaç de rapear 921 síl·labes en 60 segons. En 2010 va aconseguir ficar la música rap en el Telenotícies de La 2 de Televisió Espanyola, en desgranar un editorial rimat en el qual setmanalment el raper oferia la seua visió sobre els esdeveniments d'actualitat. El Chojin escriu poesia, articles i diferents textos. Va ser el presentador del programa setmanal “Ritme Urbà”, que La 2 de Televisió Espanyola va dedicar durant quatre temporades a la cultura hip hop.

La judialización de la llibertat d'expressió

Com explica la professora Ana Valero “si es repassen els casos en els quals la llibertat d'expressió ha sigut limitada en els últims anys a Espanya, que són molts, no és difícil reparar en el fet que, de tots ells, els únics que han derivat en una condemna penal privativa de llibertat han sigut els dels rapers”. Valero els agrupa en tres grans categories en funció del delicte atribuït als seus autors. En una primera categoria engloba tots els casos en què el motiu de la judialización ha sigut la suposada comissió del delicte d'ofensa contra els sentiments religiosos, previst en l'article 525 del nostre Codi Penal. En ella estarien els casos de Javier Krahe -jutjat per un vídeo en el qual ensenya “com cuinar a un Crist”, filmat l'any setanta-set i que va ser emés en el 2004-; Rita Maestre -regidora de l'Ajuntament de Madrid, processada per realitzar un acte de protesta en la capella de la Universitat Complutense en el qual es va despullar de cintura per a dalt-; Abel Azcona -artista plàstic i de performance que va compondre amb 242 hòsties consagrades la paraula “pederàstia”, com una de les seues obres creatives-; i, Leo Bassi -actor còmic que l'any 2010 va protagonitzar en públic una paròdia de Joan Pau II i va consagrar preservatius que va distribuir en Paranimf de la UVA-.

En un segon grup estarien tots aquells casos en els quals el delicte d'enaltiment del terrorisme o la incitació a l'odi i a la violència són les conductes perseguides, les quals es troben tipificades en els articles 578 i 510 del Codi Penal respectivament. Ací caldria esmentar el cas dels titellaires que van ser empresonats preventivament perquè en la seua obra de teatre apareixia un guinyol de drap que exhibia una xicoteta pancarta en la qual es deia “Gora Alka ETA”; el del regidor d'Ara Madrid Guillermo Zapata, que va ser jutjat per acudits sobre l'Holocaust o Irene Villa publicats des del seu compte de Twitter en el marc d'un debat i reflexió sobre els límits de l'humor negre; i el cas de Cassandra, la jove que va publicar en el seu compte de Twitter diversos tuits en to satíric sobre la figura de Carrero Blanco.

A l'enaltiment del terrorisme i la incitació a l'odi a vegades s'ha sumat el delicte d'injúries a la Corona o injúries a les Institucions de l'Estat, com en el cas del director de la Revista satírica El Jueves per publicar un article satíric titulat “La contínua presència d'antidisturbis acaba amb les reserves de cocaïna a Catalunya”.

Però els casos en els quals els suposats autors dels delictes imputats són rapers, insistix la professora Valero, són els únics que han sigut finalment condemnats penalment pels tribunals. En primer lloc, recorda, ens trobem amb el cas del raper Valtonyc, que ha sigut condemnat a tres anys i mig de presó per haver comés, segons el Tribunal Suprem, els delictes d'enaltiment del terrorisme i injúries a la Corona a través de les lletres de les seues cançons publicades en Youtube amb missatges com “en el palau del Borbó, Kalashnikov”, “un tret en el front del teu cap està justificat o sempre queda esperar que li segreste algun GRAPO” o “que explote un bus del PP amb nitroglicerina carregada”, entre altres.

Pels mateixos delictes ha sigut condemnat a dos anys de presó per l'Audiència Nacional el també raper Pablo Hasel, al qual este òrgan judicial li aplica la “doctrina Valtonyc” pel contingut de 64 missatges publicats en Twitter i una cançó en YouTube que inclouen frases com “Si tanta monarquia vol el poble com diuen els tertulians mercenaris, que solten a la família reial sense escortes pels nostres carrers”; “La Guàrdia Civil, com fins al tribunal europeu ha dit, ha torturat”; “la policia assassina amb total impunitat”; “Les manifestacions són necessàries però no suficients, fem costat als qui han anats més enllà”.

Als delictes d'enaltiment del terrorisme i injúries a les Institucions de l'Estat i a la Corona se suma el de discurs de l'odi en el cas del raper César Strawberry, condemnat pel Tribunal Suprem a un any de presó per diversos comentaris que va publicar en el seu compte de Twitter en els quals ironitzava amb la volta d'ETA i els GRAPO. Entre ells es poden esmentar:“El feixisme sense complexos d'Esperanza Aguirre em fa enyorar fins als GRAPO”; “Quants haurien de seguir el vol de Carrero Blanco”; “Ja quasi és l'aniversari del Rei Quina emoció! (li regalaré) un tortell-bomba”; “A Ortega Lara caldria segrestar-li ara”; “Street Fighter, edició post ETA: Ortega Lara versus Eduardo Madina”.

I, finalment, recorda Valero, la condemna per part de l'Audiència Nacional a dos anys i un dia de presó dels dotze integrants de la banda de rap La Insurrecció, pel delicte d'enaltiment de terrorisme en el qual, segons este tribunal, incorrien les lletres de les seues cançons. En elles es poden escoltar frases com estes: “Jo soc un romàntic de la lluita armada, xic, t'ho explique, revolució o res”; “Som comunistes no lliurepensadors, contra els opressors violència legítima”; “Els meus herois no són capos, els meus herois són GRAPOS, llança'm el tirito que jo no entre al drap”; “Som el vol de Carrero, el desig d'un colp precís”.