José Miguel Soriano del Castillo, Universitat de València

En les darreres setmanes els Estats Units han experimentat una onada d'incidents que han encès les alarmes sobre l'estat de la seguretat alimentària al país. Des de la retirada massiva de productes contaminats fins a brots mortals de Listeria, els casos registrats al setembre i l'octubre de 2025 no sols revelen fallades puntuals, sinó també tensions més profundes en les institucions encarregades de protegir la salut pública.

Brots i retirades: una tardor d'alertes

A continuació enumerem alguns exemples recents. La companyia Hillshire Brands ha retirat al voltant de 26 000 tones de corn dogs o frànkfurt de blat de moro (una espècie salsitxes empanades) després de descobrir fragments de fusta en la massa de blat de moro, amb almenys cinc persones amb lesions gàstriques. El Servei d'Inspecció i Seguretat Alimentària (FSIS) ha emès una alerta nacional per aliments congelats que incloïen pasta contaminada amb Listeria monocytogenes i que es vinculen, com a mínim, a quatre morts. L'empresa Black Sheep Egg Company ha hagut de traure del mercat diversos lots d'ous després de detectar-hi salmonel·la.

A això, s'hi sumen els advertiments sobre snacks contaminats amb fragments de metall o la retirada de melons processats i de salmó i llobarro fumats per risc de contaminació amb la citada espècie de Listeria.

Cadascun d'aquests casos podria entendre's per separat com a part de la rutina de vigilància. Ara bé, l'acumulació en un curt període de temps dibuixa un escenari més inquietant: el sistema estatunidenc de control alimentari mostra clivelles creixents.

Seu de l'Agència d'Aliments i Medicaments dels Estats Units (FDA) a Silver Spring (Maryland). Tada Images/Shutterstock

La política que hi ha darrere de la crisi

El govern de Trump ha defensat una agenda de desregulació i retallades pressupostàries amb la premissa de simplificar la burocràcia. En la pràctica, això ha comportat retallades de personal en l'Agència d'Aliments i Medicaments (FDA per les sigles en anglès) que han dut, per exemple, a suspendre proves de qualitat de la llet. A més, el Departament d'Agricultura ha decidit dissoldre comitès assessors científics que guiaven la política d'innocuïtat i ha eliminat així un contrapès tècnic clau.

La FDA ha iniciat, a més, un procés per a revocar regulacions que defineixen les normes d'identitat de més de cinquanta aliments, amb la flexibilització de les regles d'etiquetatge. A això, cal afegir-hi l'eliminació de la Divisió de Protecció al Consumidor del Departament de Justícia, cosa que limita la capacitat de sancionar penalment empreses infractores, així com també un procés de descentralització que transfereix responsabilitats a estats i governs locals, amb capacitats molt desiguals.

Els defensors d'aquestes polítiques argumenten que redueixen costos i fomenten la competitivitat. Els crítics, en canvi, adverteixen que constitueixen una debilitació estructural del sistema.

Veus crítiques i dimissions

La tensió també s'ha manifestat en renúncies d'alt perfil. Jim Jones, subcomissionat d'aliments humans de la FDA, va dimitir el mes de febrer passat després de denunciar que les retallades havien deixat la seua àrea sense capacitat per a complir les funcions essencials. Poc després, Michael Rogers, cap d'inspeccions de l'agència, es va retirar després de 34 anys de carrera, enmig de la frustració d'inspectors que veien debilitades les seues funcions.

A més, hi ha organitzacions de consumidors, mèdiques i de salut pública que han arribat a demanar la renúncia de Robert F. Kennedy Jr., secretari de Salut i Serveis Humans, a qui acusen de prioritzar la desregulació per damunt de la seguretat. Aquestes eixides no són mers canvis de personal: simbolitzen la fractura interna de les institucions encarregades de vetlar per la seguretat alimentària.

Convé subratllar que les retirades de productes i els brots sempre han existit als Estats Units i en bona part són prova que la vigilància funciona. Allò que ara canvia és la freqüència i la magnitud. Molts dels productes afectats en les darreres setmanes són de consum massiu, cosa que multiplica l'impacte potencial en la salut. A banda, amb menys inspeccions i menys recursos, la probabilitat que els riscos passen desapercebuts augmenta.

Les estadístiques definitives de 2025 tardaran a publicar-se, però els patrons recents suggereixen que els riscos es tornen més visibles i perillosos.

Les justificacions oficials

El Govern i alguns sectors de la indústria es defensen amb diversos arguments. Afirmen que l'eliminació de comissions i normes excessives intenta desburocratitzar i accelerar la innovació. Addueixen que descentralitzar cap als estats permet respostes més adaptades a cada realitat local. I sostenen que els recursos han de centrar-se en els riscos més greus, en compte de dispersar-se en controls rutinaris.

Ara bé, aquestes justificacions perden sentit quan els incidents s'acumulen i els titulars parlen d'intoxicacions i morts. La seguretat alimentària és un bé públic i, com recorden especialistes en salut pública, no pot dependre només de l'autoregulació del mercat.

Els esdeveniments d'aquesta tardor no poden atribuir-se únicament a la mala fortuna. Són la conseqüència visible d'un sistema sotmès a retallades, desregulació i pèrdua de talent tècnic. Tot això porta a pensar que la seguretat alimentària als Estats Units travessa un moment crític. Els brots recents no són mers accidents aïllats, sinó el símptoma d'un sistema debilitat.

La pregunta per als pròxims mesos serà si la pressió social i política aconseguirà revertir la tendència abans que els costos humans i econòmics es multipliquen.

José Miguel Soriano del Castillo, Catedràtic de Nutrició i Bromatologia del Departament de Medicina Preventiva i Salut Pública, Universitat de València

Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.