.jpg)
Juan de Lucio, Universidad de Alcalá i Francisco Requena Silvente, Universitat de València
Restarà per als annals de la història el suïcidi econòmic dut a terme per l'Administració Trump el 2 d'abril de 2025. Sense gens de vergonya, els Estats Units d'Amèrica (EUA) van anunciar el final de la seua tradicional política d'obertura comercial amb la mateixa tranquil·litat amb què, durant la pandèmia, es va arribar a proposar la ingesta de lleixiu per a solucionar l'emergència sanitària. Base científica? La mateixa. Gens.
El president Donald Trump va declarar una emergència econòmica nacional i va anunciar aranzels d'almenys 10% per a tots els països, amb taxes encara més altes per a seixanta països que ha considerat “els més infractors”.
Ha arribat a la fi la política de lliure comerç, bandera del lideratge nord-americà des del final de la Segona Guerra Mundial. Ho han anunciat posant damunt la taula un mètode superficial per a calcular l'aranzel que ha de governar les relacions econòmiques de la principal economia d'Occident.
Sense teoria econòmica que l'avale, l'aranzel recíproc es calcula per a cada soci comercial dividint entre dos la ràtio del dèficit sobre les importacions dels EUA amb cada país (i, si hi ha superàvit, un 10%). Així, els EUA torna als nivells aranzelaris previs a la Segona Guerra Mundial.
Ara cenyim-nos només a la dimensió comercial, encara que les conseqüències de la decisió del president Trump d'imposar aranzels universals superen els àmbits econòmic i comercial.
Models econòmics i escenaris possibles
Les mesures aranzelàries que el president Trump va anar anunciant en els darrers mesos, i que semblaven economia-ficció, finalment s'han materialitzat.
Gràcies als avanços en la teoria del comerç internacional i les seues aplicacions, podem calcular l'impacte que provocaran tant en el comerç exterior com en el benestar dels països. Recentment, els autors d'aquest text hem anat simulant l'escenari fictici d'un desacoblament comercial amb la Xina o amb Rússia (i les conseqüències).
Si incorporem els aranzels proposats en els nostres models, els resultats són molt clars: un desastre econòmic per als EUA i un impacte negatiu a Àsia. El model d'equilibri general (que estudia la interacció i l'equilibri entre els diferents mercats d'una economia) utilitzat per a mesurar els guanys de benestar dels acords comercials es pot utilitzar igualment per a analitzar la pujada aranzelària proposada.
Podem estimar que la política d'aranzels de Trump reduirà les seues importacions un 9% i que la renda real per càpita dels EUA disminuirà un 15%. Encara que la producció nacional augmenta lleugerament, la caiguda de renda real és conseqüència d'un fort repunt dels preus en l'economia nord-americana. Si es compleix aquest escenari, toca esperar la reacció dels consumidors quan comencen a pujar els preus, i la de de la Reserva Federal per a contenir la inflació.
Impacte sobre el benestar de la política comercial dels EUA (% de la renda per càpita). Font: elaboració pròpia
Els resultats de la simulació
L'impacte per a Europa no seria tan negatiu com s'espera i els països llatinoamericans no pateixen greus embats, perquè els seus aranzels se situen en el 10%, llevat dels casos de Veneçuela (15%) i Nicaragua (18%). Els grans perjudicats són els països asiàtics i Suïssa.
El reencaminament del comerç mundial fa que la Unió Europea (UE) hi continue tenint un paper important, potser més i tot. Amb alts volums d'exportacions, no s'aprecia un impacte negatiu en la renda per càpita dels ciutadans de la UE. En canvi, la Xina, l'Índia, Corea del Sud i el Japó serien els més perjudicats.
Impacte sobre les exportacions de la política comercials dels EUA (%). Font: elaboració pròpia
En aquest sentit, Europa ha de reaccionar en altres fronts diferents del comercial. Potser és el moment que la UE explore algunes de les iniciatives que ja han estat una bona estona sobre la taula, però amb un avanç molt moderat. Entre aquestes mesures es troben les relatives als impostos a les multinacionals, les actuacions en l'àmbit tecnològic i els avanços en el procés d'integració i construcció d'un projecte comú de rellevància internacional.
Conclusions
Les conseqüències d'aquesta mesura van més enllà de les comercials i econòmiques. La desconfiança en el dòlar, la incertesa per a les inversions productives, la reiterada proximitat dels EUA a economies marginals i la desconfiança tecnològica, jurídica i institucional sembla que no han fet més que començar.
Els efectes econòmics i socials continuaran sent presents. Mai un "acte d'alliberament" no haurà costat tants diners als seus ciutadans. Sembla que el lleixiu econòmic causarà problemes principalment a qui l'ingereix.
Juan de Lucio, Investigador - professor. Economista, Universidad de Alcalá i Francisco Requena Silvente, Professor titular d'Economia Aplicada, Universitat de València
Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.
