Enrique Gracia.

Un estudi d’Enrique Gracia, catedràtic de Psicologia Social de la Universitat de València, analitza, a través de les últimes dades europees i globals, si l'eliminació de la violència contra les dones és un objectiu assolible en un futur pròxim. La investigació, publicada en la prestigiosa revista Nature Communications, conclou que, amb les dades disponibles, no és realista a curt termini.

L’article, publicat com Perspective (un format reservat a la revista per a anàlisi d’especial rellevància des d’una visió experta), examina els resultats de l’última gran enquesta de la Unió Europea sobre violència de gènere (realitzada a més de 114.000 dones el 2024) i els situa en el context de les estimacions globals de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), els informes de progrés dels objectius de desenvolupament sostenible de l’ONU i els principals indicadors internacionals de desenvolupament humà i igualtat de gènere.

Quasi una de cada tres dones: una xifra que no descendeix

Segons l’enquesta europea, el 30,7 % de les dones a la UE han patit violència física i/o sexual al llarg de la seua vida des dels 15 anys, una xifra equivalent a uns 50 milions de dones. Aquesta proporció és consistent amb les últimes estimacions globals de l’OMS, que situen la prevalença mundial en el 30,4 %. La dada més preocupant és que aquests nivells no han experimentat reduccions significatives en les últimes dècades.

Els països més avançats i igualitaris, també afectats

Una de les troballes més cridaneres de l’estudi és que alguns dels països més desenvolupats i amb nivells més alts d’igualtat de gènere a la UE registren nivells de violència tan alts o més alts que la mitjana europea. Això qüestiona la idea que el desenvolupament econòmic i la igualtat de gènere per si sols siguen suficients per a reduir la violència contra les dones. A més, les generacions més joves declaren nivells de violència iguals o superiors als de les generacions majors, la qual cosa suggereix que els esforços de prevenció no estan arribant a les dones més joves.

Eines provades, però sense voluntat política per a aplicar-les a escala

L’article destaca que la investigació de les últimes dècades ha identificat estratègies de prevenció amb evidència demostrada de reducció de la violència. No obstant això, segons el professor Gracia, “el principal obstacle no és la falta de coneixement ni d’eines provades, sinó la insuficient voluntat política per a implementar-les a l’escala necessària”. L’estudi conclou amb una crida a una iniciativa científica internacional de gran escala per a abordar la violència contra les dones com la crisi de salut pública que representa.

La Meta 5.2 de l’Agenda 2030, fora d’abast

La Meta 5.2 dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de les Nacions Unides aspira a eliminar totes les formes de violència contra les dones i les xiquetes per a 2030. L’article analitza la viabilitat d’aquest objectiu i conclou que, a la vista de les dades, “l’eliminació de la violència contra les dones no és un objectiu realista a curt termini. La seua consecució sembla poc probable per a 2030, i fins i tot resulta difícil d’aconseguir en un futur pròxim”. Aquests resultats plantegen serioses preguntes sobre què serà necessari perquè la promesa d’eliminar la violència contra les dones passe de l’aspiració a la realitat.

Referència de l’article: Gracia, E. “Is the elimination of violence against women a realistic goal for the near future?” Nature Communications 17, 5313 (2026). https://doi.org/10.1038/s41467-026-74656-y