.jpg)
Pau Sendra Pons, Universitat de València
Crear ocupació, créixer econòmicament, estimular la innovació, atraure inversió o augmentar la competitivitat són objectius comuns i recurrents de qualsevol economia mundial. Encara que les receptes per a dur-los a terme varien, hi ha un element que contribueix de manera significativa a aconseguir-los: l'emprenedoria, entesa com l'aplicació de projectes empresarials basats en idees innovadores orientades a la creació de valor.
Però si preguntem a qualsevol infant què vol ser quan siga gran, “emprenedor” o “emprenedora” no sol ser una resposta habitual. I, així i tot, és important donar-los a conèixer aquesta opció professional i animar-los a tenir-la en compte.
Allò que es coneix com a “formació emprenedora” –tota aquella que ajuda una persona a convertir una idea de negoci innovadora en un projecte empresarial real– encamina el talent jove cap a un itinerari professional que molts encara no s'havien proposat de recórrer. A Espanya, malgrat els avanços aconseguits en els darrers anys, els joves encara no mostren una preferència clara per emprendre enfront d'altres alternatives d'ocupació per compte d'altri.
D'altra banda, aquesta formació els dota de competències i habilitats que, amb independència que finalment emprenguen o no, afavoreixen una manera de treballar àgil, resolutiva i alineada amb les exigències de l'entorn actual.
Suspensos en formació emprenedora
A Espanya la formació emprenedora continua sent una assignatura pendent: en una escala d'1 a 10, l'educació i la formació emprenedora en l'etapa escolar a penes arriba a un 2,6 segons la valoració experta. La seua evolució no es veu molt prometedora: d'un aprovat ajustat (5,1) en 2022 es va descendir a un preocupant 2,1 en 2023, seguit del lleuger avanç citat.
En l'etapa universitària i de formació professional, la puntuació arriba a un 5,2, una millora notable respecte al 4,3 de 2023, i continua una tendència clarament ascendent. Malgrat aquest avanç, se situa lluny de nivells considerats sòlids. De fet, el 68,4% dels universitaris afirma no haver assistit a cursos d'emprenedoria.
Valoració dels experts (1-10) de l'educació I formació emprenedora en l'etapa escolar i postescolar. Font: Informe Global Entrepreneurship Monitor: dades sobre Espanya 2024-25.
Així i tot, l'emprenedoria ha guanyat rellevància dins de l'educació superior en els darrers anys: el 92% de les universitats espanyoles desenvolupen iniciatives per a fomentar-la, més del 75% de les universitats públiques presenten estructura pròpia en aquest àmbit i quasi el 60% disposa de recursos destinats específicament a aquestes accions.
Situació semblant a la resta del món
Els països de la Unió Europea obtenen resultats lleugerament superiors als d'Espanya en la formació emprenedora escolar. En canvi, se situen per davall en la formació postescolar: Espanya arriba a un 5,2, enfront del 4,5 de la mitjana europea.
I a escala mundial? Tant en l'etapa escolar com en la postescolar, els resultats són heterogenis i en cap cas no superen el 6,5 en la valoració experta de la formació emprenedora escolar ni el 7,1 en la postescolar.
Formació i educació emprenedora escolar en el món segons la National Expert Survey de GEM per a 2024. Il·lustració creada pel Banc Mundial. GEM National Expert Survey (https://www.gemconsortium.org/data/key-nes).
Formació i educació emprenedora postescolar en el món segons la National Expert Survey de GEM para 2024. Il·lustració creada pel Banc Mundial. GEM National Expert Survey (https://www.gemconsortium.org/data/key-nes)
Ara bé, encara que la formació és rellevant, no és l'únic condicionant: la infraestructura comercial d'un país, la seua cultura, la facilitat en l'accés a finançament o la simplificació burocràtica, entre altres aspectes, també influeixen d'una manera notable i determinen que uns països presenten taxes més altes d'emprenedoria que no altres.
Un talent innat?
La capacitat d'emprendre no és una cosa amb la qual es naix, però no depèn tampoc només de la formació que es rep. És el resultat d'una combinació de predisposicions personals, experiències, aprenentatges i context.
L'educació primària, secundària i superior tenen un paper destacat per a donar a conèixer l'emprenedoria com a vocació professional i, al seu torn, dotar l'estudiantat de les eines, els coneixements i les destreses per a poder decantar-se per aquesta opció.
Afavorir la formació emprenedora
Integrar la formació emprenedora en l'educació escolar comporta introduir des d'etapes primerenques qüestions clau com la innovació, la generació de valor compartit, la creativitat, el pensament crític, la presa de decisions en contextos d'incertesa i la iniciativa personal. Hi ha diverses maneres d'ensenyar emprenedoria: de manera transversal, com a assignatura obligatòria o com a optativa. Integrar-la transversalment en el currículum representa l'enfocament més estès en etapes primerenques a escala europea.
En l'educació superior, ara és fonamental:
• Consolidar bones pràctiques reforçant i institucionalitzant programes de formació i assessorament dirigits al talent emprenedor universitari.
• Dotar de més recursos incrementant no sols el finançament, sinó també la disponibilitat d'espais segurs d'aprenentatge i d'infraestructura tecnològica.
• Comunicar bé què hi ha disponible fent visible l'estratègia emprenedora dels centres, el seu propòsit i l'abast esperat de les seues iniciatives. Aquesta implicació demana el compromís del sector educatiu, dels decisors polítics i, en definitiva, de la societat.
Tot plegat, des d'un enfocament multidisciplinari, promovent equips de treball on participe estudiantat de diferents àrees de coneixement. Com més gran siga la diversitat de perfils, més facilitat per a identificar oportunitats d'emprenedoria que duguen a l'èxit.
Pau Sendra Pons, professor de Comptabitat, Universitat de València
Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.
