.jpg)
Un estudi liderat per Verònica Zaragoza Gómez, professora i investigadora del Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació de la Universitat de València (UV), revela el paper actiu de les dones de la família Borja en els àmbits intel·lectual i espiritual. Amb aquest objectiu, analitza la correspondència de religioses vinculades al convent de Santa Clara de Gandia en el segle XVI.
L’estudi, publicat en la revista eHumanista, mostra com el convent es va convertir en un espai de poder polític i d’exercici intel·lectual i espiritual per a algunes religioses de la família ducal Borja, autores de diverses obres espirituals i de la correspondència estudiada. Entre les figures revisades, destaca sor Francisca de Jesús de Borja i Enríquez, escriptora, abadessa i fundadora del Monestir de les Descalces Reials de Madrid.
La investigació recupera una agència femenina relegada per la historiografia tradicional a partir de l’anàlisi d’una recopilació de 27 cartes, corresponents a dos períodes cronològics. La primera sèrie abasta els anys 1530-1538 i inclou principalment missives de les monges als ducs i duquesses Borja, relacionades amb la gestió dels recursos i les necessitats materials de la comunitat, i amb la relació de protecció i patronatge familiar.
D’altra banda, la segona sèrie recull cartes dirigides entre 1549 i 1569 a familiars absents, com sant Francesc de Borja o la seua germana Luisa de Borja. L’anàlisi dels documents “evidencia l’existència d’una xarxa d’informació i comunicació que traspassa els límits de la clausura, cosa que demostra la porositat dels convents”, subratlla Verònica Zaragoza.
El paper formador, cultural i social dels convents en el s. XVI
La lectura i interpretació de les cartes permet qüestionar la visió tradicional de les religioses de l’època com a figures passives i posar en relleu el protagonisme exercit per les dones de l’elit consagrades a la religió. L’estudi reflecteix, més concretament, que el monestir funcionava com una “comunitat lletrada” i com un espai de formació, socialització i circulació d’informació i sabers culturals.
En aquest escenari, “l’escriptura epistolar es va convertir en un instrument d’influència, gestió i mediació política, de creació literària i transmissió de coneixements. Per a les clarisses de la família Borja, les cartes van constituir també una via d’expressió dels afectes familiars i de reforç de la identitat i els vincles del llinatge des del convent”, destaca Verònica Zaragoza.
La investigació s’inscriu en el projecte BIESES 7, Pràctiques culturals i discurs epistolar de les dones espanyoles de la primera edat moderna (Ministeri de Ciència i Innovació, PID2022-140064NB-I00), del grup de referència BIESES. Bibliografia d’Escriptores Espanyoles, dirigit per la prof. catedràtica Nieves Baranda (UNED) i al qual pertany Verònica Zaragoza. Aquesta línia d’investigació té continuïtat en diversos treballs de Zaragoza, entre els quals destaca el llibre Les dones Borja. Històries de poder i protagonisme ocult (Tres i Quatre / Institut Internacional d’Estudis Borgians, 2022).
Recentment, la investigadora ha sigut designada, juntament amb M. Ángeles Herrero (Universitat d’Alacant), comissària i assessora externa del programa Escriptora de l’Any 2027, que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua dedicarà a les autores valencianes de l’edat moderna.
Referència de l’article: Zaragoza, V. (2026) “La comunidad familiar, intelectual y afectiva de las mujeres de la familia ducal Borja de Gandía: una primera aproximación a través de la correspondencia de las monjas de Santa Clara de Gandía (siglo XVI)”, eHumanista, 67: 1-22 ISSN 1540 5877. https://www.ehumanista.ucsb.edu/sites/default/files/sitefiles/ehum67.b.zaragoza3%20%28rev%29.pdf.
