.jpg)
Un estudi realitzat per un equip investigador del Departament d’Economia Aplicada de la Universitat de València revela l'impacte de l'edat materna i els factors socioeconòmics en la salut perinatal. El treball, publicat en la revista Scientific Reports i elaborat per Celia Sifre Armengol, José Manuel Pavía i Josep Lledó, analitza més de dues dècades de naixements a Espanya (1996–2022) i identifica factors clau associats a un major o menor risc de mortalitat perinatal.
El període perinatal —que abasta des de la setmana 22 de gestació fins als primers dies de vida de la criatura nounada— és especialment sensible per al desenvolupament i la salut futura. L'exposició a adversitats durant aquest lapse de temps pot tenir conseqüències persistents al llarg de la vida, entre les quals, la mortalitat perinatal n’és la manifestació més extrema. Conèixer els factors que augmenten la probabilitat d'esdeveniments desfavorables durant aquesta etapa crítica del desenvolupament és essencial per a la prevenció.
Un dels aspectes més destacats d'aquesta anàlisi és la grandària de la mostra. En aquest sentit, s'han analitzat un total d'11.295.610 casos, dels quals s'han registrat 11.085.535 embarassos estesos més enllà de la setmana 22 de gestació —la diferència entre casos i embarassos són els parts múltiples—. La font de dades utilitzada és la base d'Estadístiques de Natalitat.
L'estudi revela que la mortalitat perinatal a Espanya és significativament més elevada entre les mares adolescents i les majors de 35 anys. Les dones menors de 20 anys presenten una taxa mitjana de mortalitat perinatal un 28,9 % superior a la registrada entre els 21 i els 34 anys. Entre les dones majors de 35 anys, l'increment mitjà arriba al 32,1 %.
Quasi tres dècades de dades revelen que les desigualtats socioeconòmiques influeixen en la mortalitat perinatal a Espanya, que també augmenta entre mares adolescents i majors de 35 anys.
El grup investigador també constata una reducció sostinguda de la mortalitat perinatal a Espanya durant les últimes dècades. No obstant això, el treball assenyala que determinats factors biològics i socioeconòmics, com l'origen matern, el nivell educatiu o la grandària del municipi de residència, continuen incrementant el risc de resultats adversos.
Aquesta investigació s'emmarca dins del projecte Transformacions demogràfiques i prestació de serveis públics (HIECPU/2023/2) finançat per la Conselleria d'Economia, Hisenda i Administració Pública de la Generalitat Valenciana, i també ha rebut el suport dels projectes CIGE/2023/7 i CIACO/2023/031, finançats per la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats.
Referència de l’article: Sifre-Armengol, C., Pavía, J. M. i Lledó, J. (2026). “Socioeconomic determinants of extreme perinatal outcomes in Spain, 1996–2022“. Scientific reports. https://doi.org/10.1038/s41598-026-47306-y
