Pau Sendra Pons, Universitat de València

Emprendre desperta sovint emocions intenses, similars a les de l'enamorament: il·lusió desbordant, futur idealitzat i sensació que tot és possible. Però, com en l'amor, deixar-se portar només per la passió pot enterbolir la visió: no tots els projectes estan destinats a alçar el vol i no tot l'èxit depèn únicament de l'entusiasme.

A vegades, el projecte fracassa i, sense ser-ho, associem aquest fracàs professional a un fracàs personal, de la mateixa manera que interpretem una ruptura amorosa com una cosa que posa en dubte la nostra vàlua personal. Ni l'amor ho venç tot ni, per molt que un s'esforce, un projecte emprenedor té garantit l'èxit.

A mesura que la societat reconeix la importància de la intel·ligència emocional i de la construcció de relacions autènticament sanes, també ho hauria de ser la nostra relació amb l'emprenedoria.

La "química" importa, però no ho és tot

En l'emprenedoria, la "química" importa, però no és un enamorament sobtat instantani. Encara que a vegades hi haja factors difícilment explicables que fan que un projecte funcione millor que altres, la preparació prèvia continua sent la millor garantia d'èxit.

Prendre la iniciativa, afrontar la incertesa, detectar oportunitats, utilitzar la creativitat, perseverar o mobilitzar recursos són competències necessàries per a emprendre.

També ho són l'autoconeixement i l'autoeficàcia, que impliquen detenir-se a analitzar què es vol aconseguir amb el projecte i fins on es pretén arribar, identificar amb claredat les fortaleses i debilitats i mantenir la convicció que, fins i tot en contextos incerts, és possible influir en el rumb dels esdeveniments. Per exemple, aprenent dels errors.

Ni estimar ni emprendre saben d'edats

Si bé l'emprenedoria entre els joves de 18 a 24 anys va registrar un notable creixement en 2024, amb el pas del 4 % al 9 % a Espanya, el perfil és d'edat més alta que en altres països de referència: el 40 % dels emprenedors emergents té 45 anys o més. Aquesta proporció s'eleva al 63 % en el cas dels projectes d'emprenedoria ja consolidats (aquells que han pagat salaris durant un període superior als 3,5 anys). Així ho constata l'Informe Global Entrepreneurship Monitor España 2024-25.

Respecte a la relació entre edat i abandonament d'iniciatives emprenedores, el major nombre de tancaments i traspassos –quasi 4 de cada 10– es produeix entre els 45 i 54 anys. Aquesta xifra contrasta amb l'abandonament entre els emprenedors de 18 a 24 anys, que a penes arriba a un de cada deu.

Persones emprenedores per edat i abandonament de l'emprenedoria. Font: Global Entrepreneurship Monitor (GEM) España 2024-2025.

Què ens enamora d'emprendre?

Hi ha diverses motivacions que impulsen les persones a emprendre. A Espanya, la principal continua sent la necessitat de guanyar-se la vida davant la inestabilitat en l'ocupació, encara que ha descendit notablement: va passar de ser l'opció triada pel 72 % dels emprenedors emergents en 2021 al 52 % en 2024.

La motivació de contribuir a un canvi positiu en el món es manté al voltant del 40 % entre els emprenedors emergents i del 32 % entre els consolidats. Mantenir una tradició familiar impulsa el 18 % dels primers i el 26 % dels segons, i generar riquesa o una renda elevada motiva el 39 % dels emergents i el 32 % dels consolidats.

Motivacions per als emprenedors emergents (2021-2024). Font: Global Entrepreneurship Monitor (GEM) España 2024-2025.

A escala mundial, les motivacions més freqüents són de caràcter material: guanyar-se la vida quan el treball escasseja i generar riquesa o rendes elevades. Això és especialment visible en països com Tailàndia o Jordània, on els ingressos són més baixos i el nivell de desenvolupament més limitat.

Motivacions per a l'emprenedoria. Font: Global Entrepreneurship Monitor (GEM) 2024-2025, Author provided (no reuse)

Ara bé, els emprenedors rarament es mouen per una sola motivació. Tot i que la intenció de generar un impacte positiu en el món disposa de menys consens i varia molt entre països, en llocs com Guatemala o l'Índia constitueix una de les principals motivacions per a prop del 80 % dels emprenedors emergents.

Motivacions per a l'emprenedoria. Font: Global Entrepreneurship Monitor (GEM) 2024-2025, Author provided (no reuse)

El dol pel fracàs emprenedor

Allunyar-se d'un projecte al qual s'han dedicat tants recursos, tal com fem en trencar una relació amorosa, exigeix elaborar un dol que no sempre es reconeix ni s'acompanya socialment. Sorgeixen pensaments com “sense aquest projecte no soc ningú”, “no m'hi he esforçat prou” o “no m'ha fet costat ningú”, i emocions com la tristesa, la por, la vergonya, la culpa o la ira.

No sorprèn que la por al fracàs siga un dels grans obstacles per als emprenedors. En 2022, aquest temor n'afectava el 43  %. Dos anys després, en 2024, només un 33 % afirmava que la por de fracassar li impedia llançar-se a emprendre, un percentatge notablement menor que entre les persones no emprenedores, en què arribava el 55  %.

Percepció sobre valors i actituds per a emprende. Font: Global Entrepreneurship Monitor (GEM) España 2024-2025, Author provided (no reuse)

Entre homes i dones, aquestes últimes percebien la por del fracàs amb una mica més d'intensitat (un 4 % més que els homes). Ara bé, encara que cada vegada menys persones perceben aquest temor com un obstacle, continua sent necessari un canvi social capaç d'abraçar l'error com una oportunitat d'aprenentatge..

No és amor: és emprenedoria

Posar en marxa una idea de negoci té algunes similituds amb iniciar una relació sentimental. Però no es tracta d'amor: és emprenedoria. Reconèixer-ho ens ajuda a mantenir una certa distància emocional respecte a la idea, gestionar la por al fracàs i conservar la perspectiva necessària per a aprendre dels errors sense perdre la motivació ni posar en risc el nostre benestar.

Pau Sendra Pons, Professor de Comptabilitat, Universitat de València

Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.