Extensió de la conca de la rambla del Poio (en rosa), la màxima zona d'inundació de l'aiguamoll de l'Albufera (en blau) i construccions danyades (en taronja) el 31 d'octubre després de la dana del 29 d'octubre del 2024 segons anàlisi del programa Copernicus. L'autora, a partir de dades de l'IGN i del programa Copernicus de la UE, CC BY-SA

Carolina Boix Fayos, Centro de Edafología y Biología Aplicada del Segura (CEBAS-CSIC); Adolfo Calvo-Cases, Universitat de València; Eva Arnau Rosalen, Manchester Metropolitan University; Jorge López Carratalá, Universitat de València i Joris de Vente, Centro de Edafología y Biología Aplicada del Segura (CEBAS-CSIC)

La catàstrofe provocada per la DANA ens ha travessat, i ha causat una commoció i un profundíssim dolor col·lectiu: les pèrdues humanes, l'angoixa, l'espant, les pèrdues materials, el futur. Ens preguntem: com ha pogut passar això en una societat desenvolupada i hipercomunicada?

Els experts assenyalen des de fa temps un increment de les crescudes fluvials intenses i sobtades a les rambles. L'augment d’aquestes crescudes sobtades, denominades en anglès flash floods, està relacionat amb el canvi climàtic, en un context de riscos creixents.

Encara que els impactes de la DANA del 29 d'octubre de 2024 van afectar diverses comunitats autònomes i diverses zones de la Comunitat Valenciana, centrarem aquesta anàlisi en la conca hidrogràfica del barranc de Torrent i la rambla de Poio (622 km²), una de les àrees més devastades a causa de la concentració de teixit urbà i població a la seua conca baixa.

La nostra intenció és aportar un dibuix general dels factors geogràfics (físics, geomorfològics, socioeconòmics, espacials) que han convergit per crear una situació de gran complexitat.

1. La distribució de la precipitació

Entre les 8.00 h del 29 d'octubre del 2024 i la mateixa hora de l'endemà, la pluja acumulada en alguns punts de la capçalera i centre de la conca va ser elevadíssima.

A Xiva van ploure 491 l/m²; dins del seu terme municipal, a Los Felipes es van superar els 600 l/m². A Xest es va arribar a una precipitació de 392 l/m².

La precipitació mitjana anual que rep tota la zona va ser superada en molts punts en tan sols vint-i-quatre hores. Mentrestant, a penes va ploure a la part baixa de la conca, on se situen part dels municipis més afectats. La població d'aquests municipis no va tenir una percepció clara del risc en les hores prèvies a la catàstrofe.

2. La resposta dels cabals

La conca posseeix una densa xarxa de drenatge –xarxa de rius, barrancs i rambles– a la part alta que tingué una resposta hidrològica immediata, amb una crescuda del cabal de la rambla de Poio que es multiplicà per sis en dues hores. Arribà a una magnitud de quasi 2 000 m³/s, valor al qual s'assigna un període d'ocurrència estadística d'una vegada cada cinc-cents anys.

Aquesta magnitud de la crescuda multiplica per quatre el cabal mitjà del riu Ebre i comparativament passa a ser quasi la quarta part del cabal mitjà del Danubi, inimaginable en rambles mediterrànies d'aquesta mida.

3. La geomorfologia o formes del terreny

Gran part de les poblacions se situen en una zona natural de convergència-divergència d'aigües de tota la xarxa fluvial, entre cons al·luvials i la plana al·luvial del Túria –àrea que nega el riu quan desborda el llit–, espais on l'aigua busca la seua eixida natural en moments de crescuda. Però actualment els aiguafons o tàlvegs i els llits estan coberts per un dens teixit urbà i, per tant, són invisibles per a la població que no té coneixement d’aquest fet.

Tot aquest sistema desemboca a l’Albufera, un aiguamoll natural que recull aigua i sediments.

4. L'ocupació del sòl

La conca té un elevat grau d'impermeabilització (aproximadament, un 20%), en particular a la part mitjana i baixa, a causa del dens teixit urbà i industrial. Aquesta zona és, a més, un important nus de comunicacions amb vies principals d'entrada i eixida a València.

Aquesta impermeabilització de la superfície i un gran desenvolupament urbanístic ple d'obstacles (estructures arquitectòniques, mobiliari urbà, murs, vehicles) van obstruir, van recanalitzar i van concentrar els fluxos en zones on naturalment podria dispersar-se l'aigua.

5. El canvi climàtic

El canvi climàtic produeix esdeveniments climàtics més extrems. En la cartografia existent, gran part de les poblacions arrasades tenen un perill d'inundació cada cent o cinc-cents anys. Ara bé, amb el canvi climàtic i la virulència actual de les DANA, aquests períodes de retorn estan canviant.

Tots aquests factors van facilitar que tota la xarxa de drenatge quedés connectada ràpidament el vespre del 29 d'octubre del 2024, amb uns cabals extrems de gran energia que es van dispersar per les zones inundables impermeabilitzades, ocupades per poblacions, àrees industrials i comercials amb gran quantitat d'obstacles.

Els vehicles, a més de ser arrossegats, van obstruir carrers i túnels. Això va provocar altures enormes d'aigua i remolins, que van constituir un parany mortal que ho va arrasar tot al seu pas i va provocat una grandíssima devastació. Tot això, s’ho va trobar una població totalment desprevinguda en una franja horària de gran mobilitat.

Solucions complexes

El canvi climàtic és una realitat dura i una amenaça real que augmenta la freqüència i la intensitat dels esdeveniments amb precipitacions i temperatures extremes. Cal que confiem en els experts, que no ens deixem contaminar per les notícies falses i la desinformació i que lluitem contra el negacionisme.

Les solucions per a adaptar-nos a aquesta nova realitat i disminuir-ne els impactes són complexes. Impliquen des de l'educació i la conscienciació social del risc d'inundacions per a tota la població fins a combinacions de solucions d'enginyeria amb incorporació de mesures basades en la natura. Les conques hidrogràfiques han de convertir-se en una espècie d’“esponges” que absorbisquen l'aigua i que reduïsquen la velocitat i l’energia dels corrents per intentar que no esdevinguen barrancades de fang.

L'ordenació territorial, la planificació urbanística i rural són prioritàries, així com també millorar la percepció del risc i els índexs de vulnerabilitat que reflectisquen les característiques socioeconòmiques, ambientals i institucionals de cada zona.

És absolutament necessari millorar la governança i els sistemes d'alerta i prevenció en els organismes competents per a desenvolupar protocols que permeten en el futur evacuar amb la màxima rapidesa la població de les zones de perill i mantenir-la en llocs segurs.

Davant l'extraordinària magnitud de l'esdeveniment no calen mesures de contenció, sinó de laminació de la inundació –aconseguir que la mateixa quantitat d'aigua passe amb menys velocitat durant més temps– utilitzant tots els elements a l'abast en cada part de la conca, i una impecable gestió dels riscos, amb sistemes d'alerta primerenca, conscienciació i protocols interioritzats per la societat. Una societat que ha respost amb una onada de solidaritat i empatia emocionant. Una tragèdia així no hauria de repetir-se mai més.

Carolina Boix Fayos, Investigadora científica, Centro de Edafología y Biología Aplicada del Segura (CEBAS-CSIC); Adolfo Calvo-Cases, Catedràtic de Geografia Física Jubilat, Universitat de València; Eva Arnau Rosalen, Investigadora Postdoctoral a Earth Sciences/Observation, Manchester Metropolitan University; Jorge López Carratalá, Docent/investigador. Doctor en Geografia Física, Universitat de València i Joris de Vente, Científic titular, Centro de Edafología y Biología Aplicada del Segura (CEBAS-CSIC)

Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.