.jpg)
Jessica Ortega Barón, Universitat de València; Carmen Berenguer, Universitat de València; Maria Dolores Gil Llario, Universitat de València; Olga Fernández García, Universitat de València; Verónica Estruch García, Universitat de València i Vicente Morell-Mengual, Universitat de València
La ràpida incorporació de la intel·ligència artificial al context universitari ha generat tant entusiasme com preocupació. D'una banda, per als docents promet més capacitat de personalització de l'ensenyament al perfil de cada estudiant, fet que permet una educació més inclusiva. D'altra banda, preocupa l'impacte que pot tenir en els estudiants usar-la indiscriminadament, no sols en el seu aprenentatge sinó fins i tot en el seu desenvolupament cognitiu.
En un estudi recent s'ha avaluat l'activitat cerebral mitjançant electroencefalogrames en alumnat universitari durant la realització d'una tasca en tres condicions: sense ajuda, amb motors de cerca en internet i amb eines d'IA. Els resultats han mostrat una menor activació i connectivitat neuronal en el grup que utilitzava aquestes eines, cosa que suscita interrogants sobre el seu impacte en els processos cognitius implicats en l'aprenentatge.
Què n'opinen els estudiants?
En la nostra recerca recent hem comprovat que un 61,4 % utilitzen bots de conversa en els seus estudis universitaris (36,3 % rarament, 62,1 % ocasionalment i un 0,7 % sempre).
La percepció de l'alumnat respecte a usar-la és ambivalent: encara que consideren que els millora la comprensió dels conceptes, també els preocupa la dificultat per a distingir si la informació és fiable, la possible dependència en la realització de tasques acadèmiques i la deterioració de les seues habilitats d'expressió escrita.
Què hi poden fer els docents? La clau no és evitar la IA sinó parlar-ne de l'ús a l'aula i establir unes pautes per a utilitzar-la de manera responsable. En aquesta línia, i a partir del nostre estudi sobre la percepció de l'alumnat, oferim una sèrie de recomanacions pràctiques per a integrar-la en la docència universitària sense comprometre l'adquisició de competències i habilitats.
1. Límits clars i espais lliures d'intel·ligència artificial
L'alumnat valora positivament que el professorat establisca directrius clares des de l'inici de l'assignatura sobre l'ús de la IA a fi d’evitar confusions i malentesos.
El docent ha d'especificar si en permet l'ús, en quines tasques està autoritzat i en quins no, oferint orientacions clares. Per exemple, pot permetre's usar la IA per a obtenir una visió general de la temàtica, però no per a resoldre les preguntes de l'activitat proposada. Així mateix, resulta important establir les conseqüències d'un ús inadequat, com la repetició de la tasca.
En atenció a la preocupació de l'alumnat per una possible dependència excessiva de la IA o per la pèrdua d'habilitats, com l'expressió escrita, resulta recomanable combinar activitats amb l'ús d'aquesta eina i sense.
Algunes tasques en què és preferible no utilitzar la IA ni cap dispositiu electrònic són els debats a l'aula, la resolució de casos o l'exposició oral de treballs, ja que fomenten la reflexió, el pensament crític i les competències comunicatives.
Al contrari, la IA pot ser especialment útil en tasques més automatitzades, com la cerca d'articles sobre una temàtica concreta o l'elaboració de llistes de recursos rellevants, com ara vídeos o lectures.
2. Declaració responsable d'ús
Més que intentar detectar de manera infal·lible si un treball s'ha fet amb IA, cosa que ara com ara cap eina no pot garantir al cent per cent, resulta més efectiu adoptar un enfocament preventiu i pedagògic.
Una mesura útil és sol·licitar a l'alumnat que acompanye els treballs amb una declaració responsable en què indiquen si han utilitzat la IA, expliquen com l'han emprada i confirmen que s'han ajustat a les directrius establertes pel professorat a l'inici.
També convé dissenyar activitats personalitzades, vinculades a experiències d'aula, processos de treball o reflexions pròpies, i incorporar explicacions orals dels treballs lliurats.
3. Treballar en classe l'elaboració d'ordres
L'alumnat reconeix que li agradaria rebre formació per part de la universitat per a saber usar millor la IA. Per tant, a banda de fer cursos específics, és convenient que el professorat ensenye a elaborar ordres adequades amb exemples relacionats amb l'assignatura.
Els experts assenyalen cinc pautes per a elaborar instruccions adequades a la IA: contextualitzar la instrucció, utilitzar un llenguatge clar i concís, ser específic, concretar el tipus de resposta que es desitja i refinar el resultat obtingut amb noves indicacions.
4. Treballar les respostes de la IA a l'aula
L'alumnat reconeix que la IA no sempre ofereix informació verídica. Ara bé, un 23 % copia literalment o fa canvis menors en el contingut generat per a les seues tasques acadèmiques.
Proposar activitats que incorporen l'ús de la IA i que permeten al professorat guiar l'alumnat, ajudant-lo a discernir si la informació generada és adequada, verídica i pertinent per al propòsit de la tasca és una manera de potenciar la reflexió crítica.
5. Tutories intermèdies, esborranys i defenses orals
L'alumnat també assenyala que l'ús de la IA pot facilitar la realització automàtica de tasques sense garantir una comprensió real dels continguts. Per tant, és convenient dissenyar activitats d'avaluació centrades en el procés i no sols en el producte final.
Aquestes poden ser tutories intermèdies, el lliurament d'esborranys o la defensa oral del treball, activitats que obliguen l'alumnat a explicar, argumentar i respondre sobre el contingut de les seues tasques i el procediment seguit per a elaborar-les, i que permeten al professorat comprovar el seu nivell de comprensió i reduir el risc que deleguen el procés d'aprenentatge en la IA.
6. Unificar criteris en una mateixa facultat
Com que l'alumnat percep discrepàncies entre les demandes de cada docent respecte a l'ús de la IA, també resulta convenient que, si la universitat ha establert guies de bones pràctiques o directrius específiques, tant el professorat com l'alumnat les coneguen i les apliquen de manera coherent. Això sí, sempre d'acord amb els objectius pedagògics de l'assignatura.
Aquests sis passos poden ajudar enormement a un ús més obert i controlat d'aquesta tecnologia amb enorme capacitat per a optimitzar l'àmbit educatiu. Si els estudiants entenen que el que es busca és protegir la seua capacitat d'aprenentatge i el seu propi desenvolupament cognitiu, se sentiran més segurs a l'hora de decidir com usar la IA perquè complemente, i no substituïsca, el seu desenvolupament.
Jessica Ortega Barón, Professora del Departament de Psicologia Social, Universitat de València; Carmen Berenguer, Professora del Departament de Psicologia Evolutiva i de l'Educació, Universitat de València; Maria Dolores Gil Llario, Directora del Departament de Psicologia Evolutiva i de l'Educació, Universitat de València; Olga Fernández García, Developmental and Educational Psychology, Universitat de València; Verónica Estruch García, PhD. student, Department of Developmental and Educational Psychology, Universitat de València i Vicente Morell-Mengual, Professor Titular. Departament de Psicologia Evolutiva i de l'Educació, Universitat de València
Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.
