
Vols conèixer la Facultat de Geografia i Història? Quines titulacions impartim?
La Universitat de València organitza el programa Conèixer la Universitat amb l’objectiu d’acostar la Universitat als centres de secundària i mostrar al futur estudiantat la seua oferta formativa i de serveis.
Conèixer la Universitat és una iniciativa del Vicerectorat d’Estudis que està coordinada pel Servei d'Informació i Dinamització (Sedi) i que compta amb la participació dels centres i serveis de la Universitat de València.
L’estudi de la història proporciona un coneixement crític del passat de la humanitat que permet comprendre el present. Així mateix, contribueix a generar una estima pel passat i pel patrimoni històric, cultural, artístic i arqueològic, a més de servir també al reconeixement de la diversitat de cultures i civilitzacions, cosa que fomenta el respecte pels valors i per les tradicions culturals foranes i pel desenvolupament de la consciència cívica. A més, aquesta carrera proporciona un coneixement bàsic dels mètodes, de les tècniques i dels instruments d’anàlisi propis dels historiadors.
La persona graduada en Història té un conjunt de sabers i competències que l’encamina a l’ocupació professional en l’ensenyament de la història, les prospeccions, les excavacions i els estudis arqueològics, la investigació històrica, el treball en museus, arxius, biblioteques i centres de documentació, la gestió del patrimoni històric i l’assessorament cultural en els àmbits públic i privat.
Les ponderacions són els coeficients multiplicadors que s’utilitzen en el càlcul de la nota d’admissió a la titulació (NAT). S’estableixen segons la relació que existeix entre les assignatures examinades en les PAU i una titulació concreta.Poden ser 0, 0,1 o 0,2.
Les taules amb la ponderació que correspon a cada assignatura i grau són fixades per cada universitat.En aquest apartat del web podeu consultar les ponderacions vigents a la Universitat de València.
L’objectiu fonamental del grau en Història de l’Art és proporcionar una formació generalista a través d’un coneixement global i crític de totes les àrees relacionades amb la producció artística, les seues diferents manifestacions al llarg de la història i la recepció per la societat. Això comporta preparar l’estudiantat per a una pràctica professional a través d’una formació específica en història de l’art que el capacite per integrar-se al mercat laboral.
Els titulats en aquest grau poden treballar en els camps o àmbits següents:
Formació Específica per a l’Ensenyament Secundari en Geografia, Història i Història de l’Art
Les ponderacions són els coeficients multiplicadors que s’utilitzen en el càlcul de la nota d’admissió a la titulació (NAT). S’estableixen segons la relació que existeix entre les assignatures examinades en les PAU i una titulació concreta.Poden ser 0, 0,1 o 0,2.
Les taules amb la ponderació que correspon a cada assignatura i grau són fixades per cada universitat.En aquest apartat del web podeu consultar les ponderacions vigents a la Universitat de València.
El grau en Geografia i Medi Ambient proporciona una formació generalista que habilita per a desenvolupar una activitat professional relacionada amb la gestió territorial i mediambiental, amb capacitat per aplicar els seus coneixement a totes les escales d’anàlisi.
Aquest grau ofereix la formació bàsica necessària per a treballar en els camps professionals següents:
Les ponderacions són els coeficients multiplicadors que s’utilitzen en el càlcul de la nota d’admissió a la titulació (NAT). S’estableixen segons la relació que existeix entre les assignatures examinades en les PAU i una titulació concreta.Poden ser 0, 0,1 o 0,2.
Les taules amb la ponderació que correspon a cada assignatura i grau són fixades per cada universitat.En aquest apartat del web podeu consultar les ponderacions vigents a la Universitat de València.
La persona graduada en Informació i Documentació coneix els principis teòrics i les tècniques necessàries per cercar, organitzar i avaluar la informació, a més de comprendre com planificar els sistemes, les unitats i els serveis dedicats a la informació. També aplica i utilitza les tecnologies de la informació i coneix els processos de producció i difusió de la informació.
Aquest grau forma professionals capaços de seleccionar, gestionar, organitzar i preservar la informació i la documentació perquè puga ser utilitzada pels usuaris en la presa de decisions, independentment del lloc on estiga dipositada físicament o del format i del suport. El centre o servei des del qual gestiona i serveix aquesta informació a la resta de la comunitat pot ser una biblioteca, un centre d’informació i documentació, un arxiu, una empresa de gestió de continguts, etc., tant en l’àmbit de les administracions públiques, com en el sector privat.
Les ponderacions són els coeficients multiplicadors que s’utilitzen en el càlcul de la nota d’admissió a la titulació (NAT). S’estableixen segons la relació que existeix entre les assignatures examinades en les PAU i una titulació concreta.Poden ser 0, 0,1 o 0,2.
Les taules amb la ponderació que correspon a cada assignatura i grau són fixades per cada universitat.En aquest apartat del web podeu consultar les ponderacions vigents a la Universitat de València.
Aquest màster ofereix una formació avançada i integral en el coneixement del territori i en les seues tècniques d'anàlisis i gestió, en relació a la problemàtica mediambiental i l'ordenació territorial. Està dirigit a estudiants de diferents graus (Geografia, Ciències Ambientals, Geodèsia, Biologia, Geologia, Economia, Treball Social, Sociologia, Ciències Polítiques, Turisme, Psicologia, Enginyeries o Arquitectura, etc.) que desitgen integrar-se en l'àmbit laboral corresponent (empresa privada o administració pública) , així com professionals en exercici que requerisquen actualitzar i millorar la seua qualificació.
El màster aspira a preparar professionals com per ex.: - Tècnic/a responsable de temes ambientals en empreses de diferents sectors i en l'Administració pública. - Consultor ambiental. - Gestor/a d'espais protegits. - Tècnic/a responsable de la realització i seguiment d'auditories ambientals i estudis d'impacte ambiental. - Professional del medi ambient en el sector industrial dedicat a temes ambientals o en enginyeries de processos ambientals. - Investigador/a en universitats, empreses o altres centres d'investigació.La temàtica que planteja aquest màster té un caràcter clarament interdisciplinari, que pretén proveir la societat d’un nou perfil d’especialistes en gestió territorial i mediambiental, amb un bagatge teòric i pràctic que els permeta resoldre amb solvència els problemes que se’ls puguen plantejar. Aquesta vocació no solament es planteja en l’àmbit dels coneixements impartits, sinó també en la procedència dels possibles estudiants.
Per això es pretén acollir estudiants de diferents graus universitaris la formació dels quals estiga vinculada a la gestió del medi físic i del territori en l’àmbit públic o privat: Geografia, Ciències Biològiques, Ciències Ambientals, Arquitectura, Enginyeries, Economia, Sociologia, Turisme i d’altres amb un perfil afí.
Més informació envia'ns les teues consultes per e-mail (dep.geografia@uv.es), en les xarxes socials (@depgeouv) o bé consulta el nostre tríptic per al pròxim curs.
La comissió de coordinació acadèmica (CCA), com a òrgan encarregat de realitzar l’admissió dels estudiants al màster, considerarà els criteris específics següents:
Si es considera necessari, la CCA podrà realitzar entrevistes personals als estudiants potencials del màster.
És una exigència ineludible de les societats conèixer-ne la trajectòria històrica per comprendre’n millor el present. És necessària la reconstrucció d’aquesta història aplicant un mètode científic per evitar les explicacions basades en mites o tergiversacions interessades. Es fa necessari, en conseqüència, formar especialistes capaços de fer avançar la historiografia i aprofundir en el coneixement del passat des de pressupòsits científics. El procés de construcció política de la Unió Europea afronta, en el moment actual, una sèrie de problemes com ara els límits recíprocs de la sobirania entre els diversos integrants, l’harmonització d’entitats amb tradicions culturals i històriques diferents –quan no enfrontades–, i la necessitat de buscar un fonament ideològic comú que respecte les identitats dels seus components. La reflexió històrica i un millor coneixement del passat, en especial l’estudi de les entitats polítiques que van haver d’afrontar a problemes semblants, pot contribuir a una millor comprensió dels reptes presents. Una d’aquestes la constitueixen, dins l’àmbit regional del sud d’Europa, els territoris del Mediterrani occidental, tant italians com espanyols, que van estar integrats a la Monarquia Hispànica. Aquesta va imposar als seus components un projecte basat en la fidelitat política a la dinastia Habsburg, identificada amb la defensa de la catolicitat, i en el respecte a les particularitats territorials que configuraven el model de govern de la Monarquia, cosa que va facilitar la consolidació i la permanència de trets identitaris –llengües, cultures, sistemes jurídics i polítics...–, que va tenir el suport dels grups dirigents locals. Amb la desaparició de la Monarquia Hispànica, els territoris espanyols i italians van seguir una trajectòria diferent, que va culminar en el segle XIX amb la seua integració respectiva als regnes d’Espanya i Itàlia. No obstant això, han perviscut alguns d’aquells caràcters identitaris. La riquesa d’aquesta història comuna i dels seus trets diferenciadors exigeix la formació d’especialistes que puguen desenvolupar tasques d’investigació directa basada en els riquíssims materials arxivístics, i de reflexió i síntesi a partir de fonts historiogràfiques. La formació prèvia més adequada és la que proporcionen els estudis de Grau en Història, Història i Patrimoni i Humanitats: Estudis Interculturals, i altres en què la Història Moderna tinga una presència notable en el pla d'estudis. La mateixa consideració tenen els llicenciats en Humanitats, en Història, en Geografia i Història (secció d'Història) i en Filosofia i Lletres (secció d'Història) dels plans anteriors a la implantació dels estudis de Grau. Per als titulats d'altres estudis, la Comissió Acadèmica del Màster, després d'analitzar el curriculum vitae del candidat (incloent si és el cas la realització d'una entrevista personal) , determinarà els complements formatius que haurà de superar amb caràcter previ.
Per als titulats d'altres estudis, la Comissió Acadèmica del Màster, després d'analitzar el curriculum vitae del candidat (incloent si és el cas la realització d'una entrevista personal) , determinarà els complements formatius que haurà de superar amb caràcter previ. Així mateix, i d'acord amb el Reial Decret 1892/2008, de 14 de novembre, pel qual es regulen les condicions d'accés als ensenyaments universitaris oficials de grau i els procediments d'admissió a les universitats públiques espanyoles es reservarà un 5 per cent de les places disponibles per a estudiants que tinguen reconegut un grau de discapacitat igual o superior al 33 per cent, així com per a aquells estudiants amb necessitats educatives especials permanents associades a circumstàncies personals de discapacitat, que durant la seua escolarització anterior hagen precisat de recursos i suports per a la seua plena normalització educativa.
La Comissió Acadèmica del Màster decidirà l'admissió dels estudiants preinscrits en el màster aplicant el barem següent: " 60%: currículum vitae (els alumnes se seleccionaran segons el seu expedient acadèmic i en la seua valoració es tindrà especialment en compte l'haver cursat matèries que relacionades amb contingut del màster); " 40%: valoració, per l'esmentada comissió, dels motius i objectius formatius que han portat a sol·licitar l'admissió en el màster, en relació amb el seu currículum acadèmic o trajectòria professional, expressats en una memòria escrita.
Esta memòria ha d'articular-se en dos apartats:
1.- Motius d'elecció del Màster en relació al currículum presentat (justificació de prioritat respecte a altres Màsters; justificació de les matèries cursades en la titulació d'ingrés en relació a l'orientació del Màster; justificació de l'exercici professional amb el Màster que se solicita;...) Fins a un 30 % de la valoració total reservada a la Memòria
2.- Objectius formatius que es pretenen aconseguir o Formació per a la Investigació (en este cas indicar tema o temes d'especial interés) o Formació contínua per a l'activitat professional o Altres objectius de formació.
Fins a un 70 % de la valoració total reservada a la Memòria
La complexitat i la preocupació creixent sobre el desenvolupament i la pobresa han portat a organismes internacionals, estats i organitzacions socials a demanar professionals qualificats amb una formació específica i interdisciplinària. El màster en Cooperació al Desenvolupament (MCAD) es proposa respondre a aquesta necessitat i oferir una formació d’alt nivell amb dos perfils complementaris d’egressats: el professional i l’investigador.
El primer vol respondre al procés de professionalització del sector, amb clara vocació pràctica, orientada a adquirir coneixements i habilitats per a la resolució de problemes reals i concrets. Aquesta orientació pràctica es complementa amb una reflexió crítica sobre la fonamentació teòrica que la sustenta, de manera que l’estudiant contraste les discussions teòriques amb experiències reals en contextos diversos. L’itinerari investigador pretén dotar-lo de les bases metodològiques d’investigació des de les quals desenvolupar un pensament sistemàtic i crític, que aporte les bases per a una acció consistent i eficaç en els diferents àmbits del desenvolupament des de les distintes especialitats.
El perfil d’ingrés recomanat és una titulació superior, diplomatura, llicenciatura o enginyeria tècnica o superior, amb formació relacionada amb les distintes especialitats ofertes i que voluntat d’orientar-se professionalment a la intervenció o a la investigació en matèria de cooperació al desenvolupament.
La comissió acadèmica del màster proposa els criteris qualitatius i quantitatius, basats sobretot en l’expedient acadèmic i en l’afinitat dels estudis cursats amb la temàtica del màster, que s’utilitzaran per a analitzar les sol·licituds presentades i seleccionar els candidats, i la que realitza el procés de valoració de mèrits i admissió dels alumnes en el màster.
Els estudiants han de presentar el currículum i una carta de motivació. Posteriorment seran convocats a una entrevista on han d’expressar els motius pels quals volen desenvolupar els continguts del màster i s’indagarà en el fil conductor (projecció) que aquests poden tenir en el camp de la cooperació al desenvolupament.
Hi tenen un cert grau de prioritat els estudiants que hagen realitzat algun tipus d’activitat relacionada amb els camps d’estudis, encara que l’experiència com a tal no s’utilitze com a criteri excloent.
Criteris de puntuació
1. Projecció: Que és la capacitat dels sol•licitants per a aplicar els coneixements adquirits durant el curs en l’àmbit de cooperació per al desenvolupament, en funció del seu càrrec, ocupació, situació, etc. Es poden valorar els efectes multiplicadors de cada sol·licitant entre 0 i 10.
2. Motivació: Valorada a partir del manuscrit i de la participació dels sol·licitants en activitats relacionades amb la cooperació. Indica la predisposició dels sol·licitants a dedicar els seus coneixements i el seu temps en favor de la cooperació per al desenvolupament. Puntuable entre 0 i 10.
3. Experiència: Valorada entre 0 i 10, també en funció de l’experiència assenyalada en el currículum en temes de solidaritat i/o camp social.
4. Formació prèvia i expedient acadèmic: Valorats entre 0 i 10, en funció de l’excel·lència acadèmica i l’adequació de la formació prèvia als objectius del màster.
Fórmula de puntuació
Cada un dels criteris de puntuació té una importància relativa determinada, que equival al coeficient pel qual es multiplica la puntuació obtinguda en el barem per al càlcul de la puntuació total. En aquesta proposta, es considera que les importàncies relatives són les que segueixen:
Projecció = 35 %, motivació = 35 %, experiència = 15 %, formació i expedient = 15% (La fórmula quedaria: Puntuació total = 35 projecció + 35 motivació + 15 experiència + 15 formació i expedient).
El Màster en Arqueologia es proposa atendre la demanda professional i investigadora en les distintes especialitats arqueològiques, proporcionant les eines metodològiques i teòriques necessàries tant pel que fa al reconeixement i classificació de materials, com a l’activitat de camp, laboratori i posterior tractament de dades. Amb aquesta finalitat, el màster compta amb la participació de professorat universitari acreditat per una llarga trajectòria d’investigació, la direcció de nombrosos projectes competitius i excavacions arqueològiques, i compta igualment amb la col·laboració de diversos professionals amb una àmplia experiència en els diversos camps de l’activitat arqueològica, incloent-hi la valoració i difusió dels resultats en el vessant museístic. El màster facilita també l’accés al programa de doctorat en Prehistòria i Arqueologia del Mediterrani, que integra activitats formatives encaminades a fomentar el desenvolupament de les principals línies d’investigació integrades en aquesta àrea.El perfil recomanat per a l’accés a aquest màster és la llicenciatura o grau en Història, o aquelles equivalents en l’àmbit estatal (títols anteriors a la reforma de 1973) o internacional. L’experiència en camps relacionats amb l’arqueologia serà valorada positivament.
El barem aplicable als mèrits de les persones preinscrites s'agrupa en:
2. Expedient Acadèmic..... La nota mitjana que corresponga
3. Curriculum
En l’actualitat la societat moderna demana professionals especialistes en la gestió del patrimoni cultural, el seu estudi i revaloració. Els filons d’ocupació relacionats amb aquesta matèria justifiquen el disseny del màster (ajuntaments i altres administracions públiques, empreses del sector, museus, etc.)Aquest màster està dirigit a titulats universitaris interessats a orientar o perfeccionar la seua formació acadèmica i investigadora en la identificació, anàlisi i gestió del patrimoni cultural, Es preveu fonamentalment la formació professionalitzadora de titulats superiors en el camp de les humanitats i les ciències socials, així com de professionals de l’art, la cultura, la documentació, la geografia, etc., en actiu, independentment de la seua formació universitària, sempre que existisca una relació d’afinitat curricular, professional o investigadora amb les matèries que componen el màster. Es pot ampliar l’oferta amb personal de les diferents administracions públiques (central, autonòmica o local), empresaris del sector turístic i personal d’institucions privades que demostre experiència laboral en l’àmbit de l’estudi i posseïsca un títol superior universitari.
Està dirigit a estudiants de les àrees de coneixement d’humanitats i ciències socials que hagen cursat estudis superiors de grau, llicenciatura o màster oficial. És d’especial interès per als titulats superiors amb els següents perfils: història de l’art, geografia i medi ambient, història i patrimoni, història, informació i documentació, belles arts, comunicació audiovisual, humanitats, filosofia, filologia, antropologia, sociologia, ciències de la informació i arquitectura. Igualment pot ser d’interès per als diplomats en conservació i restauració, turisme i biblioteconomia i documentació.
La selecció es realitzarà d’acord amb els criteris següents:
- Expedient acadèmic.
- Adequació del perfil acadèmic als continguts del màster.
- Experiència en treballs relacionats amb el patrimoni cultural.
- Coneixement de llengües antigues i modernes.
- Informació derivada de les entrevistes que es puguen fer
Una observació mínimament atenta permet descobrir que la Història, en les seues diverses especialitats, té un considerable predicament social en l'actualitat. De fet, grups socials amplis i comunitats troben en els diferents períodes històrics els seus orígens i, amb ells, un element essencial de la seua identitat històrica. I no hi ha dubte que en aqueixa identitat és present l'herència clàssica que representa la cultura grecoromana, objecte sempre de gran valoració i que s'ha vist acrescuda en els últims anys. En efecte, la constitució de la Unió Europea ha intensificat la cerca dels principis comuns d'Occident, que en el cultural es troben a Grècia i en el polític a Roma. Nombrosos congressos, seminaris, publicacions, etc., així com posada en valor de les restes patrimonials d'aquesta època, han potenciat en els últims anys la consolidació i la vigorizació del llegat del Món Clàssic. Els llaços històrics que ens uneixen a tots aquells àmbits que van formar part del món clàssic, s'han de considerar els innegables vincles amb els territoris que antany van formar la Corona d'Aragó. Aragó, València, Catalunya i Mallorca, la mera enumeració del qual transmet clarament que es tracta d'unitats històriques formades en el període medieval i amb un passat comú, manifestat institucionalment en l'existència de la Corona d'Aragó. Aquests territoris (als quals caldria afegir altres com Sicília, Nàpols, Sardenya i Rosselló) tenen un obvi interés en el desenvolupament de les investigacions d'història medieval de la Corona d'Aragó i les seues institucions actuals, polítiques, socials i culturals, plenament incorporades a la cultura europea des de la perspectiva de la formació històrica dels pobles d'Europa, la qual cosa es posa en relleu a través del finançament d'activitats científiques (congressos, reunions, commemoracions) , publicacions, excavacions arqueològiques, restauracions patrimonials i un llarg etcètera d'accions culturals. Totes aquestes consideracions poden fer-se extensives a la Història Moderna, una etapa que, després de fixar les seues arrels en l'Edat mitjana, s'obri al Món Contemporani per a oferir les claus explicatives que donen resposta als interrogants que té plantejats el món actual.Està dirigit a estudiants provinents d'àrees de coneixement d'Humanitats i Ciències Socials que hagen realitzat estudis superiors de grau, llicenciatura o màster oficial; sent d'especial interés per als titulats/as superiors amb els següents perfils: Història, Història de l'Art, Història i Patrimoni, Humanitats, i altres àrees de coneixement d'Humanitats i Ciències Socials. També podran cursar aquest programa de màster altres titulats/as, especialment si es tracta de professionals autònoms del món de la cultura, personal de les diferents administracions públiques (central, autonòmica o local) , i persones que demostren la seua experiència laboral en l'àmbit d'estudi, segons el parer de la Comissió Acadèmica del Màster, i estiguen en possessió d'un títol superior universitari.
Els alumnes/as procedents d'estudis de diplomatura hauran de cursar un mínim de 60 crèdits compensadors de matèries troncals del grau d'Història, per a obtindre un total dels 240 ECTS (180 + 60 ECTS) exigits per a cursar estudis de postgraus oficials.
Criteris que es tindran en compte:
La història, pel seu pluralisme, la seua complexitat i la seua generalitat, constitueix una bona escola per a l’anàlisi de problemes socials a petita i gran escala: la formació d’historiador (no la simple possessió d’un grau en història) capacita en molts països per a un ampli ventall de tasques públiques i privades, forma especialistes en la gestió d’organitzacions i projectes complexos, en dotar els individus d’una capacitat analítica i heurística (en la doble accepció) que altres estudis més especialitzats no són capaços de transmetre.Titulaciones de acceso:
- Grau/Llicenciatura en Antropologia Social
- Grau/Llicenciatura en Comunicació Audiovisual
- Grau/Llicenciatura en Ciència Política i Gestió Pública
- Grau/Llicenciatura en Dret
- Grau/Llicenciatura en Economia
- Grau/Llicenciatura en Filologia
- Grau/Llicenciatura en Filosofia
- Grau/Llicenciatura en Història
- Grau/Llicenciatura en Història de l'Art
- Grau en Geografia i Ordenació del Territori
- Grau/Llicenciatura en Periodisme
- Grau/Llicenciatura en Publicitat i Relacions Públiques
- Grau/Llicenciatura en Sociologia
- Grau/Llicenciatura en Administració i Direcció d'Empreses
- Grau/Llicenciatura en Belles arts
- Grau/Llicenciatura en Humanitats
- Altres graus a decisió de la Comissió Acadèmica del Màster
Per a l'alumnat estranger l'acreditació del domini del castellà.
Altres - Adequació temàtica al programa formatiu. Per a això es tindrà en compte el títol previ amb el qual s'accedeix, prevalent la titulació en Història, oficial a Espanya o una altra expedida per una institució d'educació superior pertanyent a un altre Estat integrant de l'Espai Europeu d'Educació Superior que faculte en el mateix per a l'accés a ensenyaments de Màster. Es realitzarà una entrevista personal a tots els aspirants. 50%
Expedient - Qualificació mitjana obtinguda en la titulació que dóna accés al Màster 30%
Currículum - En el currículum es valorarà l'experiència professional, experiència investigadora, estades formatives a l'estranger, beques, coneixement acreditat d'idiomes 20%
El programa del màster va adreçat a estudiants provinents d’àrees de coneixement d’humanitats i ciències socials que hagen cursat estudis superiors de grau, llicenciatura o màster oficial; i té un interès especial per als titulats i titulades superiors amb els perfils següents: Història de l’Art, Història i Patrimoni, Història, Belles Arts, Comunicació Audiovisual, Humanitats, Filosofia, Filologia, Antropologia, Sociologia, Ciències de la Informació i Arquitectura. Igualment, pot ser d’interès per als diplomats i diplomades en Conservació i Restauració, Turisme i Biblioteconomia i Documentació.
També poden cursar aquest programa de màster altres titulats, especialment si es tracta de professionals autònoms del món de la cultura i de l’art, personal de les diferents administracions públiques (central, autonòmica o local), empresaris del sector turístic i personal ocupat en institucions privades que demostren experiència laboral en l’àmbit d’estudi, segons l’opinió de la comissió acadèmica del màster, i es troben en possessió d’un títol superior universitari.
Els estudiants procedents d’estudis de diplomatura han de cursar un mínim de 60 crèdits compensadors de matèries troncals del grau d’Història de l’Art per obtenir un total dels 240 ECTS (180 + 60 ECTS) exigits per a cursar estudis de postgraus oficials. Atesa l’especialització del màster i el seu clar perfil investigador, el tutor o la tutora assignat a cada estudiant, d’acord amb la comissió de coordinació acadèmica, li pot recomanar la realització de determinades assignatures del grau d’Història de l’Art per compensar les deficiències en certes matèries relaciones amb l’àrea de coneixement.
L’òrgan d’admissió és la comissió acadèmica de màster, que s’encarrega d’establir un barem de selecció de l’alumnat que tindrà en compte els criteris següents: