L’espècie va ser aïllada originalment del liquen Xanthoria parietina, de cridaner color ataronjat, recol·lectat a l’illa de Tabarca (Alacant). Trebouxia és el gènere de microalgues verdes més freqüent en els líquens a escala mundial, però bona part de la seua diversitat continua encara sense descriure formalment. La definició de T. tabarcae s’ha realitzat mitjançant un enfocament de taxonomia integradora que combina cultius de la microalga, anàlisi d’ADN i filogenètics (de la història evolutiva), microscòpia òptica, confocal i electrònica, així com estudis fisiològics.

El cep tipus es conserva en la Col·lecció d’Algues Simbiòtiques de la Universitat de València (ASUV), i garanteix que el material biològic que defineix la nova espècie quede disponible per a futures investigacions. ASUV constitueix l’únic recurs científic d’Espanya i un dels pocs del món especialitzat en el cultiu i manteniment de microalgues simbiòtiques.

Un dels aspectes més singulars del treball és que el procés de descripció científica es va traslladar també a les aules universitàries. Un total de 133 estudiants de grau de la Universitat de València van participar en una activitat dissenyada per a conèixer de primera mà com es descobreix, delimita, descriu i anomena una nova espècie. L’activitat va incloure formació sobre sistemàtica, taxonomia, nomenclatura i filogènia, a més de qüestionaris abans i després de l’experiència i la participació de l'estudiantat en l’elecció del nom científic.

Es van proposar cinc possibles noms per a la nova espècie i tabarcae, en referència a l’illa on es va recol·lectar l’exemplar del qual es va aïllar el cep tipus, va obtenir el 37,6 % dels 133 vots, i es va convertir finalment en el nom oficial. Els resultats van mostrar un impacte educatiu positiu: el 63 % de l’estudiantat va valorar amb 4 o 5 sobre 5 la millora de la seua comprensió del procés descriptiu d’espècies, i el 80 % va indicar haver adquirit coneixements sobre les línies d’investigació del professorat.

La iniciativa mostra com una investigació científica real pot incorporar la docència universitària, en convertir l'estudiantat en participant directe del procés científic. A més, “transmet un missatge especialment interessant per a la divulgació de la biodiversitat, ja que evidencia que encara hi ha espècies per descriure en el nostre entorn pròxim. Conèixer-les, anomenar-les i caracteritzar-les constitueix un pas fonamental per a comprendre i documentar la biodiversitat”, destaca Patricia Moya, professora i investigadora del Departament de Botànica i Geologia de la UV, que ha liderat l’estudi.

En la investigació també ha participat la catedràtica de Botànica Eva Barreno; els investigadors de l’Institut Universitari de Biotecnologia i Biomedicina (BIOTECMED) de la UV Salvador Chiva i César Bordenave; i el professor del Departament de Botànica i Geologia Isaac Garrido.

El treball ha sigut finançat pels projectes PROMETEU/2021/005 i CIPROM2024-044 (GVA), atorgats a Eva Barreno i Pedro Carrasco, i PID2021-127087NB-I00 (Ministeri de Ciència i Innovació), concedit a Isaac Garrido-Benavent. L’experiència docent associada va ser presentada prèviament en la 24a edició del Simposio Internacional de Botánica Criptogámica, celebrat a Pontevedra del 7 al 10 de juliol de 2025, i en la XI Jornada d’Innovació Educativa, celebrada el 15 de juliol de 2025 a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de València.

Referència de l’article:
Moya, P., Chiva, S., Gasulla, F., Camino, S., Bordenave, C., Barreno, E., i Garrido-Benavent, I. (2026). “From coasts to clades: Trebouxia tabarcae sp. nov. enhances the diversity of known lichen microalgae”. The Lichenologist. 1-13. https://doi.org/10.1017/S0024282926101546.