Els fòssils descoberts en el jaciment de La Piquera a Segòvia han permès identificar el representant més antic conegut d'un llinatge de jerbus africans. «El descobriment d'aquesta espècie confirma que va haver-hi almenys dues onades d'arribada de jerbus des de l’Àfrica a la península ibèrica durant la dessecació del Mediterrani», explica Pedro Piñero, investigador del Departament de Botànica i Geologia de la UV. «La primera va ser la de Protatera almenarensis, que, després de quedar aïllada a Mallorca, va donar lloc a un jerbu de gran mida. La segona correspon a  la de Debruijnimys primaevus, que acabem de descriure i que va romandre a la península fins a dos milions d'anys després que el Mediterrani tornara a omplir-se», destaca el coautor de l'estudi.

La presència d'aquest jerbu ancestral ofereix noves dades del citat moviment migratori i ha permès descriure i identificar amb precisió les formes primitives del gènere, ja que fins ara els fòssils més antics de Debruijnimys eren escassos i fragmentaris. La troballa aporta noves evidències sobre les migracions de mamífers (com ara macacos, camells, girafes i tortugues gegants) que van arribar des de l’Àfrica a Europa. «Entre els animals que van protagonitzar aquestes migracions es trobaven els jerbus, xicotets rosegadors adaptats a ambients àrids i semiàrids que actualment ocupen extenses regions de l’Àfrica, l’Orient Pròxim i l’Àsia», afegeix Jordi Agustí.

L'abundant col·lecció de restes recuperada en La Piquera aporta informació clau per a comprendre com es van expandir aquests rosegadors africans pel sud d'Europa i quines en van ser les primeres fases de l’evolució després que arribaren al continent. En l'estudi també han participat investigadors de la Universitat Complutense de Madrid, la Universitat d'Alcalá de Henares, l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, la Universitat Rovira i Virgili, el Museu Arqueològic i Paleontològic de la Comunitat de Madrid i l'Acadèmia Xinesa de Ciències.

El registre fòssil indica que aquests animals van estar àmpliament distribuïts per diferents regions d’Espanya. Se n'han trobat mig centenar de molars en jaciments de Granada, Alacant, València, Terol, Segòvia i la Regió de Múrcia. Aquestes troballes constitueixen el testimoniatge d'un moment clau de la història natural en el qual aquests viatges migratoris van transformar la biodiversitat.

Aquesta investigació s'ha finançat mitjançant el Ministeri de Ciència i Innovació, el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) i la Generalitat de Catalunya.

Referencia artícle: Agustí, J., Piñero, P., Blain, H-A., Martín-Perea, D., Sevilla, P., Laplana, C. (2026). A new species of gerbil (Gerbillidae, Rodentia, Mammalia) from the Early Pliocene of the Iberian Peninsula and its bearing on faunal dispersals during the Messinian (Late Miocene). Fossil Record. https://doi.org/10.3897/fr.29.190187