Aquest dispositiu ha sigut dissenyat amb l’objectiu d’oferir una solució eficient per a la canalització sanguínia en hemodiàlisi, eliminar la necessitat de puncions recurrents i suprimir el temps de maduració de les fístules arteriovenoses. A més, el seu disseny pretén millorar significativament la seguretat i eficàcia del procediment en minimitzar riscos d’infecció, trombosi i deformacions vasculars.

“Les fístules arteriovenoses radiocefàliques realitzades quirúrgicament permeten generar una estructura vascular accessible per a la punció en la vena i un alt flux sanguini per a completar amb èxit les sessions d’hemodiàlisis. No obstant això, les puncions repetides causen dolor i poden provocar complicacions físiques i psicològiques, a més d’afavorir l’engruiximent de la capa interna del vas sanguini punxat (hiperplàsia neointimal), i provocar l’estrenyiment o eixamplament de manera anormal del vas (estenosi o aneurismes), cosa que pot portar al fracàs de l’accés vascular”, explica Valeriano Caballero Varón, investigador principal del projecte des de la Universitat de València.

“Aquest dispositiu consisteix en un sistema universal de canalització sanguínia que garanteix un flux homogeni, continu i ordenat. El seu disseny s’ha realitzat amb la intenció d’eliminar la necessitat de puncions repetitives, reduir els temps de maduració, minimitzar complicacions vasculars i optimitzar els temps de diàlisis”, afegeix l’investigador.

Aquest innovador desenvolupament pot representar un gran avanç en l’àmbit de l’hemodiàlisi i obri noves oportunitats en el camp de l’accés vascular, els implants mèdics i el tractament de malalties cròniques com la diabetis i el càncer. La seua aplicació podria estendre’s a transfusions i extraccions sanguínies contínues, així com al seu ús com a reservori en pacients sotmesos a quimioteràpia i beneficiar un ampli nombre de persones.

Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i la Societat Internacional de Nefrologia (ISN), aproximadament el 10% de la població mundial (850 milions de persones) pateix una malaltia renal greu. En aquests casos, una vegada diagnosticada la insuficiència renal crònica, els pacients només tenen dues opcions: el trasplantament renal o l’accés vascular per a ser sotmesos a diàlisi. L’estratègia predominant en aquests procediments continua sent la premissa “fístula primer, catèter com a última opció”.

Avaluació en entorns controlats

El desenvolupament del dispositiu ha sigut avaluat en entorns controlats in silico i in vitro, utilitzant tecnologia avançada com a programari de simulació computacional, impressió 3D i una màquina peristàltica de perfusió extracorpòriaStöckert S5 a l’Hospital Clínic Universitari de València.

En el desenvolupament del dispositiu han participat, a més de Valeriano Caballero Varón; José Ángel Bahamonde Romano, cap de la Secció de Cirurgia Cardiovascular de l’Hospital Clínic Universitari de València; José Luis García Giménez, coordinador del Grup d’Investigació en Epigenòmica i Epigenètica Translacional d’INCLIVA i professor del Departament de Fisiologia de la Universitat de València; i Pascual Medina Bessó, professor de la Universitat de València i director de la Unitat Central d’Investigació de Medicina (UCIM).

Amb l’objectiu d’accelerar la seua arribada al mercat, el projecte està obert a inversió privada i col·laboracions estratègiques que contribuïsquen a la seua configuració com un dispositiu mèdic d’acord amb la normativa europea.

Peu de fotografia annex:

• Dispositiu per a hemodiàlisi en pacients amb insuficiència renal crònica.