“Les empreses tenen l’obligació legal d’establir mesures que protegisquen la salut mental dels seus treballadors durant l’activitat laboral. Que les empreses comencen a realitzar voluntàriament plans de salut mental és la millor manera de demostrar el seu compromís amb la salut dels seus treballadors i els permetrà atraure talent”, destaca Adrián Todolí, professor del Departament de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat de València i director de l’informe Salud mental y prevención de riesgos laborales. Guía para la elaboración de planes de salud mental en las empresas.

En el treball també han participat les professores Ana Belén Muñoz (Universitat Carles III de Madrid) i Paula López (Universitat de València), i el document s’ha elaborat en col·laboració amb la Secretaria de Salut Laboral d’UGT-PV. En la jornada participen, a més d’Adrián Todolí, la vicerectora d’Innovació i Transferència de la Universitat de València, Rosa Donat; Marisa Baena, vicesecretària general i de Polítiques Públiques, de Salud Laboral, Cooperació i Medi Ambient d’UGT-PV; Patricia Ruiz, secretària confederal de Salut Laboral d’UGT; Bartolomé Pérez, director general de Salud Mental i Addiccions de la Generalitat Valenciana; i el director general de Treball i director de l’Institut Valencià de Seguretat i Salut en el Treball (Invassat), Andrés Lluch. “La salut mental és una de les grans qüestions del nostre temps”, ha destacat Rosa Donat sobre la necessitat d’aquest informe, que ha emmarcat en el context “d’un entorn econòmic exigent”.  

En concret, l’estudi aborda els problemes de salut mental derivats del treball des d’una perspectiva jurídica i de prevenció de riscos laborals. Per a això, analitza les obligacions legals vigents en matèria de protecció de la salut mental en l’entorn laboral i formula propostes per a reforçar la seua integració en les empreses. Els autors de l’informe aposten per l’elaboració de plans de salut mental tant en empreses com en administracions públiques i detallen algunes indicacions per a la seua preparació.

Els plans de salut mental són un conjunt d’estratègies, polítiques, programes i accions destinades a promoure, prevenir, detectar i abordar de manera integral els problemes de salut mental en el treball. Entre els seus beneficis, redueixen el nombre de baixes per problemes de salut mental, cosa que millora l’estabilitat de les organitzacions i redueix uns costos que ascendeixen per a les empreses espanyoles a 339 milions d’euros anuals. Al seu torn, incrementen la productivitat, ja que en trobar-se en un entorn saludable, els treballadors milloren el seu acompliment, eficàcia i eficiència, a més d’atraure i retenir talent. Això desemboca en una reputació empresarial enfortida i una reducció de la rotació, amb menor freqüència d’absències no planificades.

Així mateix, en l’informe Salud mental y prevención de riesgos laborales es plantegen mesures addicionals perquè es puguen implantar en les empreses i millorar les condicions psicològiques del seu personal. Entre aquestes destaquen la implementació de mesures per a reduir el nivell d’estrès associat a exigències excessives, el reconeixement d’algun grau d’autonomia a les persones treballadores o l’establiment d’alertes primerenques d’augment de l’estrès a nivells perillosos.

Prevenció i alertes per assetjament

L’informe liderat per Adrián Todolí recomana el reforç de la prevenció i el desenvolupament de sistemes d’alertes per assetjament, a més de l’avanç cap a models de gestió en què els rols i les responsabilitats queden tan delimitats com siga possible. El document inclou recomanacions sobre com realitzar diagnòstics psicosocials efectius, quines eines utilitzar i com avaluar l’impacte de les accions aplicades. A Espanya les baixes per aquests motius han augmentat un 17,36% entre 2015 i 2021, mentre que a escala europeu l’estrès laboral és una de les principals causes d’incapacitat temporal.

A més, aquestes baixes solen ser prolongades, i això agreuja encara més el seu impacte econòmic i organitzatiu, fins a tal punt que es calcula que aquest fenomen també contribueix a una cinquena part de la rotació de personal. Aquest fenomen, l’informe el qualifica com una “nova pandèmia de salut mental”, derivada de canvis estructurals com la digitalització, la sobrecàrrega de treball o la falta d’autonomia en l’entorn laboral, i per això insta les empreses a actuar en matèria de protecció.

Referència:

Adrián Todolí, Paula López, Ana Belén Muñoz. Salud mental y prevención de riesgoslaborales. Guía para la elaboración de planes de salud mental en las empresas.UGT-PV (2025). https://saludlaboralugtpv.es/salud-mental-y-prevencion-de-riesgos-laborales-guia-para-la-elaboracion-de-planes-de-salud-mental-en-las-empresas/  

Peus de fotografia annexos:

• D’esquerra a dreta: Andrés Lluch, Bartolomé Pérez, Marisa Baena i Adrián Todolí, aquest matí.
• Taula amb la presentació de la jornada. D’esquerra a dreta: Rosa Donat, Patricia Ruiz i Andrés Lluch.
• Adrián Todolí i Paula López, investigador i investigadora de la Universitat de València del Departament de Dret del Treball i de la Seguretat Social.