El treball, publicat en la revista “The Spanish Journal of Psychiatry and Mental Health”, és un dels primers estudis longitudinals que, després d’una gran inundació, analitza específicament l’evolució de persones amb psicosis.

La psicosi és un trastorn mental en el qual la persona perd el contacte amb la realitat, en major o menor grau, podent presentar deliris, al·lucinacions o pensament desorganitzat. Pot aparèixer en malalties com l’esquizofrènia, el trastorn esquizoafectiu, alguns episodis greus del trastorn bipolar o de la depressió, i també es pot associar al consum de substàncies.

“Es constata que en les persones amb psicosis que vivien en zones no afectades, aquests símptomes van disminuir durant el seguiment. En concret, la puntuació mitjana de símptomes negatius va passar de 14,5 a 15,7 en el grup exposat, mentre que va disminuir de 15,2 a 13,9 en el grup no exposat”, explica Pilar Sierra, professora del Departament de Medicina de la UV i participant en la investigació.

Els símptomes negatius estan estretament relacionats amb el funcionament quotidià i la qualitat de vida. L’aïllament social, la pèrdua de motivació i la dificultat per a iniciar activitats poden fer especialment difícil la recuperació després d’una catàstrofe.

Un altre dels resultats rellevants de l’estudi liderat per Pablo Navalón, investigador de l’Hospital Universitari i Politècnic La Fe de València i professor associat del Departament de Medicina de la UV, ha sigut que la intensitat dels símptomes posttraumàtics després de la dana va ser el principal factor associat a l’empitjorament dels símptomes negatius. En aquest sentit, per cada punt addicional en la puntuació de símptomes posttraumàtics, el canvi en els símptomes negatius va augmentar 0,36 punts, fins i tot tenint en compte variables com l’edat, el sexe, el nivell de risc psicòtic i els antecedents de trauma.

Cal destacar que l’efecte observat es va concentrar especialment en els símptomes negatius, mentre que no es van trobar diferències en l’evolució dels símptomes positius (al·lucinacions, deliris), la simptomatologia depressiva o l’ansietat entre les persones amb psicosis de zones afectades i no afectades.

Aquestes conclusions del treball, en el qual també ha participat l’Institut de Salut Carles III, suggereixen que no és únicament l’exposició física a una catàstrofe el que determina l’evolució d’una persona amb psicosi, sinó també com respon psicològicament a l’esdeveniment traumàtic.

Els resultats, segons Antonio Jovaní, primer signant de l’article i investigador de l’Hospital Universitari i Politècnic La Fe de València, posen de manifest la importància de mantindre el seguiment de les persones amb trastorns psicòtics després de grans desastres naturals, parant atenció específica als símptomes relacionats amb el trauma i garantint la continuïtat de les cures de salut mental.

A més, suggereixen desenvolupar respostes davant catàstrofes que tinguen en compte les persones amb trastorns mentals greus, especialment quan les inundacions o altres desastres interrompen les seues rutines, la seua xarxa social o l’accés habitual als serveis sanitaris.

Metodologia

La investigació va seguir 63 persones amb psicosi establida o amb un estat mental d’alt risc (EMAR) de desenvolupar psicosi: 34 vivien en municipis afectats per les inundacions i 29 en zones no afectades. A més, es van comparar els seus resultats amb els de 30 persones sense trastorns psiquiàtrics que també residien en zones inundades.

Referència article: Jovani A, Navalon P, Adriasola A, Almansa B, Dominguez A, Luna L, Benavent P, Catalan A, Sierra P & Blanco AG. «Effects of the October 2024 Flood in Valencia on Subjects with Psychotic Spectrum Disorders: A Follow-Up Study», Spanish Journal of Psychiatry and Mental Health (2026), doi: https://doi.org/10.1016/j.sjpmh.2026.05.001