Els primers resultats evidencien per primera vegada, de manera sòlida, que aquesta estratègia combinada és eficaç per a reduir el risc de desenvolupar diabetis tipus 2. PREDIMED-Plus és un assaig clínic multicèntric espanyol finançat amb més de 15 milions d’euros a través de diferents convocatòries, però amb aportació majoritària de l’ISCIII i el Consorci CIBER, que ha seguit durant sis anys milers de persones en tot Espanya. CIBER, dependent del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, reuneix els grups d’investigació d’excel·lència d’Espanya en diverses àrees, amb l’objectiu de fomentar la investigació de qualitat en biomedicina i salut.

La diabetis tipus 2, una malaltia crònica que deteriora seriosament la salut i la qualitat de vida, ha experimentat un notable increment en els últims anys, en paral·lel amb l’epidèmia de l’obesitat. Per això, aquest treball ha buscat impulsar estratègies accessibles i sostenibles enfocades a la prevenció.

L’estudi PREDIMED (Prevenció amb Dieta Mediterrània), més de dues dècades actiu, ja havia demostrat que una dieta mediterrània suplementada amb oli d’oliva verge extra o fruita seca reduïa la incidència de diabetis en un 30% en comparació amb una dieta baixa en greixos. No obstant això, aquesta reducció es va observar amb una disminució a penes perceptible del pes corporal.

A partir d’aqueix coneixement, l’estudi PREDIMED-Plus va plantejar una intervenció sobre l’estil de vida més intensiva, amb l’objectiu d’avaluar si podria aportar beneficis addicionals davant una altra mena d’estratègies menys intensives. Aquesta estratègia es basa en la pèrdua de pes mitjançant una dieta mediterrània lleugerament hipocalòrica —rica en fibra i de baix índex glucèmic— combinada amb la promoció de l’activitat física i suport conductual.

L’estudi ara publicat va incloure 4.746 participants d’entre 55 i 75 anys amb sobrepès o obesitat i síndrome metabòlica i que no patien malalties cardiovasculars ni diabetis a l’inici. Els participants van ser assignats a l’atzar (50% de probabilitat) a un dels dos següents programes: un enfocat a seguir la dieta mediterrània (sense promocionar activitat física ni perseguir una reducció calòrica de la dieta), i un altre de conductual, enfocat a aconseguir una pèrdua de pes mitjançant una dieta mediterrània reduïda en calories (amb una reducció planificada de 600 quilocalories diàries), i major activitat física.

Després de 6 anys de seguiment, es va observar que els participants sense diabetis a l’inici assignats al grup d’intervenció intensiva (dieta mediterrània i activitat física) van mostrar una major adhesió a la dieta mediterrània, van augmentar la seua activitat física, van perdre més pes, i van necessitar menys medicaments per al control de la seua glucosa durant el seguiment una vegada diagnosticats de diabetis.

A més, el risc absolut de desenvolupar diabetis va ser del 12% (349 casos) en aquells participants que van seguir només la dieta mediterrània, davant el 9,5% (280 casos) d’aquells assignats a la intervenció intensiva. Aquesta última estratègia va reduir en un 31% els nous casos de diabetis en comparació amb la dieta mediterrània sense restricció calòrica ni recomanacions d’exercici.

L’equip d’investigació conclou que els aliments i nutrients que componen la dieta mediterrània “actuen de manera sinèrgica a través de diferents mecanismes implicats en la diabetis tipus 2, com ara reduir la resistència a la insulina, la inflamació i l’estrès oxidatiu. Aquests efectes es veuen potenciats per l’activitat física i la pèrdua de pes. A més, com que es tracta d’una dieta saborosa, sostenible i culturalment acceptada, pot convertir-se en una estratègia ideal a llarg termini per a la prevenció de malalties cardiometabòliques”.

Referència:

Miguel Ruiz-Canela, Dolores Corella, Miguel Ángel Martínez-González, et al. Comparison of an Energy-Reduced Mediterranean Diet and Physical Activity Versus an Ad Libitum Mediterranean Diet in the Prevention of Type 2 Diabetes: A Secondary Analysis of a Randomized Controlled Trial. Ann Intern Med. [Epub 26 August 2025]. doi: 10.7326/ANNALS-25-00388