Lema: Coneix, cuida i protegeix el teu riu
Presentació del projecte al professorat de Secundària.pdf
ANTECEDENTS I PRESENTACIÓ DEL PROJECTE
El riu Palància és un sistema fluvial mediterrani amb una conca de més de 976 km2 que naix a El Toro i desemboca als termes municipals de Sagunt i Canet d'en Berenguer. Encara que presenta un règim fluvial de circulació contínua a la capçalera, a partir de Sot de Ferrer només porta aigua amb pluges de certa importància. Això fa que la desembocadura siga seca la major part del temps i que, tant a Sagunt com a Canet d’en Berenguer, la percepció del llit com a riu estiga bastant desvirtuada. Si hi afegim el fort caràcter industrial de la població del Port de Sagunt, entendrem que la ciutadania estiga més desvinculada del riu que en uns altres trams (de major tradició agrícola).
Aquest “viure d’esquena al riu” ha comportat una agressió contínua al territori fluvial a causa de l'ocupació indiscriminada del seu espai, l'extracció d'àrids, l'abocament de fem, etc.
Tot i això, el riu constitueix un espai verd d'inestimable importància ecològica per a l'entorn que cal reivindicar. Fins a l'actualitat, cap dels plans de restauració de la desembocadura que s'han dut a terme han resultat efectius, en gran part per la inadequació de les mesures aplicades, fet que evidencia un gran desconeixement de la dinàmica fluvial. Caldria afegir-hi, a més, la pròxima instal·lació de la firma Volkswagen a Sagunt i la important demanda de sòl artificial que això ha d’implicar per a cobrir funcions urbanístiques, industrials i logístiques.
Arribats en aquest punt, és fonamental disposar d’una bona ordenació territorial que assegure la pervivència dels espais naturals lligats al riu, ja que constitueix el gran pulmó verd de la zona, a més d'un factor important de risc d'inundació al qual convé adaptar-se. En aquest sentit apunten la majoria de les estratègies mediambientals actuals, tant a escala internacional com nacional i autonòmica: Agenda 2030, Objectius de Desenvolupament Sostenible, Pacte Verd Europeu, Estratègies d'Adaptació al Canvi Climàtic, etc.
Tanmateix, aquest procés de bones pràctiques s’ha de recolzar en una base social sòlida que partisca de la participació ciutadana. I el primer pas consisteix a formar i informar la població sobre el funcionament del riu, sobre les seues potencialitats, sobre la seua faceta de recurs i de risc, sobre l'oportunitat que s'obri en aquests moments de deixar de viure d'esquena al riu i d’incloure'l en la nostra vida. El primer pas per a protegir-lo és conèixer-lo i el segon és cuidar-lo.
En aquest sentit, des d'associacions locals ecologistes (Acció Ecologista Agró) i culturals (Nautilus), en col·laboració amb l'Ajuntament de Sagunt (Casal Jove), s'han dut a terme recentment diverses iniciatives de conscienciació, sota el lema general Quin Palància volem?, en les quals van col·laborar membres de la Universitat de València i de la Direcció General d'Ordenació Territorial de la Generalitat Valenciana.
Aquestes iniciatives van tenir una àmplia resposta social en els diferents rangs de l'edat adulta, però un escàs ressò entre els joves, malgrat que una de les activitats es va realitzar des del Casal Jove, amb personal docent de la Universitat i dirigida expressament a aquesta franja d'edat.
A partir d'aquests resultats, aquest projecte sorgeix per la necessitat d'arribar als joves i incloure'ls en el procés de comunicació. Tenint en compte que els canals habituals d'explicació (xarrades, excursions pel riu) no van resultar prou eficients, el projecte proposa una prova pilot en què, en col·laboració amb els centres educatius, es combinen els recursos docents d'aula amb la participació a través de xarxes socials.
