"Mediterrani: l'última crida" podrà visitar-se del 16 de setembre al 7 d’octubre a la Sala Tossal del Centre Internacional de Gandia després d’haver passat pel Centre Cultural Mario Monreal de Sagunt
La Universitat de València porta a Gandia ‘Mediterrani: l’última crida. Crisi climàtica, emergència i acció/adaptació’, una exposició que aborda els efectes del canvi climàtic sobre el territori mediterrani i planteja les principals mesures necessàries per avançar cap a societats més resilients. La mostra podrà visitar-se del 16 de setembre al 7 d’octubre a la Sala Tossal del Centre Internacional de Gandia.
La proposta, que ja ha passat pel Centre Cultural Mario Monreal de Sagunt continua així el seu recorregut pel territori valencià. Concebuda com una exposició “viva i en moviment”, la iniciativa pretén acostar el coneixement científic i la reflexió sobre l’emergència climàtica tant a la comunitat universitària com al conjunt de la ciutadania.
‘Mediterrani: l’última crida’ està directament vinculada al llibre Canvi Climàtic: Evidències Científiques, editat per Publicacions de la Universitat de València, que recull les aportacions de la I Conferència d’Experts sobre Canvi Climàtic i Territori al Mediterrani Ibèric, organitzada per la Càtedra de Canvi Climàtic, Territori i Riscos Ambientals al Mediterrani de la Universitat de València. La mostra està comissariada pel professor Javier Serrano i organitzada pel Vicerectorat de Cultura, Esports i Vincle Social, a través del programa Universitat i Societat, en col·laboració amb el Rectorat i la Càtedra de Canvi Climàtic, Territori i Riscos Ambientals al Mediterrani.
Un Mediterrani especialment vulnerable
L’exposició parteix d’una realitat: la conca mediterrània és una de les regions més vulnerables als efectes del canvi climàtic. En el cas del Mediterrani ibèric, la temperatura de les aigües ha augmentat 1,5 °C en els últims 40 anys, un increment que contribueix a intensificar determinats episodis extrems.
La DANA d’octubre de 2024 i els incendis forestals de l’estiu de 2025 constitueixen, en aquest sentit, dos exemples de fenòmens que posen de manifest la vulnerabilitat del territori davant d’un clima canviant. Les precipitacions torrencials associades a la DANA, amb acumulacions superiors als 600 litres per metre quadrat en menys de 48 hores en alguns punts, van evidenciar la necessitat de revisar la gestió de l’aigua, els sistemes d’alerta i l’ordenació del territori. Els incendis, per la seua banda, mostren la combinació entre sequera, calor extrema, aridificació i vulnerabilitat dels ecosistemes.
Aigua: entre les inundacions i les sequeres
El primer mòdul se centra en la intensificació del cicle hidrològic i en la doble realitat mediterrània de l’aigua: l’excés i el dèficit, remarcant la necessitat de reforçar la informació i l’educació de la ciutadania sobre els riscos d’inundació i sequera, millorar les xarxes de dades en temps real i integrar les alertes meteorològiques i hidrològiques.
Entre les propostes destaca també la implantació de solucions basades en la natura, que permeten recuperar espai per als rius i les conques, afavorir la recàrrega natural i reduir l’energia de les crescudes.
Foc: gestionar el territori per reduir el risc
El bloc dedicat als incendis forestals planteja que la prevenció ha de començar abans que es produïsca l’incendi. Per això proposa millorar la cartografia de vulnerabilitat, crear paisatges multifuncionals que combinen boscos, cultius i espais oberts, gestionar la biomassa i fomentar sistemes agroforestals i silvopastorals.
La mostra defensa també la integració del risc d’incendi en la planificació territorial i urbanística, especialment en les zones d’interfície entre espais urbans i forestals, així com el desenvolupament d’infraestructures resilients i solucions basades en la natura. La implicació de les comunitats locals i l’educació en prevenció són altres dels elements assenyalats.
Aire i terra: adaptar ciutats, turisme i territoris rurals
L’exposició aborda igualment els efectes de l’augment de les temperatures, les onades de calor i els processos de desertificació i degradació del territori. Entre les mesures proposades figuren la creació de xarxes de refugis climàtics, la renaturalització de les ciutats i la consolidació de corredors verds amb vegetació autòctona.
El turisme és un altre dels sectors analitzats. La proposta passa per adaptar les polítiques turístiques a la nova realitat climàtica, diversificar l’oferta, evitar la concentració d’activitats durant els episodis de calor extrema, potenciar els productes de proximitat i afavorir la desestacionalització.
Institucions i ciutadania: una resposta compartida
La crisi climàtica també planteja un repte de governança. L’exposició defensa una major coordinació entre les diferents administracions i entre les diverses àrees de les polítiques públiques —territori, medi ambient, aigua, mobilitat o usos del sòl—, així com un reforç de les capacitats locals per anticipar-se als riscos i actuar davant les emergències.
Entre altres mesures proposa crear espais de cooperació interadministrativa, impulsar laboratoris de gestió de crisis i reforçar la planificació a escala metropolitana.
La ciutadania ocupa també un paper central. La mostra reivindica una comunicació climàtica basada en l’evidència científica, accessible i adaptada als diferents públics, així com una major participació ciutadana en la presa de decisions. Entre les propostes figura la creació d’una plataforma col·laborativa que connecte institucions científiques, administracions, mitjans de comunicació, organitzacions socials i ciutadania, i que facilite tant l’accés a informació fiable com la participació en les estratègies d’adaptació.
Mesures urgents
La mostra es tanca amb un apartat específic de mesures urgents davant els esdeveniments extrems. Entre les propostes hi ha la revisió de la cartografia oficial de perillositat, la paralització de projectes urbanístics en zones amb risc d’inundació fins a una nova avaluació adaptada a l’actual context climàtic i la millora dels sistemes d’alerta primerenca.
També es planteja revisar el planejament urbanístic dels municipis del litoral mediterrani per adaptar-lo a la nova realitat climàtica i evitar que les mesures de protecció davant les inundacions acaben generant nous espais urbanitzables en zones de risc.
En aquest sentit, el missatge final de l’exposició és clar: la crisi climàtica no és només una qüestió ambiental, sinó també un problema de seguretat humana, social i econòmica, i exigeix combinar coneixement científic, planificació territorial, coordinació institucional i participació ciutadana.
Ciència i divulgació a través de la il·lustració
Un dels elements diferencials de la mostra és la combinació entre coneixement científic i llenguatge visual. L’exposició compta amb la participació dels il·lustradors i il·lustradores valencians Tres Voltes Rebel, Rosa Deltoro, Ana Esmu, Marta Contel, David González i Pablo Caracol, que han contribuït a transformar els continguts científics en una proposta accessible per a públics diversos.
La iniciativa també compta amb la participació del Centre Ocupacional de Xirivella, responsable de l’elaboració de les peces ceràmiques que acompanyen la mostra.
‘Mediterrani: l’última crida. Crisi climàtica, emergència i acció/adaptació’ està organitzada pel Vicerectorat de Cultura, Esports i Vincle Social, amb la col·laboració de la Diputació de València, Caixa Popular i el Centre Ocupacional de Xirivella.
