Qualsevol estudi que pretenga considerar els hàbits i les pràctiques culturals de la població gran es veu obligat a iniciar-se amb una breu anàlisi demogràfica i una reflexió sobre el paradigma des del que entenem la vellesa que ens aproxime a conèixer al públic al que ens dirigim, en tant que les polítiques públiques destinades a la gent gran no només es configuren sobre la base de les seves necessitats, sinó que estan estretament relacionades amb les condicions estructurals de cada societat. Disposar d’aquesta informació permet comprendre com s’implementen les polítiques i programes culturals i, en cas que fora pertinent, a la seua reorientació.