|
Amb motiu del 30 de març, dia
internacional Zero residus, rebem una consulta d'última hora d'un organisme
internacional de si disposàvem d'alguna campanya específica per a compartir
en xarxes eixe dia en UVsostenibilitat. No disposàvem, però donat l'esforç
que s'està fent des del Grup de Treball de Gestió de residus, del projecte
de mesurament de residus en cafeteries i les campanyes generals per a
reduir els residus tant en cafeteries com en els centres en general,
convenim a aprofitar eixa informació i generar una micro campanya,
recorrent per a la generació de les imatges a la Intel·ligència Artificial.
Hem assistit a cursos per a
conéixer ferramentes i fer ús d'elles, cursos impartits pel Servici de
Formació Permanent i Innovació Educativa. No obstant això, l'alt impacte
energètic i ambiental de la Intel·ligència Artificial així com el degut
rigor en la producció de contingut de la Universitat, ha fet que limitàrem
el seu ús a la correcció o traducció de textos a través d'aplicacions
intermèdies (és a dir, traductors com Salt, que usen la intel·ligència
artificial). Hem de tenir en compte cap a on anem mirant els cursos de
formació del Pla de formación de Personal que inclou 4 cursos
d’intel·ligència artificial per alicar en el joc de treball.
Les imatges de la campanya, es
van enviar en el butlletí anterior i s'inclouen en este. Hem rebut algun
comentari en xarxes per recórrer a la Intel·ligència Artificial per a
generar estes imatges, que es ve a sumar a la nostra reticència inicial. És
per això que en el butlletí de hui incloem una enquesta per a conéixer la
vostra opinió sobre l'ús o no ús que UVsostenibilitat ha de fer de la
Intel·ligència Artificial i enllacem a alguns articles d'interés per a
posar en relleu l'impacte ambiental que té el seu ús. Serà un debat que
continuarà en pròximes edicions.
Ús d’Intel·ligència Artificial en
UVsostenibilitat
Ús
d'Intel·ligència Artificial en la comunicació de sostenibilitat
Baix, les imatges generades
per intel·ligència artificial per a la campanya
Zero Residus
Escala global del
malbaratament
Prop d’un terç de tots els
aliments produïts cada any per al consum humà —aproximadament 1,3 mil
milions de tones— es perden o es malgasten, segons un estudi
encarregat per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i
l’Alimentació (FAO) de 2011.
Els consumidors i minoristes
dels països industrialitzats malgasten unes 222 milions de tones d’aliments
cada any, principalment perquè llancen menjar perfectament comestible. Les
fruites i les verdures són els productes amb majors índexs de malbaratament.
El consumidor mitjà d’Europa i
Amèrica del Nord malgasta entre 95 i 115 quilograms d’aliments a l’any,
mentre que els seus homòlegs de l’Àfrica subsahariana, el sud d’Àsia o el
sud-est asiàtic només en malgasten entre sis i 11 quilograms.
Hàbits que generen residus
Per a una gran part de la
població mundial, el malbaratament d’aliments s’ha convertit en un costum:
comprar més menjar del que necessitem als mercats, deixar que les fruites i
hortalisses es facen malbé a casa o servir racions més grans del que podem
menjar.
Impacte ambiental
Aquestes pràctiques sotmeten
els nostres recursos naturals a una major pressió i perjudiquen el medi
ambient. Quan malbaratem aliments, també malbaratem el treball, l’esforç,
la inversió i els recursos preciosos (com ara aigua, llavors, pinsos, etc.)
emprats en la seua producció, sense oblidar els recursos utilitzats en el
seu transport i elaboració. En resum, el malbaratament alimentari augmenta
les emissions de gasos d’efecte hivernacle i contribueix al canvi climàtic.
Pèrdues al llarg de la
cadena alimentària
És un problema de gran
magnitud. De fet, a escala mundial es perden o es malgasten cada dia tones
d’aliments comestibles. Només entre la collita i el nivell minorista es
perd prop del 14 % del total d’aliments
produïts al món. També es malgasten quantitats enormes d’aliments en
l’àmbit minorista o del consumidor.
La part dels aliments que es
perd des de la collita fins al nivell minorista (excloent-lo) es coneix com
a pèrdua d’aliments. La part que es malgasta en el nivell minorista o del
consumidor s’anomena malbaratament d’aliments. Aquesta distinció permet abordar
les causes profundes del problema, en la solució del qual poden contribuir
actors de tota mena, des d’agricultors i productors fins a clients i
propietaris de botigues.
Un repte global urgent
Reduir la pèrdua i el
malbaratament d’aliments és essencial en un món on milions de persones
passen fam cada dia.
Us animem a ser #FoodHeroUV
Depén de nosaltres canviar els
nostres costums perquè no malbaratar aliments es convertisca en una manera
de viure.
Compromís de la Universitat
de València
En la Universitat de
València estem compromesos amb una alimentació saludable i sostenible i una
disminució dels residus i el desaprofitament alimentari. Hem
introduït clàusules
de les licitacions de les cafeteries apostant
per productes frescos i de proximitat, més productes ecològics, més fruita
i verdura, menys carn, eliminació de les botelles de plàstic, reducció i
separació de residus i hem introduït el café i altres productes de comerç
just. També volem que la comunitat universitària reflexione sobre sobre el
desaprofitament i els residus que genera. Hi ha accions senzilles com no
agafar el pa si no ens el menjarem, ajustar la guarnició, ajustar la ració
al que realment mengem i fixar-nos en els residus que generarem si dubtem
entre un plat o un altre. També en els residus que generem si menjem a la
cafeteria o amb menjar envasat de supermercat.
També hem publicat el
llibre Residuos:
¿Un planeta de usar y tirar? | Publicacions de la Universitat de València
Dia
Zero Residus
Mesures de la FAO senzilles que es poden
adoptar per restablir la connexió amb els aliments
- Adopta una dieta més
saludable i sostenible La
vida va de pressa i pot ser complicat preparar menjars nutritius, però
no cal que siguen elaborats. A Internet hi ha moltes receptes
saludables i ràpides per compartir amb família i amistats.
- Compra només allò que
necessites Planifica els teus menjars. Fes una llista de la compra i respecta-la per
evitar compres impulsives. Malbarataràs menys menjar i estalviaràs
diners.
- Tria fruites i
hortalisses “lletges” No jutges els aliments per l’aspecte. Moltes fruites i verdures es llancen per tindre
colps o formes estranyes, però el sabor és el mateix. La fruita molt
madura és perfecta per a batuts, sucs o postres.
- Emmagatzema
els aliments amb seny Posa els productes més antics davant i els nous
darrere. Utilitza recipients hermètics i tanca bé els paquets per
evitar insectes.
- Comprén l’etiquetatge
dels aliments “Consum preferent” no és el mateix que “caducitat”.
Molts aliments són segurs després
del consum preferent, però no després de la caducitat. Revisa també si
porten greixos trans, conservants o sucres/sals afegits.
- Comença per porcions
menudes Servix racions més
xicotetes a casa o compartix plats grans al restaurant.
- Aprofita les
sobres Congela-les o reutilitza-les en altres menjars. Les sobres poden convertir-se en nous plats
deliciosos.
- Dona ús als residus
alimentaris En lloc de
tirar-los, fes compost. Ajudaràs a enriquir el sòl i reduiràs la teua
petjada de carboni.
- Respecta els
aliments Torna a connectar
amb el seu valor coneixent com es produeixen. Llig sobre producció
alimentària i coneix agricultors locals.
- Dona suport als
productors locals Comprar
productes de proximitat ajuda les famílies agricultores i redueix la
contaminació del transport.
- Protegeix les poblacions
de peixos Opta per espècies
abundants com la cavalla o l’areng, i evita les sobreexplotades com el
bacallà o el tonyina. Busca certificacions de pesca sostenible.
- Utilitza menys
aigua L’aigua és essencial per produir aliments. Reduir el malbaratament alimentari també estalvia
l’aigua emprada en la seua producció. Repara goteres i tanca l’aixeta
mentre et rentes les dents.
- Mantín nets els sòls i l’aigua Residus com piles, pintures, mòbils,
medicaments o productes químics no s’han de tirar al fem normal: poden
contaminar el sòl i l’aigua.
- Menja més llegums i
verdures Intenta fer almenys
un àpat setmanal basat en llegums o cereals antics com la quinoa.
- Compartir és cuidar Dona aliments que d’altra manera es farien malbé.
Aplicacions i iniciatives locals permeten compartir excedents entre
veïns i comerços
Dia
Zero Residus
Objetivo Planeta ¿Son Sostenibles los centros
de datos? RTVE
Els centres de dades
consumixen gran quantitat d'electricitat i aigua. Les grans tecnològiques
posen el seu focus a Espanya. Hui parlem de l'impacte ambiental dels
centres de dades. És possible una Intel·ligència Artificial sostenible? Són
possibles els centres de dades sostenibles? Per què Espanya s'ha convertit
en el lloc favorit de les grans tecnològiques? Totes estes preguntes li les
fem als nostres convidats: Lucía Ortiz de Zárate, Professora de la
Universitat Autònoma de Madrid; Cefe López, Professor d'Investigació
ICMM-CSIC; i Ana Valdivia, Professora d'IA en la Universitat d'Oxford.
Objetivo
Planeta - Son sostenibles los centros de datos
Objetivo Planeta. Divendres a
les 16:30 hores en elcanal 24h i en RTVE Play tots els episodios.
Pot la IA ser pitjor per al planeta que les
maratons de sèries?
La creixent integració de la
intel·ligència artificial (IA) en diversos aspectes de la vida moderna ha
suscitat un intens debat sobre la seua sostenibilitat ambiental en
comparació amb altres tecnologies digitals ja establides.
Fa unes setmanes, i amb el llançament
del nou generador d'imatges per part de l'empresa OpenAI, vivim una febra
per crear fotografies en l'estil de Studio Ghibli. Esta febra també va
tindre un efecte col·lateral: la gent va començar a preguntar-se quanta
aigua consumia esta pràctica.
Quanta aigua s'està bevent
la IA?
Generar una imatge amb IA consumix entre 5 i 50 litres d'aigua, la qual
cosa equival a la ingesta d'aigua d'una família en un dia. El consum
d'aigua ve donat per la necessitat de refrigerar els centres de dades, que
tenen potents xips que se sobrecalfen amb esta mena de tasques.
A més del consum d'aigua,
també existix preocupació pel consum energètic d'esta tecnologia i la seua
petjada ambiental. Ja en 2019, un estudi ens alertava que l'entrenament
d'un model intel·ligent de llenguatge emetia tant CO₂ com cinc
cotxes en la seua vida útil.
La situació s'ha agreujat amb
l'explosió de la IA generativa. Investigadors de la Universitat de
Copenhaguen van estimar que una sessió d'entrenament del model
d'intel·ligència artificial de OpenAI GPT-3 consumia tanta energia
com 126 llars daneses en un any. Recentment s'ha posat el focus no sols
en el cost d'entrenament d'estos models, sinó també en el seu consum
energètic quan s'usen (etapa coneguda com a “inferència”, és a dir,
l'aplicació de la IA una vegada entrenada).
Així, s'estima que generar
una imatge amb IA consumix tanta energia com carregar per complet un
telèfon intel·ligent. En general, totes les tasques que impliquen
generació de contingut (siga text o imatges) emeten molt més CO₂ que
la detecció d'objectes o classificació de text.
També ha eixit a la llum
l'impacte que té una cosa tan innocent com dir “gràcies” o “per favor” als
models de llenguatge. Segons Sam Altman, CEO de OpenAI, este xicotet gest
té un cost de desenes de milions de dòlars.
Verónica
Bolón Canedo
Profesora Titular de Ciencias
de la Computación e Inteligencia Artificial, Universidade da Coruña
Llegir
més en castellà en The Conversation
IEEE. La petjada mediambiental de la IA
David Ramírez Morán. Analista
del IEEE (CESEDEN). Científico superior de la Defensa.
L'Agència Internacional de
l'Energia xifra el consum energètic dels centres de dades, les
criptomonedes i la intel·ligència artificial, en 2022, en 460 TWh a nivell
mundial, la qual cosa suposa un 2% de la demanda global d'energia (Agència
Internacional de l'Energia, 2023). Esta quantitat es veuria incrementada en
un consum equivalent al de tota Suïssa o Alemanya de complir-se les
previsions d'increment per a 2026.
A esta quantitat seria
necessari incorporar-li els consums dels equipaments involucrats en el
cicle de la informació. La IA multiplica la quantitat d'informació que es
pot processar, la qual cosa fa viable considerar un volum d'informació molt
més ampli i divers per a la presa de decisions. Però, per a poder actuar,
és necessari recopilar la informació per al seu processament i ús. Cal
establir una cadena completa formada pels sensors que capten la informació,
els dispositius que la registren i transmeten a un node central quan és
pertinent i el node que rep la informació, la processa i fa accessibles els
resultats perquè altres processos els puguen utilitzar. Exemple d'estos
equipaments són les càmeres que arrepleguen l'activitat de les ciutats,
sensors de variables meteorològiques o lumíniques, etc. així com tota la
infraestructura necessària per al transport de la informació que generen
fins on és processada.
Segons un informe de
PitchBook, per a 2025, el 3,2% de totes les emissions de carboni del món
provindran de granges de servidors d'IA i «el seu cost ambiental no fa més
que créixer a mesura que la indústria creix d'una manera que prioritza
l'expansió en lloc de l'eficiència» (Bécares, 2023).
IEEE.
La huella medioambiental de la IA - CESEDEN
La
Universitat de València incorpora València Comparteix Cotxe per a
transformar la mobilitat al Campus de Burjassot
La Universitat de València
incorpora la iniciativa de la Generalitat per a impulsar una mobilitat més
fluida i sostenible. La nova app ajudarà a reduir embossos i emissions,
facilitant desplaçaments més eficients cap al campus.
La Universitat de València fa
un pas més en el seu compromís amb la mobilitat sostenible amb la
incorporació de València Comparteix Cotxe, la plataforma
promoguda per la Generalitat Valenciana que facilita compartir vehicle
entre persones que realitzen recorreguts similars. El Campus de Burjassot,
un dels principals pols d’activitat acadèmica i científica de l’àrea
metropolitana, ha sigut seleccionat com una de les primeres zones on
l’aplicació ja està plenament operativa.
L’eina naix en un context en
què l’àrea metropolitana de València suporta 6,1 milions de desplaçaments
diaris, molts d’ells en vehicles amb un sol ocupant. Aquesta dinàmica
provoca que un conductor puga arribar a passar fins a 95 hores a l’any
atrapat en embossos, un temps que afecta tant el benestar personal com el
rendiment acadèmic i laboral.
Una app pensada per a la
comunitat universitària
València Comparteix Cotxe no és només una eina tecnològica: és una manera
de connectar persones que comparteixen destí i horaris. L’app permet
verificar la identitat dels usuaris, emparellar conductors i passatgers amb
rutes coincidents i calcular l’impacte ambiental positiu de cada viatge
compartit. A més, incorpora un incentiu econòmic gràcies al sistema estatal
de Certificats d’Estalvi Energètic, que permet als conductors rebre 0,04
euros per quilòmetre i passatger, cosa que es tradueix en una mitjana
d’entre 100 i 200 euros al mes.
Per a l’estudiantat i el
personal de la UV, això es converteix en una alternativa real per a reduir
despeses, evitar la pressió del trànsit en hores punta i transformar el
desplaçament diari en una experiència més social i eficient.
La
Universitat de València incorpora València Comparteix Cotxe per a
transformar la mobilitat al Campus de Burjassot
(2)
Instagram • Mensajes
TRIBBU | La app
para compartir coche.
https://www.youtube.com/watch?v=G33WOo-skcc&time_continue=5&source_ve_path=NzY3NTg&embeds_referring_euri=https%3A%2F%2Fwww.uv.es%2F
La UV desenvolupa un sistema que integra
dades de satèl·lits, drons i sensors per a estudis científics i aplicacions
ambientals
Un equip d’investigadors de
la Universitat de València (UV) ha desenvolupat una nova arquitectura
tecnològica amb la qual integrar informació ambiental procedent de
múltiples fonts, com ara satèl·lits d’observació de la Terra, sensors
terrestres i drons.
El treball, publicat en la
revista IEEE Geoscience and Remote Sensing Magazine, una de les
més prestigioses de l’àmbit de la teledetecció i l’anàlisi de dades
ambientals, planteja una guia tècnica per a organitzar grans volums de
dades ambientals mitjançant tecnologies semàntiques, la qual cosa en
facilita la interoperabilitat i la reutilització en estudis científics i
aplicacions ambientals.
El sistema ha sigut
desenvolupat i validat utilitzant la València Anchor Station (VAS), una
estació científica situada a la comarca de la Plana d’Utiel-Requena que
permet combinar mesuraments de camp amb dades procedents de diverses
missions satel·litàries com Sentinel, Landsat, SMOS o MODIS.
La
UV desenvolupa un sistema que integra dades de satèl·lits, drons i sensors
per a estudis científics i aplicacions ambientals
Detectius de crisis climàtiques i
mediambientals
El Centre d’Investigacions
sobre Desertificació (CIDE, CSIC-UV-GVA) i la Casa de la Ciència del CSIC a
València, en col·laboració amb la Unitat de Cultura Científica i de la
Innovació de la Universitat de València, presenten el projecte educatiu
Detectius de crisis climàtiques i mediambientals el pròxim dimarts, 21
d’abril, a les 19 hores, a la seu de la Casa de la Ciència del CSIC (Batlia
1, València). L’assistència és gratuïta fins a completar aforament i no cal
inscripció prèvia.
El projecte ha sigut elaborat
pel grup de treball Crisis Mediambientals i Climàtiques, de la connexió del
CSIC Geociències per a un planeta sostenible, i s’adreça a professorat de
secundària i batxiller per a fomentar la formació en ciències de la terra i
del medi ambient de l’alumnat des de 1r ESO fins a 2n de batxillerat.
De manera rigorosa i
divulgativa, a través de sis sessions de treball, es proporcionarà material
i continguts per a ajudar a entendre el canvi climàtic i altres problemes
ambientals actuals amb base en les geociències, com la contaminació de sòls
i platges, l’acidificació de l’oceà o l’escassetat de recursos hídrics.
Intervindran en la jornada les
científiques Eugenia
Gimeno García, investigadora de la
Universitat de València al Centre
d’Investigacions sobre Desertificació (CIDE),
centre mixt del CSIC, de la Universitat de València i de la Generalitat
Valenciana, qui impartirà la xarrada titulada 'El sòl: el recurs
silenciós'; Ana Serra Perales, investigadora en el grup
ScienceFlows de la Universitat de València,
amb la xarrada titulada 'Comunicació, educació i crisi climàtica: com la
formació de la joventut pot marcar la diferència'; i Ana Moreno
Caballud, investigadora científica en el Departament de Processos
Geoambientales i Canvi Global de l’Institut Pirinenc d’Ecologia, IPE (CSIC)
a Saragossa i coordinadora del projecte Detectius de crisis climàtiques i
mediambientals, qui presentarà els materials elaborats.
Després de les conferències
s’obrirà un torn de preguntes i reflexions per a les persones assistents
amb la finalitat d’establir un diàleg/col·loqui amb les investigadores.
Llista d'enllaços:
La
UV i el CSIC presenten el projecte educatiu Detectius de crisis climàtiques
i mediambientals
Premis REGIOSTARS 2026
La Comissió Europea ha llançat
la convocatòria dels Premis REGIOSTARS 2026, que reconeixen els projectes
finançats per la UE més innovadors en desenrotllament regional. Les
candidatures poden presentar-se fins al 22 de maig de 2026 Termini
GVA 10/05/2026. La convocatòria està oberta a projectes finançats amb
fons FEDER, FSE, FSE+ i INTERREG, dels períodes 2014-2020 i 2021-2027.
S'admetran projectes presentats en edicions anteriors, sempre que no hagen
quedat finalistes. Es podran presentar a una de les següents categories:
Categoria 1: Una Europa
competitiva i intel·ligent.
Categoria 2: Una Europa verda.
Categoria 3: Una Europa
conectada.
Categoria 4: Una Europa social
i inclusiva.
Categoria 5: Una Europa més
prop dels ciutadans.
Un jurat d'experts avaluarà
les sol·licituds de projectes presentades i seleccionarà als guanyadors en
cada categoria durant la Setmana Europea de les Regions i les Ciutats a
Brussel·les. El públic també podrà votar el seu projecte favorit entre els
25 finalistes. Els guanyadors s'anunciaran en la cerimònia REGIOSTARS i
rebran una mini-campanya promocional per al seu projecte.
Informació
REGIOSTARS 2026 GVA
apotecdgfondos@gva.es
Bases i informació en l'enllaç
XXI Edició Premis Biodiversitat Fundació BBVA
Termini de presentació de
candidatures: Del 30 de gener a l’1 de juny de 2026, a les 13:00 h del
migdia (hora peninsular espanyola)
Els Premis Biodiversitat
Fundació BBVA tenen com a objectiu reconéixer i incentivar la labor de les
organitzacions conservacionistes, les institucions i els organismes que
desenvolupen polítiques o funcions de conservació mediambiental, així com
el treball de professionals del pensament i la cultura mediambientals i de
l’educació, la difusió i la comunicació en qualsevol de les seues formes
que contribueixen a protegir el patrimoni natural.
Es contemplen set
modalitats de premis:
- Premi Biodiversitat
Espanya, dotat amb 250.000 euros
- Premi Biodiversitat
Llatinoamèrica, dotat amb 250.000 euros
- Novetat Premi
Biodiversitat Àfrica, dotat amb 250.000 euros
- Premi Biodiversitat
Global, dotat amb 250.000 euros
- Novetat Premi Biophilia
de Humanitats i Ciències Socials Mediambientals, dotat amb 100.000
euros
- Novetat Premi
Biodiversitat Educació i Comunicació Mediambientals a Espanya, dotat
amb 80.000 euros
- Novetat Premi
Biodiversitat Educació i Comunicació Mediambientals Global, dotat amb
80.000 euros
Les candidatures podran
ser:
- Directes: Presentades
pels propis interessats
- Indirectes: Presentades
per altres persones físiques o jurídiques, a través de cartes de
nominació
DataDe 30 de gener de 2026 a 1 de juny de 2026. 24h. Tots
els dies.
Lloc de realització
Organitza
La Fundació BBVA.
biodiversidad@fbbva.es
Més informació
bases-xxi-premios-biodiversidad.pdf.
https://www.biophilia-fbbva.es/premios/xxi-premios-biodiversidad/
Green Campus entrevista Carmen Grau, experta
en gestió de desastres amb perspectiva de gènere
Green Campus arriba a
l’episodi número 16 amb una entrevista a Carmen Grau Vila, experta en
gestió de desastres i, a més a més, amb perspectiva de gènere. Carmen és
doctora en Història per la Universitat de València i actualment viu a
Tòquio, on investiga i fa classes a dues universitats, a més a més de
diverses col·laboracions internacionals. Fa recerca sobre el terreny amb
comunitats afectades per terratrèmols, tsunamis i l’accident nuclear de
Fukushima. Alhora, és membre del comitè d’experts per a la reconstrucció i
recuperació dels efectes de la DANA de 2024 i assessora científica davant
l’emergència climàtica.
Carmen Grau Vila va
visitar la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació per a impartir un
seminari amb motiu del 8M, Dia Internacional de les Dones, amb la
col·laboració de la Fundación Japón España i la invitació Marcos Centeno,
professor al Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la
Comunicació. especialista en cinema i estudis japonesos. De fet, també va
comptar amb la presència del Director de la Fundación Japón España, Takeda
Yasutaka.
Aquesta iniciativa es va
desenvolupar en el marc del programa del 8M promogut des del vicedeganat de
Cultura, Igualtat, Polítiques Inclusives i Sostenibilitat, liderat per la
catedràtica María Rosa Álvarez, el qual també disposa del suport de la
Unitat d’Igualtat, pertanyent al Vicerectorat d'Igualtat, Diversitat i
Polítiques Inclusives.
L’entrevista a Carme Vila està
conduïda per la professora de Periodisme de la Facultat i directora de
l’EspaiPòdcastUV, Maria Josep Picó, amb el suport tècnic de Carlos Isach.
La valenciana Carmen Grau Vila
és investigadora a l’Institute for Sustainable Community and Risk
Management de la Universitat de Waseda i docent en la Universitat de
Senshu, el Japó. A més, professora d'Àsia Pacífic a la Universitat Oberta
de Catalunya. Fa treball de camp en comunitats afectades per terratrèmols,
tsunamis i l'accident nuclear de Fukushima. Ha treballat en les Nacions
Unides a Amèrica Llatina, a més de ser divulgadora i col·laboradora en
mitjans de comunicació i centres d'investigació d'Europa, Amèrica Llatina,
els EUA i el Japó.
Escoltar en
Green
Campus entrevista Carmen Grau, experta en gestió de desastres amb
perspectiva de gènere
ODS a les biblioteques de la UV: Salut Mental
ODS 3
bibliotequesuv Oferix en la
seua col·lecció ODS a les biblioteques, una sèrie de llibres relacionats
amb els ODS disponibles per al préstec. En esta ocasió us animem a visitar
la secció Salut
mental (ODS 3) - Universitat de València
PETJADA
Documental Creat pels
participants en el Taller de de Narratives Audiovisulas per al Canvi de
IDEAS i PROYDE amb La Cosecha. Finançat per AECID. Amb la col·laboraió del
Vicerectorat de Sostenibilitat, Cooperaciço i Vida Saludable.
https://youtu.be/cplM_qini3s
VI Encontre de la Red de Universidades
Cultivadas RUC
Programa
Jornadas RUC.pdf
Inscripcions
obertes per al VI Encuentro RUC 2026
Pla formatiu del personal al servei de la Universitat
de València per a 2026 (Formació Contínua)
El termini d’inscripció
romandrà obert des de les 10.00 hores del dia 15 d’abril fins a les 14.00
hores del dia 28 d’abril de 2026.
El Servei de Formació
Permanent i Innovació Educativa comunica l’obertura del període
d’inscripció corresponent a les accions formatives incloses en el Pla
Formatiu de 2026, adreçat al Personal Tècnic de Gestió, Administració i
Serveis i al Personal Docent i Investigador de la Universitat de València
(Formació Contínua).
El primer termini
d’inscripcions romandrà obert des de les 10.00 hores del 15 d’abril fins a
les 14.00 hores del 28 d’abril de 2026, i inclou més de cent edicions
d’activitats formatives distribuïdes en les àrees de legislació i
processos; competències digitals, informàtica i aplicacions; intel·ligència
artificial; habilitats professionals; formació docent (metodologia,
avaluació i tecnologia educativa); investigació; igualtat, diversitat i
sostenibilitat; prevenció de riscos laborals; així com formació especialitzada
en laboratoris i biblioteques.
A través d’aquesta pàgina web
del SFPIE es pot consultar la informació detallada relativa al contingut,
la modalitat, el calendari i el procediment d’inscripció de cada activitat
formativa.
La convocatòria d’aquest pla
formatiu s’articula mitjançant l’Institut Valencià de l’Administració
Pública i es publica anualment en el Diari Oficial de la Generalitat
Valenciana, mitjançant resolució de la Direcció General de Funció Pública.
En aquesta resolució es convoquen les accions del pla formatiu del personal
al servei de la Generalitat Valenciana, i s’hi incorporen els plans
promoguts tant per la Universitat de València com per la resta
d’universitats públiques valencianes.
Destaquem alguns cursos
CAP
A LA MILLORA EN L'ALIMENTACIÓ: ALIMENTACIÓ SALUDABLE, CONSCIENT I
SOSTENIBLE
ANÀLISI
D’ALIMENTS I TRANSFORMACIONS CULINÀRIES: DE LA CIÈNCIA A LA CUINA.
ESTIL
DE VIDA SALUDABLE I BENESTAR PER A PERSONAL UNIVERSITARI
GESTIÓ
DE SITUACIONS AMB RISC PER A LA SEGURETAT I SALUT AMB PERSONES AMB
PROBLEMES DE SALUT MENTAL
I en relació al tema d‘aquest
buttletí
IA
PER A COMUNICACIÓ I DIFUSIÓ INSTITUCIONAL: CARTELLERIA, PRESENTACIONS,
NOTES INFORMATIVES
INTEL·LIGÈNCIA
ARTIFICIAL EN LA GESTIÓ BIBLIOTECÀRIA
INTEL∙LIGÈNCIA
ARITIFICIAL GENERATIVA PER A EMPLEADES I EMPLEATS PÚBLICS
INTRODUCCIÓ A LA
INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL
Alimentació saludable i sostenible: Cistella
Responsable als Campus de Tarongers i Blasco Ibáñez
La Cistella Responsable és una
iniciativa de la fundació CEDAT, amb el recolzament, en la UV, del
Vicerrectorat de Sostenibilitat, Cooperació i Vida Saludable. Té com a
objectius a destacar: promoure un model de consum responsable que dona la
possibilitat d'accedir a aliments ecològics locals i de temporada, i
integrar laboralment a persones amb discapacitat, contribuint a la
construcció d'una societat més solidària i compromesa.
La cistella es pot arreplegar
el dimecres en Geografia i Història i al Departament de Psicologia Social
de la Facultat de Psicologia i Logopèdia en el Campus de Blasco Ibáñez, o
al despatx, a la Biblioteca d’Educació o la nova ubicació de la Tenda
(a l’oest de Dret), al Campus de Tarongers
El funcionament de la proposta
és senzill. Primer, la clientela es registra en la web de la
Cistella, https://ir.uv.es/mz4RkGL . Després, s'encarrega la comanda (hi ha
diferents modalitats de caixes), i s’indica el lloc d’entrega. El dimecres
següent es rep el lliurament i el pagament es realitza a través de la
plataforma amb targeta de crèdit.
https://ir.uv.es/mz4RkGL
|
