.jpg)
Tradicionalment, un cronista documentava fets i costums, recopilava fonts i esdeveniments, era testimoni directe de la vida d'un lloc. La narrativa quotidiana actual implicarà el suport rotund en la imatge, on el llenguatge visual es fa imprescindible i el fotògraf es transforma en un constructor de relats.
Aquests relats socials que van avançar Bernard Plosu o Walker Evans i després continuen, des d'Espanya, autors com Joan Colom, Luis Baylón, Francisco Moltó o Alberto García-Alix, es mostren reveladors d'una realitat genuïna que ocorre a partir de la relació entre la ciutat i la seua diversa gent. D'aquesta empremta, on la mirada capta el retrat humà, podem afirmar que sorgiria el germen de les fotografies de José Poveda, El Flaco, com un passejant de la ciutat en la qual s'entremescla la destinació de molts. L'objectiu de la seua càmera aconsegueix submergir-nos en la crònica social d'un període que es revitalitza en cada instantània, malgrat la seua pertinença a capítols passats. La conjugació de la ciutat, l'esdeveniment i la psique ens brinden l'oportunitat de contemplar una València amb la seua llum i les seues ombres, des de la vibració dels qui van bategar amb ella. Com a resultat, l'autor aconsegueix un recorregut heterogeni, aparentment absurd i contradictori, que en el fons acobla ordre i coherència. El treball fotogràfic d’El Flaco se'ns presenta com una plataforma on es pot observar l'enorme esforç col·lectiu que la cultura i societat valenciana ha realitzat perquè València deixara de ser allò que Carlos Pérez va denominar “la Terra de la Modernitat Impossible”.
Locals emblemàtics de dia (Los Madriles, Nácher, Loteria Bello, Casa Montaña, Futurama) i de nit (La Marxa, La Torna, Cabaret Pachá, Cafè Malvarrosa), els col·lectius socials, les manifestacions i vagues però, sobretot, la gent: Blanquita, Ovidi Montllor, Pepe Rubianes, Rosita Amores, i també Alicia Alonso, José Saramago, Umberto Eco, Catherine Deneuve, Rafael Alberti, Vicent Andrés Estellés, Juan Gil Albert, Matilde Salvador, Mstislav Rostropóvitx, Rudolf Nuréiev, Núria Espert, Luis García Berlanga, Manuel Vázquez Montalbán, Emma Cohen, Ricardo Muñoz Suay, Almudena Grandes, Eduardo Arroyo, Carlos Pérez, Anzo, Ramón Gaya, Mariscal, Manuel Hernández Mompó, Monjalés, Michavila, Cualladó, Carmen Calvo, Jarque, Alfaro, Vicent Todolí, Dávila, Rafael Chirbes, Ricard Pérez Casado, Manuela Carmena o Tomás y Valiente. La llista d'aqueixos relats se submergeix així en un mosaic antropològic, on alguns van visitar València i uns altres ja es trobaven ací. La càmera d’El Flaco, menuda i discreta, present en molts moments de la vida nocturna, ens recorda la famosa Polaroid d'Andy Warhol, que va documentar tants rostres combinant l'espontaneïtat i la representació escenogràfica.
L'exposició La València d’El Flaco, organitzada pel Vicerectorat de Cultura i Igualtat i presentada al Centre Cultural La Nau, es compon de més de tres-centes fotografies i fotomuntatges, comprèn el paisatge urbà singular, desenvolupat entre els significatius anys de 1980 i 2004, i s'articula des de cinc seccions: Cultura, Política, Societat, Nit i Ciutat.
A diferència de Les ciutats invisibles d'Italo Calvino, El Flaco no inventa cap espai, ni imagina un altre lloc que no siga el present. No crea tampoc un poemari de retrats seqüencials. La ciutat no és un somni, però comparteix amb Calvino la reflexió de la frase final del llibre: “cercar i saber reconèixer qui i què, enmig de l'infern, no és infern, i fer-lo durar, i donar-li espai”.
El projecte que presentem des de la Universitat de València té una morfologia quasi polièdrica, amb diverses arestes vinculades als processos de la ciutat i de la vida de la seua diversa gent. En aquest sentit, destaquem la interessant tasca que, com a companys de viatge del fotògraf, realitzen els autors dels textos, Carmen Alborch, Alfons Cervera, Carles Gámez, Javier de Lucas i Abelardo Muñoz, abordant des d'aspectes polítics, socials i culturals un acostament personal a l'autor i a la repercussió de les seues fotografies en els nostres dies.
I dins d'aqueix univers particular, el claustre del Centre Cultural La Nau apareix, de manera reiterada, com un escenari emblemàtic de retrats: Joan Fuster, Mario Benedetti, Jesús Martínez Guerricabeitia, Vicent Ventura, Ernest Lluch, José Luis Sampedro, Doro Balaguer, Enric Valor, Paco Bascuñán, Pilar Miró, Gonzalo Suárez, Josep Piera, Joan Romero, Ciprià Císcar… Personalitats que van participar fermament en la construcció del paisatge polític i sociocultural que vivim avui. Un mapa de testimoniatges, gestos i rostres que defuig el sentit oblidat d’Eufemia, la ciutat dibuixada per Calvino, on es canvia la memòria en cada solstici i en cada equinocci. Des de la Universitat de València i a través d'aquest projecte volem mostrar el nostre reconeixement a la tasca testimonial d’El Flaco com a narrador i guardià d'aquells relats. La valoració del seu treball durant aquestes tres últimes dècades implica també reconèixer els protagonistes i faedors de la història cultural de València.
Galeria d'imatges
