Els edulcorants constitueixen un capítol destacat en la història de l'alimentació. A més d'aportar el sabor dolç a molts menjars, també s'han utilitzat per a conservar els aliments mitjançant la preparació de confitures i per a elaborar medicaments. Així mateix, han conformat un sector molt dinàmic i influent en el món econòmic i de la tecnologia alimentària.

 

Dins d'aqueix context i en un moment en el qual l'obesitat s'ha assentat com una de les malalties més alarmants en els països desenvolupats, un edulcorant ‘zero calories’ com la estèvia es presenta en els mercats d'alimentació com un additiu quasi revolucionari. El seu nom procedeix del genere botànic Stevia, assignat pel botànic valencià Antoni José Cavanilles en honor a Pere Jaume Esteve, que va ser titular de la càtedra ‘d’Herbes’ de l'Estudi General de València a mitjans del segle XVI.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L'exposició Estèvia, la panacea dolça és el resultat d'una recerca interdisciplinària (o multidisciplinària) que té en compte des de la botànica, l'agronomia i la dietètica fins a la tecnologia dels aliments i la seua comercialització. El projecte té com a principals objectius, donar a conèixer tant les característiques de la planta (Stevia rebaudiana) com l'origen de la seua denominació i així mateix obrir un debat entorn dels usos i el consum dels edulcorants naturals i artificials. L’estèvia, originària de Paraguai, és una planta encara poc coneguda a Europa. D'ella s'extrauen els glicósidos d’esteviol, el consum dels quals com a additiu alimentari (I-940) va ser autoritzat al novembre de 2011 per la Unió Europea. En l'actualitat s'està treballant per a la seua aclimatació en la conca mediterrània, principalment a Almeria i també en algunes localitats valencianes (Pego, Sueca).

En paral·lel a la mostra, l'Institut d'Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero i el Vicerectorat de Cultura i Igualtat de la Universitat de València han produït l'audiovisual “Estèvia, la panacea dolça”, realitzat pel TAU (Taller d'Audiovisuals) amb Empar Pons Barrachina i Àlvar Martínez Vidal en la direcció. Accessible a través d'Internet, reuneix els testimoniatges de professionals i investigadors en la matèria com Ximo Guillem i Carmel Ferragud (Institut d'Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero, UVEG), Jaime Güemes (conservador del Jardí Botànic, UVEG), María Luz López Terrada (Institut Ingenio, UPV - CSIC), Xavier Martínez Monzó (UPV), Regina Monsalve (Presidenta del Col·legi d'Enginyers Tècnics Agrícoles de València i Castelló), Miguel Ángel Domene (Fundació Cajamar), entre uns altres.