Logo de la Universitat de València Logo CSIF. Secció Sindical Logo del portal

Cercant l'origen de CSI-F ens anirem al 24 de Gener de 1978, quan la Confederació Sindical de Funcionaris (CSF) és reconeguda oficialment. Actualment, la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSI-F) és l'Organització resultant del procés de convergència d'opcions sindicals independents, professionals i no alineades ideològicament.

Amb la promulgació de la Llei 29/1975 que implanta un sistema de representacions en els Òrgans de MUFACE, les diferents Associacions Professionals s'interessen per constituir una Central Sindical que aglutinara a tots els independents del món sindical espanyol. El 29 de desembre de 1977, els representants de 24 Associacions i una Federació es reuneixen i constitueixen una Organització Sindical i signen l'Acta de constitució de la Confederació Sindical de Funcionaris (C.S.F.). El seu reconeixement oficial es produeix, com hem dit, el 24 de Gener de 1978, que queda inscrita en la Direcció general de la Funció Pública.

Al llarg de la nostra existència podem diferenciar 4 etapes:

  • Confederació Sindical de Funcionaris (CSF). 1977-1979.
  • Confederació Sindical Independent de Funcionaris (CSIF). 1979-1991.
  • Confederació de Sindicats Independents i Sindical de Funcionaris (CSI-CSIF). 1991-2000.
  • Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSI-CSIF). Març 2000-actualitat.

Des del seu inici, fins al Congrés d'Unificació de 4 i 5 de juny de 1979, la Confederació ja es defineix com a “neutral políticament, professional, democràtica i independent”, té bon acolliment entre les associacions independents, es guanyen les primeres eleccions sindicals en la Funció Pública (1978), tenint, des de llavors, la condició de representatius en tots els àmbits de les Administracions Públiques a Espanya.

El primer president, Andrés Borderías Martín, és triat en l'Assemblea General el 25 d'octubre de 1978 i el seu mandat arriba fins a 1986; li succeeixen José Luis Alemany (1986-1993), Antonio Corrales (1993-1995), Domingo Fernández (1995-2011) i Miguel Borra Izquierdo (des de 2011).

Podem dir que l'actual etapa (Central Sindical Independent i de Funcionaris) s'inicia amb el Congrés de València (29 febrer, 1 i 2 març de 2000) i inaugura un nou període en el qual hem de potenciar i desenvolupar el nostre model sindical.

  • Assenyalem algunes novetats que van suposar aqueix Congrés:
  • Canvi de denominació, no de sigles.
  • Modernització de la nostra normativa que potencia l'Acció Sindical i la nostra capacitat de Negociació.
  • Adequació de l'estructura organitzativa, funcional del Sindicat a l'estructura territorial d'Espanya, amb establiment d'Unions Autonòmiques amb capacitat d'obrar, capacitat de gestió econòmica, patrimonial i administrativa.
  • Propícia i augmenta la participació democràtica en els Congressos, mitjançant un doble cupo de compromisaris en funció de l'afiliació i representativitat.
  • Millora l'organització sectorial, diferenciant tres tipus de Sectors, en funció del seu àmbit de negociació. Facilita la Unió amb altres Grups independents.
  • Crea estatutàriament Zones Comarcals i Insulars.

Avui, a més de ser un dels Sindicats més representatius en l'Administració Pública de l'Estat, tenim una presència constant i representativa dins dels fòrums europeus i internacionals, participant activament i formant part dels òrgans de Govern de EUROFEDOP, CESI, INFEDOP, CSME i CMT, entre uns altres. Podemos assegurar i proclamar amb legítim orgull, que sempre ens hem mantingut fidels als principis fundacionals, i a la nostra aposta per implantar, practicar, unir i defensar a Espanya el “Sindicalisme Professional i Independent”.