Amb l'objectiu d'ajudar les persones afectades per la dana, l'estudiantat del Grau en Ciències Gastronòmiques de la Universitat de València es va unir durant les setmanes posteriors a la catàstrofe a les cuines de l'ONG World Central Kitchen (WCK), una organització reconeguda internacionalment per la seua capacitat per subministrar aliments a qui més ho necessita en situacions de crisi.

El Grau en Ciències Gastronòmiques de la Universitat de València (UV) va col·laborar amb l'ONG WCK, fundada pel xef José Andrés, per donar suport a les víctimes de la dana que va afectar la regió el 29 d'octubre de 2024. A través d'aquesta col·laboració, l'estudiantat participà activament en la preparació i distribució de milers de racions de menjar calent. Aquesta experiència no només va tindre un impacte directe a la comunitat, sinó que també va oferir una formació pràctica inavaluable en un entorn de cuina a gran escala, essencial per al seu desenvolupament professional en el món de la gastronomia.

La solidaritat en acció: l'estudiantat com a protagonista

El Tinglat 2 del Port de València havia esdevingut un bullidor de solidaritat i treball en equip. En aquell espai, WCK preparava més de 14.000 racions diàries de menjar calent per a les persones afectades per les pluges torrencials. En col·laboració amb l'ONG, l'estudiantat de la UV no només va aprendre sobre la cuina a gran escala, sinó també sobre el veritable significat de la solidaritat i el treball comunitari.

World Central Kitchen havia repartit fins a la primera setmana de desembre més de 3.350.000 racions de menjar, tant calent com sàndwitxos i entrepans. Aquesta xifra impressionant reflectia la magnitud de l'esforç realitzat per WCK i el seu voluntariat per mitigar els efectes de la catàstrofe natural i oferir suport a les persones afectades per la dana.

Carla Soler, coordinadora del Grau en Ciències Gastronòmiques de la UV, explicava com va sorgir aquesta col·laboració: "La idea que els nostres estudiants col·laboraren amb aquesta ONG va sorgir per part del Vicerectorat de Sostenibilitat, Cooperació i Vida Saludable de la UV, que ens comentà la possibilitat de col·laborar en aquesta iniciativa i vam decidir sumar-nos perquè és una gran oportunitat. Els nostres estudiants anaven en grups de 8 a 10 cada dia i col·laboraven en tot el que fera falta, sobretot en tot el procés de cuinat, però, si calia, també en l’emplatat i distribució, o fins i tot en la logística”.

Soler destacava que, més enllà de la cuina, el que els estudiants van viure havia sigut una experiència profundament humana i transformadora: "Això és molt més que cuina. És solidaritat. Els estudiants van vindre pensant que anaven a cuinar, però s'adonaren que açò era molt més. Des que vam arribar ens van acollir com a part de l'equip i els nostres estudiants es van integrar molt bé. Van sentir què és formar part d'un equip de cuina i l'experiència va ser brutal per a ells."

Aprenentatge pràctic i humà

L'estudiantat de la UV no només va contribuir amb la seua feina, sinó que va rebre una formació intensiva en una cuina de grans volums, una cosa fonamental per al seu futur professional. Lluís Meseguer, estudiant de Ciències Gastronòmiques, assenyalava què significava per a ell participar en aquest projecte: "Sóc de Sueca, i quan va passar la dana vaig estar traient fang a Algemesí, una zona afectada a la qual vaig poder accedir des de Sueca. No podia anar més enllà perquè les comunicacions estaven afectades. Ara continue col·laborant, però d'una altra manera: cuinant per a les persones que no poden fer-ho a les seues cases perquè encara no tenen gas, aigua corrent ni supermercats a prop."

"És molt gratificant treballar ací perquè saps que és per una bona causa", afegia Lluís. "Jo recomanaria a tot el món que poguera vindre que ho faça, que col·laboren. A més, com a estudiants de Ciències Gastronòmiques estem aprenent molt. Normalment tenim experiència en cuina a xicoteta escala, en restaurants cuinant per a unes 40 persones. Ací estem donant 14.000 racions diàries, és una barbaritat. Està sent una experiència molt positiva", apuntava.

Clara Sofía Pradas, també estudianta de quart curs del Grau en Ciències Gastronòmiques i amb aspiracions de dedicar-se a la I+D+i en el seu futur, descrivia com era la seua jornada al Tinglat 2: "Comencem a primera hora del matí. Només arribar, ens posem sota les ordres dels caps de cuina, que ens organitzen per començar amb el cuinat de paelles gegants. Comencem amb els sofregits de verdures i carn, després afegim l'aigua, l'arròs... i hem d'anar barrejant tots els ingredients amb pales gegants. És un treball molt físic, perquè tot és a gran escala. Després de les paelles, fem els guisats i, quan acabem amb els dinars, comencem amb els sopars. Nosaltres acabem sobre les 14 hores, però ací hi ha voluntaris treballant fins a les 16 hores".

Per a Clara, malgrat l'exigent que era la feina, la recompensa era més que satisfactòria: "És una feina dura, però gratificant. Mereix molt la pena. Encara que acabe cansada després de tota la jornada, saps que ho fas per ajudar a qui més ho necessita", va sostindre.

Una col·laboració que va més enllà de la cuina

La col·laboració de la Universitat de València amb WCK va ser un exemple clar de com l'educació superior pot ser una eina poderosa per fomentar la solidaritat i el compromís social. A través d'aquest projecte, l'estudiantat no només estava aprenent habilitats tècniques i pràctiques en la cuina, sinó que també estava participant activament en la reconstrucció dels pobles afectats.

Com va concloure Carla Soler: "Aquest és un aprenentatge humà i professional que deixa una empremta en els nostres estudiants i en les persones a les quals ajudem. Des de la Universitat de València volíem que els nostres estudiants foren part activa de la reconstrucció, volíem ajudar en tot el que poguérem i, a més, volíem que l'estudiantat millorara la seua formació pràctica, els seus coneixements gastronòmics, i aprengueren què és treballar en una gran cuina amb grans quantitats".

En cada plat que se servia, no només hi havia menjar, sinó també un acte d'esperança i compromís. L'estudiantat de la UV va contribuir amb el seu esforç a la recuperació dels pobles afectats, demostrant que la gastronomia pot ser una potent eina per a donar suport a les comunitats en moments de necessitat.