Línies d'investigació

Macrovertebrats del Cenozoic (Conques Bètiques i Serralada Ibèrica). S'estudia la Tafonomia, Sistemàtica, Bioestratigrafia i Biogeografia de grans vertebrats. En l'actualitat s'està treballant en diverses localitats que abasten des del Miocé superior fins al Plistocé (Crevillent 2, Alacant; Venta del Moro, València; Port de la Cadena i Quibas, Múrcia).
Estudi del trànsit Mio-Pliocè en fàcies continentals en la Comunitat Valenciana. S'estudien diversos afloraments en CV que contenen jaciments paleontològics del Miocé superior-Pliocé inferior (5-6 dt.), que registren l'anomenada Crisi de Salinitat del Messiniense, que va suposar la dessecació del Mediterrani i un intercanvi faunístic entre Àfrica i la Península Ibèrica.
Estudi dels faunes de vertebrats del Miocè de la Península Ibèrica. En l'àrea de Morteral (Magre) i de Araia (Ribesalbes-l'Alcora) s'han estudiat en sèries d'alta resolució els micromamífers del Aragoniense. Els resultats permeten evidenciar informació paleontològica fins ara desconeguda i de gran interés en el context temporal objecte d'estudi.
Estudi dels faunes del Terciari i Cuaternari d'Equador. Uns poquíssims jaciments del Neogen de l'Equador alberguen una rica i espectacular fauna de micro i macrovertebrats (Cetacis Eocé, Megafauna Plistocé). Les dades d'aquests enclavaments han de permetre'ns aprofundir en l'originació dels cetacis i l'extinció de la megafauna sud-americana.
Anàlisi isotòpic de fósils de micromamífers. Els ossos i dents són les úniques restes que es localitzen en contextos paleontològics. L'anàlisi de la seua composició química permet entendre la paleobiologia, paleoecologia i l'ús de l'hàbitat d'aquests organismes, reflectint els paràmetres ambientals i condicions paleoclimàtiques .
Aplicació dels eines GIS en la reconstrucció paleoclimàtica i paleoambiental basada en restes fòsils de microvertebrats. Els microvertebrats es distribueixen segons unes poques variables bioclimàtiques, podent caracteritzar-se aquestes condicions segons l'àrea que ocupen les seues poblacions. El GIS permet relacionar l'àrea de distribució i les variables bioclimàtiques, la qual cosa permet conéixer les condicions reals del passat.
Aplicació combinada dels eines GIS i d'anàlisi d'Imatge a l'estudi de la forma en paleontologia. L'ús de les eines d'anàlisis d'imatge i el GIS permeten reconéixer la forma de les restes de l'esquelet cranial i postcranial de vertebrats. L'anàlisi vectorial de la forma, directe o basat en anàlisis estadístiques permet abordar una forma nova de l'estudi teòric de la forma.